Hola, Rosa,

Molt bon relat, he gaudit molt de la seva lectura. Amb tocs d'humor subtil i alhora corrosiu, ens descrius una situació quotidiana ben graciosa i de forma que qualsevol s'hi pot identificar amb les protagonistes; supose que totes hem sigut Laia i Laura en algún moment de la nostra vida.

Moltes gràcies pel teu comentari a "Ara que ve el fred"; me'n alegre molt, que t'hagi agradat. Salutacions des del País Valencià! ;)

Hola de nou, fesolmenut,

Molt ben trobat, allò de relacionar la teoria de l'evolució contraposada a la creació amb l'eterna dicotomia de l'ou o la gallina, m'ha semblat genial, i a més el context històric en què ens introdueixes dona molta potència al relat; amb dues pinzellades ens fas una magnífica descripció de l'ambient i les circumstàncies en què es va desenvolupant la situació, tot fent que es potencien els efectes narratius de forma que el lector es pot fer una imatge mental de l'escena quasi-fílmica que ens descrius. Enhorabona!

Per cert, aquest microrelat teu té certa intertextualitat amb el que presentaré per a desembre; ja el tinc escrit i ara, en llegir el teu, hi trobe paral·lelismes. Ja veuràs, i ja em diràs si ho veus així.

P.D.: Supose que te'n hauràs adonat que ja no firme amb pseudònim ;)

On posa "puguir", hauria de posar "puguin". Demano disculpes als lectors.

Un paisatge idíl·lic, quasi de novel·la pastoral, amb la natura de fons, amb l'element narratiu una mica naïf de l'innocència de les criatures, i que tot plegat et situa en un context aparentment plàcid que de sobte es veu trencat per allò que Freud anomenava "sinistre", és a dir, un element pertorbador que s'introdueix en allò quotidià, un element aliè a allò que entenem per normalitat quotidiana... Bon microrelat que potser podria esdevenir en un relat, trobe que és molt bona idea i que podries treballar sobre el text i ampliar-lo.
Moltes gràcies pel teu comentari a "Llibre de les dones, o Espill", i disculpa que no t'hagi contestat abans. Les teues paraules sempre m'han animat a continuar escrivint. Molt agraïda, de tor cor.
Enhorabona per la teua feina i salutacions!

Un poema preciós, Rosa.
Moltes gràcies pel teu comentari a "La fútil recerca de la felicitat", i disculpa que no t'hagi contestat abans.
Salutacions des del País Valencià ;)

Un relat que m'ha fet retrotreure'm a l'adolescència, com una retrospecció a aquells anys. Malauradament, són coses que sovint passen i ho has sabut narrar a la perfecció.
Moltes gràcies pel teu comentari a "El plat fred de la venjança". Tinc molt en compte les paraules que em dediqueu vosaltres, els relataires, i n'estic molt agraïda perquè m'heu suposat tot un estímul per continuar endavant amb aquesta grata feina d'escriure. Ha estat tot un plaer conèixer-vos virtualment.
Salutacions!

Hola, fesolmenut,
Només felicitar-te pels teus microrelats -aquest en concret el trobe genial- i agrair-te de tot cor els comentaris que has anat fent als meus, perquè sense la teua presència virtual no hagués estat tan motivada per a escriure'ls. I disculpar-me per haver-te descuidat i no haver contestat abans; la veritat és que estic prou enfeinada, m'estic presentant a tots els certàmens que trobe i a més em van a publicar una novel·la a arrel d'haver estat guanyadora en un d'ells. La tindré enllestida i publicada cap a finals d'any. És una novel·la distòpica; si vols, t'aniré informant. Cada cop que m'assalten dubtes recorde allò que em vas dir que faig com els bons novel·listes... T'estic profundament agraïda.
Una abraçada.

... i molt poètic, és una narració molt lírica i diria que oberta a més d'una interpretació. Descrius perfectament al típic seductor narcisista que enlluerna les dones i les utilitza com li va de gust. N'he conegunt uns quants, d'eixos, per desgràcia.

Si vols, pots llegir la quarta part o quart microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que també t'agrade.

Sort al concurs i salutacions!

Hola, fesolmenut,

Un relat genial, com sempre, dels millors de la convocatòria. Molt ben articulat, i és ben enginyosa la forma en que narres com el protagonista va esdevenir en el primer vampir de la història, tot lligant la falta de reflex al mirall amb els rats penats i la ingesta de sang. M'ha agradat molt.

