Si no fos per aquest vent...

Un relat de: Estel d'argent

Flocs de cabells voletegen davant els meus ulls, acariciant-me les galtes i la melangia, com el pèndol d'un rellotge antic. Mentre es balancegen graciosament -ara un, ara l'altre i després un de nou- veig el meu reflex, vulnerable i desafiador, als aparadors dels carrers mil cops caminats i als autobusos que passen fugaçment carregats d'estranys. M'allunyo, amb cada passa, de la vorera, i de la gent i dels quioscs i dels arbres i de les motos i de les bicicletes i de les terrasses i de les flors... Si no fos per aquest vent tan fort, no em resultaria tant feixuc estar a prop meu!
Miro de reüll la vida i el sol, com un animal d'ulls atemorits i cansat de voltar, fill d'un país esquerp, i prego que se'm desperti més endavant, quan les mànigues estiguin eixutes i el cor tranquil. Quan el vent -aquest vent tan eixordador!- hagi deixat d'esquinçar-me el vestit i permeti al pensament lliscar suaument pels corrents de la calçada i els aparadors. No vull sentir més motors que el meu.
Si no fos per aquest vent...! Potser l'instant ens regalaria la imatge d'un ble de cabell brillant a les teves pupil·les. I sentiríem que l'esdevenidor es de color taronja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p