Cercador
Tentines
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
Tant de bo
poguéssim somiejar més,
just allà,
damunt la planura blanca
del sentiment més vague.
Tant de bo
les hores fossin fines gotes d'aigua.
Les veus caure, amor,
belles i malenconioses,
nues de cel i horitzons?
Tant de bo
aquell petó de dolorosa i dolça vehemència,
o el simple tacte de la teva mà,
fos l'amant rapsode
del meu viure vacil·lant.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61634 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p