Tentines

Un relat de: Estel d'argent

Tant de bo
poguéssim somiejar més,
just allà,
damunt la planura blanca
del sentiment més vague.

Tant de bo
les hores fossin fines gotes d'aigua.
Les veus caure, amor,
belles i malenconioses,
nues de cel i horitzons?

Tant de bo
aquell petó de dolorosa i dolça vehemència,
o el simple tacte de la teva mà,
fos l'amant rapsode
del meu viure vacil·lant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p