Temps de dol

Un relat de: Estel d'argent

Hores que mai tornaran,
tan sols records d'instants, i la fi.
Paraules que mai escoltaré,
la meva companya: la fantasia,
i després, la fi.
És temps de dol, de silenci,
de rostres entristits, i sobretot
de miralls trencats. Trencats
per veure només trossos de veritat.
Hores que m'avisen del somriure perdut,
minuts insolents, segons lents.
Temps de dol per tu, per mi i pel món.

Comentaris

  • merci Iluin![Ofensiu]
    Estel d'argent | 14-07-2005

    Ei, no sabia que em llegies, i merci per fer-ho! de tot cor, m'alegra de saber-ho!!

    N.

  • Quin comentari més bell...[Ofensiu]
    Estel d'argent | 09-07-2005

    Gràcies per aquest comentari, i per tots els altres senzills comentaris a un estel d'argent...

    Sí, el temps de dol és temps de re-aprendre a estimar, a viure, a respirar més a fons...

    El fragment de "solidaritat" és molt encertat! els cors, en el fons, busquem el mateix, cerquem aquella essència innocent que volem que impregni les nostres vides, aquella pau i llibertat de la que parles... i tant que sí!

    A vegades penso sovint que tots volem ser rescatats d'alguna cosa... que algú, qui sigui, quan més aviat millor, ens rescati...

    Gràcies, de tot cor, pel teu suport, per les teves paraules, les teves il·lusions, el teixit que crees amb elles.

    Que no mori mai en Jofre!

    Petons des de Lleida aquesta vegada,

    (petit secret: N és de Núria) :-)

  • No dic pas el contrari[Ofensiu]
    Jofre | 09-07-2005

    T'entenc perfectament.
    Et transmeto el meu respecte i també per la postura que adoptin tots els altres, ara, en temps de dol també fer costat a un estel d'argent, amb un senzill comentari, és molt més que una mostra d'afecte i comprensió.

    Temps de dol, temps de re-aprendre a estimar. I el silenci també es pot conduir cap on convingui; amb compte, delicadament.

    Salutacions.

    Et deixo un fil que pots anar allargassant tu mateixa.

    SOLIDARITAT
    Els nostres cors bateguen més que mai: són vostres.
    Aquests ulls que no volen entendre, que el camí de violència els mena a l‘orbetat més atàvica, tant de bo, descobreixin, ben aviat, que la voluntat de Pau i Llibertat compartides és profunda i sincera; necessària per a la convivència explícitament humana, sense ser cap expressió retòrica.
    El nostre horitzó és un futur on el cor dels innocents sempre hi batega, i el gestos eixorcs emmudeixen.

    7.7.2005

    Gràcies pel teu temps i el teu espai
    No estic barrejant conceptes només vull que parleu!

  • Estel d'argent | 06-07-2005

    Les paraules del poema ja són velles, quan el món semblava a punt d'esclatar en mil bocins, i el meu també... No obstant això, insisteixo, gràcies pels "ànims", però recorda que les paraules, en el fons, només són això, paraules...

    I que sempre hi ha una raó per vestir-se de dol.

    Petons,

    N.

  • Jofre | 05-07-2005

    Estel...

    S'ha acabat el dol. I si ho és, no hi convidis la fantasia, ni tan sols somriures perduts. Amb tot el respecte de l'univers.

    Els estels d'argent també miren cap endavant.

    Gira full. Deixa que llum nova besi el llom dels llibres antics que hi ha desats a les lleixes, i totes les paraules seran, de nou, teves.

    Salutacions.
    :-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59421 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p