He après a besar amb els ulls

M'ha encantat. No sé que dir que ja no t'hagin dit... ( la originalitat no és cosa meva jeje). M'ha encantat. Molt sentit. petons!

laura^^

Imagino aquest poema escrit lentament, cercant la bellesa i la delicadesa de cada una de les paraules. I el resultat és increïble. D'una força brutal i, alhora, d'una sensibilitat que només pot néixer en el cap d'una persona avessada al més preciós dels encanteris: la força de la paraula. He imaginat que l'havies escrit com aquell que passeja sense cap pressa per un bosc o per la muntanya i va recollint, poc a poc, i amb tendresa, les floretes que va trobant pels marges del camí. Amb suavitat, i les va col·locant amb amor, una per una, fins a aconseguir fer un gran pom. I aquest pom és el teu poema.

"...
vull retornar als ulls,
el privilegi de la comprensió d'uns gestos
que, ara, amaguen paraules,
i dels sentiments que s'hi arreceren.
..."

Em quedo amb tot el poema, però aquests versos que acabo de posar són d'una bellesa que se'm fa difícil de descriure.

Et felicito per aquest domini tan preuat i preciós que tens de les paraules.

I deixa'm, de nou, destacar una altra bona descripció de tu mateix: "Críptic ahir, avui i potser demà, en Jofre és realment, sentiments en un estadi evolutiu roent i afable."

Confio que aquesta evolució no acabi mai.

Una abraçada Jofre. Espero que no deixis mai de besar amb els ulls.

Comparteixo d'arrel els pensaments que encambra el teu escrit.
Sovint, amb el deix místic que sempre m'acompanya, he contemplat el meu entorn sentint-me presa d'una inexplicable taciturnitat que em fa defugir qualsevol companyia. Però no per què se'm pugui considerar isarda si no per què sento, interiorment, que em manquen les paraules. I de vegades, també, per què sento el temor de no trobar les més escaients.
Amb freqüència m'aclapara tant allò que veig que em sembla impossible traduir-ho amb la veu, i en canvi puc, senzillament, expressar-me amb un dibuix, amb uns versos o una joia sense cap dificultat.
El teu magnífic poema, Jofre, explica perfectament aquesta sensació d'impotència. La qual, no obstant, no sembla representar-te, - i cal dir que a mi tampoc!- cap mena de cabòria, ans gosaria dir - si m'ho permets - que fins i tot et complau.
T'he de dir també que l'expressió de "besar amb els ulls" per a resumir aquest estat de l'ànima, em sembla del tot insuperable, sincerament.
Una forta abraçada Jofre!

(Em parles sempre com si em coneguessis. I el misteri de les teves paraules fa que trepitgi el més bell dels paratges...)

ara sí, no tinc paraules i tansols puc,

treure'm el barret.

Thalassa

M'ha agradat molt, Jofre, de debò. Molt sentida, la poesia, i això es nota i ho transmets molt bé. I m'alegro que estimis tant les paraules, i et diria que, si pots, t'enamoris cada dia d'una d'elles, mai sabem què s'amaga al darrera, oi?

Una abraçada :-)

N.