He après a besar amb els ulls

Un relat de: Jofre

He après a besar amb els ulls
per por d'enamorar amb el tacte
perquè quan més n'ansiejo
se'm fonen:
aquestes engrunes que espurnegen
i que, feliçment, en diem paraules.

Ja ho sé, que no en fem menja onerosa
d'una il·lusió,
que, tot i fer-nos viure,
aparentment, no deixa petja.

Recrimineu'm, doncs, recórrer al vers
si insinuar la bellesa, és inefable.

No em sap pas greu,
em perdo
-com tothom-
entre viaranys i carenes;
però prop dels qui encenen la nit
lluny de cap recança
s'extén una mar, d'estels i esguards,
sempre generosa.

No dic que siguin fel ni mel,
només,
que m'estimo de cada paraula
el cor que glateix rere seu.

Digueu-me ingenu:
procuro humilment aprendre
tot el que aquest univers atresora,
vull retornar als ulls,
el privilegi de la comprensió d'uns gestos
que, ara, amaguen paraules,
i dels sentiments que s'hi arreceren.

No és cap repte deixondir una terra d'inquietuds,
per fer això, no hauria après a besar amb els ulls.
Si sóc tan prudent és perquè no vull
malaurar la veu, la força ni la vàlua
d'unes paraules que ja tenen temença al tacte.

Tanmateix, no és tard,
encara,
molts caminem, i, caminen,
sense cap pretensió altiva
vivint no pas dels versos
sinó de reservar al batec
essencial i vital d'un poble
el moment precís, per recuperar,
un àmbit, d'una bellesa plena i tangible:
sense conformar-nos amb les engrunes
del nostre paisatge més nostre
més significatiu
més prosaic i qüotidià.

Llavors, valdrà recordar
com de preuats foren els mots
per tornar-nos-en, a enamorar.

I sí: n'hi deixarem petja.

Comentaris

  • fantàstic[Ofensiu]
    tramuntana | 30-08-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat. No sé que dir que ja no t'hagin dit... ( la originalitat no és cosa meva jeje). M'ha encantat. Molt sentit. petons!

    laura^^

  • Impecable[Ofensiu]
    brideshead | 30-08-2005

    Imagino aquest poema escrit lentament, cercant la bellesa i la delicadesa de cada una de les paraules. I el resultat és increïble. D'una força brutal i, alhora, d'una sensibilitat que només pot néixer en el cap d'una persona avessada al més preciós dels encanteris: la força de la paraula. He imaginat que l'havies escrit com aquell que passeja sense cap pressa per un bosc o per la muntanya i va recollint, poc a poc, i amb tendresa, les floretes que va trobant pels marges del camí. Amb suavitat, i les va col·locant amb amor, una per una, fins a aconseguir fer un gran pom. I aquest pom és el teu poema.

    "...
    vull retornar als ulls,
    el privilegi de la comprensió d'uns gestos
    que, ara, amaguen paraules,
    i dels sentiments que s'hi arreceren.
    ..."

    Em quedo amb tot el poema, però aquests versos que acabo de posar són d'una bellesa que se'm fa difícil de descriure.

    Et felicito per aquest domini tan preuat i preciós que tens de les paraules.

    I deixa'm, de nou, destacar una altra bona descripció de tu mateix: "Críptic ahir, avui i potser demà, en Jofre és realment, sentiments en un estadi evolutiu roent i afable."

    Confio que aquesta evolució no acabi mai.

    Una abraçada Jofre. Espero que no deixis mai de besar amb els ulls.

  • Instants contemplatius...[Ofensiu]
    Maragda | 30-08-2005 | Valoració: 10

    Comparteixo d'arrel els pensaments que encambra el teu escrit.
    Sovint, amb el deix místic que sempre m'acompanya, he contemplat el meu entorn sentint-me presa d'una inexplicable taciturnitat que em fa defugir qualsevol companyia. Però no per què se'm pugui considerar isarda si no per què sento, interiorment, que em manquen les paraules. I de vegades, també, per què sento el temor de no trobar les més escaients.
    Amb freqüència m'aclapara tant allò que veig que em sembla impossible traduir-ho amb la veu, i en canvi puc, senzillament, expressar-me amb un dibuix, amb uns versos o una joia sense cap dificultat.
    El teu magnífic poema, Jofre, explica perfectament aquesta sensació d'impotència. La qual, no obstant, no sembla representar-te, - i cal dir que a mi tampoc!- cap mena de cabòria, ans gosaria dir - si m'ho permets - que fins i tot et complau.
    T'he de dir també que l'expressió de "besar amb els ulls" per a resumir aquest estat de l'ànima, em sembla del tot insuperable, sincerament.
    Una forta abraçada Jofre!

    (Em parles sempre com si em coneguessis. I el misteri de les teves paraules fa que trepitgi el més bell dels paratges...)

  • Thalassa | 11-08-2005

    ara sí, no tinc paraules i tansols puc,

    treure'm el barret.

    Thalassa

  • Preciós[Ofensiu]
    Estel d'argent | 07-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, Jofre, de debò. Molt sentida, la poesia, i això es nota i ho transmets molt bé. I m'alegro que estimis tant les paraules, i et diria que, si pots, t'enamoris cada dia d'una d'elles, mai sabem què s'amaga al darrera, oi?

    Una abraçada :-)

    N.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: