Cercador
Loira
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
Tèrbols són els pensaments que naveguen en aquesta freda boirina
que tenyeix el paisatge d'estranya tristor.
Les pedres, antany d'un blanc tan noble, ara són del color dels núvols,
i la pluja, com un hàbil ferrer, n'ha marcat les seves constants visites.
La pissarra dels terrats emana una llum blavosa i grisa
que reposa damunt les pells d'escultura.
El bosc, obscur i immòbil, espera; conté la respiració.
Tot aparenta dormir, gronxant-se en un dol antic i sever,
que es retorça com les heures dels cementiris i dels cors.
El riu llisca tostemps avall imitant el dèbil sospirar d'un moribund.
Comentaris
-
Meravellosa descripció[Ofensiu]aurora marco arbonés | 16-10-2008 | Valoració: 10
de la natura, amb llenguatge molt inspirat. M'ha agradat força. Petons
-
AQUEST PETIT RELAT[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 8
Jo el situo a la Regió de Loira, a França, es aquesta la teva inspiració? Castells, canals, verdor, com una tardor continua! M'ha agradat.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61677 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p