La gota damunt la fulla

Un relat de: Estel d'argent

Avui he vist una gota immòbil damunt una fulla. Emetia un reflex mat, amb prou feines la llum n'en sortia. Tampoc semblava entrar-hi. Era com si la boira s'hagués escolat dins l'aigua, cedint el protagonisme a la fresca verdor de la fulla. La fràgil però solemne quietud d'aquesta gota, que només pot duu repòs, m'han fet pensar que la bellesa de la natura és l'única cosa al món que es manté intacta durant més d'un instant. I és increïble que tanta magnificència càpiga en una simple gota de pluja descansant sobre una fulla; jaç de tendra i imbatible vitalitat.
En canvi, els humans, amb la nostra aparent superioritat i audaç domini del món, semblem, al costat d'aquesta meravella, una taca de tinta negra caiguda per error damunt un full de paper. Inevitablement, la tinta s'escampa sense ordre; no és absorbida pel paper, que l'escup, contrariat, sense èxit. I, malgrat tot, algú diria que som una obra d'art espontània. Potser tenen raó, però el cert és que la nostra vanagloriada grandesa absorbeix vulgarment la llum, i, a causa d'un estira i arronsa sens fi, com el que succeeix als forats negres al bell mig de les galàxies, quan escodrinyem el cel els humans ens hem de conformar de contemplar tan sols puntets de llum que cremen a milions de quilòmetres de distància. I deixar les estrelles i els seus colors vius per altres móns.
Tant lluny som de la gota i la fulla! I, així i tot, semblen alegrar-nos-en!

Comentaris

  • jos monts | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Ets observadora i el teu romanticisme fa que nomes una gota d'aigua, et faci
    culpi el esmentat relat.
    M'ha agradat.

  • Imaginar, pensar, reflexionar i meditar[Ofensiu]
    joanalvol | 26-05-2008 | Valoració: 10


    Potser la gota d'aigua i la fulla, com la figura humana, són elements prou enllestits. L'evolució, en aquest sentit, pot donar-se per satisfeta. Ni la gota ni la fulla tenen consciència de sí mateixes, no saben que són ni tan sols que existeixen.
    L'ésser humà (per l'ésser no per la figura) no és enllestit del tot, encara li manca un bon trajecte, en aquest sentit l'evolució és més lenta. És l'ésser que per l'afany de saber, es qüestiona la llum, els forats negres, les galàxies i tot el món ocult i misteriós. Aquesta realitat no és sensible als ulls humans, només s'hi arriba enlairant la visió de la imaginació i dur-la a la comprensió en el més pregon.


    Joanalvol

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p