Sort al concurs i salutacions!

Trobe que no és gens fàcil escriure un bon sonet i aquest ho és. El poema està molt ben estructurat, la mètrica i la rima s'ajusten perfectament i els versos transmiteixen molta dolçor. Felicitacions pel teu sonet.

Moltes gràcies pel teu comentari a "Llibre de les dones, o Espill". Pel que dius del títol, imagine que coneixes l'obra de Jaume Roig. I veig que ets valencià, el primer que em trobe per ací. Doncs jo sóc de l'Horta Nord, però com hauràs pogut observar, als meus relats sovint empre les formes orientals, encara que barrejades amb les nostres. No així a l'hora d'interactuar amb vosaltres, que és quan faig servir la variant valenciana.

Per cert, si et va de gust, pots llegir els tres microrelats anteriors de la sèrie, que van lligats a aquest que m'has comentat; es poden llegir i entendre de forma independent però alhora configuren tot un relat. Espere que t'agraden tant com aquest.

Salutacions!

Hola, fesolmenut,

He de reconèixer que no havia capit allò del Moisès terrenal; no sóc massa bíblica, però amb la teua explicació ja li veig una altra dimensió al relat. Molt ben trobat pel que fa a la temàtica i al subtema del concurs.

També he de confessar que, malgrat haver estudiat Filologia i a García Márquez en Literatura Latinoamericana, i a pesar de disposar d'un exemplar d'una edició de Bruguera del 1981 de "Crónica d'una muerte anunciada", no l'he llegit ; només "Cien años de soledad" i "Relato de un náufrago", però pense traure-li la pols al llibre i serà el següent que llegeixi.

Pel que dius del títol "Phàrmakon", és possible que la segona part, "el verí i el remei", resulte redundant perquè ja va implícit en la pròpia definició del mot grec "phàrmakon"; tanmateix, havia pensat que potser no sobrava perquè no tothom ha estudiat llengües clàssiques ni coneix el significat, i que el fet de matisar-ho podria estalviar feina al lector i resultar en una millor comprensió. Però, vaja, entenc el que dius, potser no cal donar-ho tan mastegadet i deixar que el lector ho esbrine per sí mateix, però alhora trobe que sovint l'explicació pot ajudar, com m'ha passat a mi mateixa amb aquest relat teu o com et va passar a tu, si no recorde malament, amb el meu microrelat "Panderoles", el primer de la sèrie.

Ens anem llegint. Salutacions!

Sovint, per no dir sempre, el poder va lligat a la violència. Bon microrelat amb un desenllaç que deixa mal cos.

Per cert, si et va de gust, ja pots llegir el quart microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que també t'agrade. I ja tinc pensat un títol global per al conjunt dels set microrelats que segurament serà "Phàrmakon: el verí i el remei". Què et sembla?

Salutacions!

Un relat genial! S'inverteixen els termes de la colonització de forma que es produeix un xoc humorístic, molt original i divertit.

Gràcies per comentar "El bar del tio Nicolau". Sí que n'hi ha, d'ironia, als meus relats; has captat la meua idea, és ben cert que el tio Nicolau, d'alguna forma, s'ho mereixia, per cínic, mentider i espavilat, tal i com ho dius. I així també amb la relació restaurant xinès-carn de gat; ho has analitzat perfectament.

Pel que em deies sobre la sèrie de microrelats, no els tinc tots ja escrits sinò que vaig fent, primer els esborranys i després vaig desenvolupant la narració, però sí que tinc la història clara al cap, així com el desenllaç ja pensat. Si et va de gust, ja pots llegir el quart microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que també t'agrade.

Salutacions!

Me'n alegre molt, que hages quedat finalista, i moltes gràcies de nou pels teus comentaris als meus microrelats. M'ha arribat al cor allò dels teus avis valencians.

Per cert, ja pots llegir el següent capítol o microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que t'agrade tant com els anteriors.

Una abraçada per a tu també.

És un microrelat ben tetralògic, concentra múltiples significats en uns pocs significants, i a més és una narració lírica, té molt de poesia.

Gràcies pel teu comentari a "Llibre de les dones, o Espill". La història encara no ha acabat, et convide a llegir els propers microrelats de la sèrie, si et va de gust.

Sort al concurs i salutacions!