Temps de dol

Ei, no sabia que em llegies, i merci per fer-ho! de tot cor, m'alegra de saber-ho!!

N.

Gràcies per aquest comentari, i per tots els altres senzills comentaris a un estel d'argent...

Sí, el temps de dol és temps de re-aprendre a estimar, a viure, a respirar més a fons...

El fragment de "solidaritat" és molt encertat! els cors, en el fons, busquem el mateix, cerquem aquella essència innocent que volem que impregni les nostres vides, aquella pau i llibertat de la que parles... i tant que sí!

A vegades penso sovint que tots volem ser rescatats d'alguna cosa... que algú, qui sigui, quan més aviat millor, ens rescati...

Gràcies, de tot cor, pel teu suport, per les teves paraules, les teves il·lusions, el teixit que crees amb elles.

Que no mori mai en Jofre!

Petons des de Lleida aquesta vegada,

(petit secret: N és de Núria) :-)

T'entenc perfectament.
Et transmeto el meu respecte i també per la postura que adoptin tots els altres, ara, en temps de dol també fer costat a un estel d'argent, amb un senzill comentari, és molt més que una mostra d'afecte i comprensió.

Temps de dol, temps de re-aprendre a estimar. I el silenci també es pot conduir cap on convingui; amb compte, delicadament.

Salutacions.

Et deixo un fil que pots anar allargassant tu mateixa.

SOLIDARITAT
Els nostres cors bateguen més que mai: són vostres.
Aquests ulls que no volen entendre, que el camí de violència els mena a l‘orbetat més atàvica, tant de bo, descobreixin, ben aviat, que la voluntat de Pau i Llibertat compartides és profunda i sincera; necessària per a la convivència explícitament humana, sense ser cap expressió retòrica.
El nostre horitzó és un futur on el cor dels innocents sempre hi batega, i el gestos eixorcs emmudeixen.

7.7.2005

Gràcies pel teu temps i el teu espai
No estic barrejant conceptes només vull que parleu!

Les paraules del poema ja són velles, quan el món semblava a punt d'esclatar en mil bocins, i el meu també... No obstant això, insisteixo, gràcies pels "ànims", però recorda que les paraules, en el fons, només són això, paraules...

I que sempre hi ha una raó per vestir-se de dol.

Petons,

N.

Estel...

S'ha acabat el dol. I si ho és, no hi convidis la fantasia, ni tan sols somriures perduts. Amb tot el respecte de l'univers.

Els estels d'argent també miren cap endavant.

Gira full. Deixa que llum nova besi el llom dels llibres antics que hi ha desats a les lleixes, i totes les paraules seran, de nou, teves.

Salutacions.
:-)