Filar paraules

Xiquet, m'ha agradat molt. Has filat les paraules d'una manera corprenedora. Gràcies a aquest algú, que ha fet de les hores companyia i dels malsons alegries.

Sense l'amistat, sense cap bon amic, la persona humana està coixa.

Un barret per vos i pels amics de tota la vida.

Salz.

és sempre com filar paraules entre persones, imatges compartides, però potser sobretot paraules que adopten un nou significat, que són de dos i no pas de més ni menys, que ja no són de tota la humanitat, sinó de dues persones i que han abandonat la solitud del pensament d'una persona sola.

Com sempre, un relat excel·lent!

P.D.: A vegades l'amistat és com la cançó "killing me softly"...

I heard he sang a good song,
I heard he had a style,
And so I came to see him and listen for a while.
And there he was this young boy, stranger to my eyes,
Strumming my pain with his fingers,
Singing my life with his words,
Killing me softly with his song,
Killing me softly with his song,
Telling my whole life with his words,
Killing me softly with his song.
(...)

Filar paraules, cabdells de sentiments que ens fan créixer cada cop una mica més.
De què ens serveix la comnicació si entre els sons i les lletres, està buida de tot allò que sentim, de les nostre il·lusions, temences i somnis.
Compartir aquest filar constant és una de les millors possibilitats que tenim de intercanviar humanitat. Una complicitat sublim i etèria que ens omple de noves experiències i punt de vista.
Una possiblitat que no es podem deixar perdre.

Cada paraula plena de significats que ens arriba amb els teus relats, és una dolça carícia que convida a mirar cap al nostre interior.

No deixis mai de filar paraules i sentiments!

Una abraçada!

paraules , sentiments i relacionar-se és bonic i, crec jo, que és una necessitat perquè la comunicació, la bona comunicació (s'entén, oi?) no s'ha de perdre mai. Per això aquestes imatges que queden tot i havent finit el trajecte són les que valen i corresponen a aquest enllaç que establim amb els altres, amb l'altra o l'altre.

Petons, Jofre.

Lavínia (Glòria)
PS

El quadre de "línies tan ben difinides" és d'un pintor impressionista que està a l'Orsay de París.

En les classes d'en Sebastià Serrano vaig intentar a "aprehendre" el món, a interioritzar-lo a pensar i creure que cada gest vol dir-no una cosa i a voler explicar-lo, però no ho he aconseguit, Jofre. Voldria dibuixar amb línies delimitades el món, el "meu" món.