Hola, SrGarcia,

Un relat ben lacanià, on el desig no acomplert esdevé en nostàlgia. Alhora, el protagonista manté el desig viu a través de la pròpia nostàlgia, és a dir, desitja reviure tot allò que en el seu moment li provocava desig perquè aquest mai no va quedar satisfet, tal com exposes amb l'element narratiu comparatiu del sac de patates. Bon relat, bona feina.

Moltes gràcies pel comentari a "Analfabeta". Eixa tensió de la que parles és imprescindible en tota narració; sense tensió narrativa, o conflicte, no hi ha relat. ; )

Salutacions!

Això és el que desprèn el teu relat, amb una magnífica caracterització dels personatges, als que amb unes poques pinzellades aconsegueixes donar molta profunditat. M'ha agradat molt l'homenatge als nostres sacrificats mestres de la infància, així com l'analogia que estableixes entre el concepte de temps i el rellotge sense agulles. És ben líric, tot plegat; és un relat preciós, Cesca. Enhorabona!

Una abraçada!

És senzillament genial la forma en què personifiques i dones vida al text-en-sí mitjançant la veu narrativa i la metaficció. A l'altura dels grans narradors, ja siguen relataires o novel·listes, i mereixedor d'ésser premiat. Enhorabona, Cesc.

P.D.: Gràcies pel teu comentari a "El tribunal", com sempre, molt encertat. He de dir que, a més de Kafka i el seu K de "El procès" i "El castell", també em va inspirar Albert Camus amb "L'estranger" i "La caiguda". Per si no les has llegit, són dues novel·les breus molt recomanables.

Una abraçada!

...han pogut amb l'hàbil detectiu. Un personatge tendre, un relat molt entranyable amb una gran dosi d'humor al desenllaç. Un plaer llegir-te. Enhorabona!

Senzillament genial, Cesca! Quin humor més àcid, humor negre, del que a mi m'agrada. Té molt bon ritme, i les oracions breus o sintagmes donen molta força al monòleg intern de l'assassí. Enhorabona! I de nou, gràcies per tot.

P.D.: He procurat posar en pràctica els teus suggeriments, però de segur que encara es poden trobar aspectes millorables al meu microrelat. ; )

Molt bon relat, Cesca. Hi ha molta filosofia nietzscheana, a la teua narració. A més, el personatge té profunditat psicològica, està molt ben perfilat. Enhorabona!

Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional", me n'alegra que t'hagi agradat. Voldria demanar-te, si ho tens a bé, si et va de gust i si tens temps, que em diguessis en quin aspecte trobes que podria millorar la meua narració. M'agradaria molt saber-ho per tal de prendre nota, sempre és bo aprendre.

Ens anem llegint. Salutacions!

... que m'ha fet pensar en Fahrenheit 451. Seria terrible, terrorífic, esgarrifós, un futur sense llibres. Un relat molt ben estructurat, impecable des del punt de vista narratològic. Jugues molt bé amb els temps de l'acció narrativa. Molt novel·lesc, malgrat la limitació d'espai. Enhorabona!

Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional". Ben encertada, la teua anàlisi. I sí, Antònia Font són genials! ; )

... que posen de manifest la voluntat humana d'interactuar amb els robots a nivell emocional, i no només racional i funcional, és a dir, es produeix una paradoxa per la qual voldríem crear màquines empàtiques i capaces de sentir i patir sense que deixin de ser màquines. Molt bon microrelat.

Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional". Ens anem llegint! : )

Felicitacions pels teus poemes, Rosa. Aquest en concret m'ha transportat a fa vint anys. M'has fet reviure, per un instant, moments molt dolços i emotius. Un plaer llegir-te. Per cert, l'endevinalla de les formiguetes m'ha semblat genial!

Moltes gràcies pel teu comentari, sempre és grat rebre bones valoracions, i em plau que el meu microrelat t'hagi agradat.

Salutacions!

Un bon microrelat que ens dóna una idea de com serien de distints els texts bíblics si els hagués escrit Jesús per comptes dels seus apòstols. Bona feina!

Moltes gràcies per comentar "Antropologia Cultural", has fet una molt bona anàlisi d'un dels sentits de la narració. Ens anem llegint! ;)

Em quede sense paraules perquè, malauradament, he viscut situacions semblants de xicoteta, situacions familiars de violència masclista tal i com ho narres. El pare és un psicòpata integrat de manual, un narcisista, i possiblement la Fiona, a més de ser el nou subministre, també siga una psicòpata. Un bon relat que m'ha tocat la fibra sensible.

P.D.: Crec que no podia enviar-te aquell missatge a través del teu blog perquè faig servir Linux i sovint els formularis webs i aquest tipus de coses no funcionen amb aquest sistema operatiu; no crec que siga qüestió del funcionament de la teua pàgina.

P.D.: Moltes gràcies pel consell que em vas donar, la veritat és que és una eina molt precisa i va de categoria. ;)

Hola, fesolmenut,

Volia dir-te açò a través de la missatgeria del teu blog però em sembla que no s'ha enviat correctament.

Estic tractant d'instal·lar LanguageTool, però no hi ha manera; faig servir Linux i LibreOffice però tinc la versió 5 i cal una 7.4 o més. En descarregar-la no hi ha problema però no es pot executar de cap de les maneres, malgrat que apareix una icona de "Install", no s'obri. He estat tota la vesprada intentant-ho i res, resulta exasperant. Bo, si se t'acudeix algun mecanisme alternatiu de provar a instal·lar-ho, fes-m'ho saber.

Gràcies pel suggeriment i una abraçada!

P.D.: He destriat aquest relat a l'atzar per tal d'escriure't i m'he trobat amb una magnífica narració, molt àgil, amb un final impactant que posa en relleu el fet que les jerarquies socials impliquen una relació de poder on per descomptat els subordinats, els supeditats al poder, sempre acaben perdent, fins i tot la vida, i que alguns d'ells estan tan summament alienats que no poden pensar més que en complir l'obligació que se'ls hi ha imposat des d'aquest mateix poder, ni tan sols a l'hora de la seua pròpia mort. Espere haver-ho interpretat bé.

Subscric les paraules dels relataires que han comentat el teu relat. Quin domini de la narrativa! Com sempre, genial. En aquest cas també jo m'he hagut de documentar perquè no recordava bé allò de Les Argonàutiques. No cal que et desitge sort perquè tornaràs a triomfar, de segur.

Gràcies per comentar "L'últim descens als inferns". I també com sempre has copsat el sentit del relat; es tractava d'això, de capgirar, de subvertir el mite de Persèfone.

Enhorabona i salutacions!

... com agradable resulta la lectura del microrelat. M'ha agradat molt com fas referència al personatge mitològic mitjançant la descripció d'una escena quotidiana i familiar. Molt ben trobats els noms de la mare i el pare. ;)

Gràcies per comentar "L'últim descens als inferns". Me'n alegra que et sembli bon relat.

Sort i salutacions!

Un relat genial, m'he fet un fart de riure! Quina mala bava té el protagonista, però ben divertit! Molt ben narrat, molt bona feina.
Gràcies per comentar "Tres són multitud", me'n alegro que també t'hagi fet riure.
Que tinguis bones festes i bon any! ;)