Cercador

Llista categories

Llibre de les dones, o Espill

Un relat de: Elisa Martínez i Alcaina

El darrer regal que Virgília va rebre per part del seu difunt marit fou el mirall trencat que ara sosté a les seues mans. Se'l mira amb menyspreu.
-Ho sabia! Sabia que m'ho amagaves!
-Però, Tomàs, escolta'm...
-No! No tens dret a demanar que t'escolti! No et vull veure més!
El mirall, que en eixe moment portava Tomàs, acabà estavellat i fet bocins en un atac d'ira irreprimible. No podia digerir el fet que la seua dona tingués una amant i que, a més, fos l'alcaldessa. La humiliació que sentia ultrapassava la seua capacitat de païr la situació.
-Vaig a fer-te una til·la. T'anirà bé.
-No en vull, de til·la! Vull que m'expliquis, bo, no, no vull res, me'n vaig!
Abatut i amb el cap baix, com un gosset acoquinat, va sortir sense fer soroll i va enfilar carrer amunt fins topar amb Joanet, dempeus a la porta del bar rascant-se el nas i amb un cigar entre les dents, la punta del qual anava mossegant. Vicis de vells fumadors, d'eixos que comencen a tastar el tabac en la infància.
-Home, Tomàs! Quina mala cara fas, xè.
-Deixa'm. No puc més.
-No pateixis, ja saps que pots comptar amb mi. I amb Tonet també.
Amb el que no comptaven era amb que Virgília s'ho olorava tot, intuïa allò que estaven ordint; era ben conscient de que la fratria masculina que unia al seu marit a aquells borinots suposava un perill per a la seua relació amb Montse -que d'altra banda era ja vox populi- i que en alguna de tantes xerrades testosteròniques al bar fos ben possible que s'hi dediquessin a conspirar contra elles.
-Si vols la til·la abans de sopar, pren-la. Bollia i encara és calenta.
-Què hi ha, per sopar?
-Ja hi som? Sopa de l'escudella, què vols que hi hagi!
-Com és que no l'has llençat al fem?
-Com, l'espill? Perquè vull recordar sempre com ets de cafre.
-Ets injusta amb mi. I aquesta sopa la trobo agra.
Al mirall s'hi va reflexar la silueta d'un gat negre, que rondava per la casa i que seguia a Virgília a tot arreu, tot just abans que Tomàs caigués d'un costat de la cadira retorçant-se com un incommensurable cuc.

Comentaris

Afegir comentari

Bona nit, Mary Jane: [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 22-02-2023
Espere que tot et vaja. Em vas dir que el vius en l'Horta Nord, i jo em pense que el teu cognom no és espanyol. No sé d'on podrà ser. Sona més anglés. És possible?
Si et ve de gust, quan pugues pots llegir-me l'últim poema meu, i em dones la teua opinió. Gràcies
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
Bravo![Ofensiu]
Slim Sherman | 22-02-2023
Benvolguda Mary Jane, una vegada més, moltes gràcies per les teves paraules que amb tant d’encert fas servir per a interpretar els meus relats. Efectivament, tal i com apuntes, aquest últim convida a diferents interpretacions. He aprofitat per a llegir la teva última entrega i em sumo als elogis que has anat rebent: tornar a recuperar el gat negre i la manera com entrellaces els diferents prismes d’una mateixa història m’ha semblat, senzillament, genial. Crec que pots presumir de ser l’única autora d’aquest certamen que fa una proposta com aquesta, i això ja es mereixeria un reconeixement del jurat! Enhorabona!
Molta sort![Ofensiu]
Meritxell Genescà Francitorra | 19-02-2023
És molt original això que fas d’utilitzar els mateixos personatges en tots els subtemes del concurs. M’agrada!
Agraïments [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 12-02-2023 | Valoració: 10
Hola, Mary: Bona vesprada. Espere que tot et vagi bé.
Et done les gràcies per la teua opinió sobre el meu sonet Pupil·la Coral·lina.
Em dius si conec l'autor Jaume Roig. La veritat no el conec. És així. Sí, et vaig comentar i et vaig posar la meua opinió, sobre tot el relat, que em va semblar original.
Sóc andalús. I a poc a poc em vaig ensenyar el valencià, ja fa molts anys. Pots llegir la meua biografia i veuràs d'on sóc i alguns poemes anteriors.
En realitat m'has emocionat pel comentari que m'has fet, que em va costar moltes hores de compondre'l. “La complexitat dels sonets”.
Gràcies de tot i ara veuré, els relats que m'has aconsellat.
Segur que m'agraden.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
Amb el mirall trencat. [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 10-02-2023 | Valoració: 10

Un relat que m'ha atrapat de principi a la fi. Té un bon punt d'humor i de terror també. Mmmm… ha ha ha.
El títol, ja suggereix molt i atrapa el lector.
Un record ben plantejat per al record.
Enhorabona i que tingues sort, Mary Jane.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
Crònica d'una mort anunciada[Ofensiu]
fesolmenut | 09-02-2023 | Valoració: 10
Benvolguda Mrs Mary Jane Steinburg,

heu tornat a presentar un molt bon relat. Relacionant el mirall amb la història de l'assassinat del marit. En aquest lliurament ens relata l'escena principal, que havia quedat només intuïda fins ara, d'una forma descarnada i àgil. I en un escrit concloent.

Amb la seqüència de microcontes que aneu presentant veiem diferents perspectives d'un mateix fet tot vinculant-les al tema mensual del concurs. M'ha fet pensar una mica amb l'exercici d'estil que va fer Gabriel García Márquez a la "Crónica de una muerte anunciada". Aquí un pèl més reptador havent de lligar totes aquestes visions d'un mateix fet amb les temàtiques i l'extensió reduïda.

Sobre el títol, li he d'admetre que he hagut de buscar el significat precís de Phàrmakon. I teniu raó, li escau perfectament al sentit dels fets que es relaten. Potser no hi inclouria la frase posterior (el verí i el remei) que ja va inclòs a la definició de Phàrmakon. Però bé, és una opinió personal.

PD: Suposo que ja ho ha capit a la primera, però el protagonista de "El final del camí " és un Moisès terrenal, frustrat per no poder trepitjar la terra promesa. El tema del concurs era "La colla", subtema "Líder".
T'estimo ik[Ofensiu]
Prou bé | 07-02-2023
El gat al mirall testimoni del drama domèstic. A grans mals, grans remeis. Tira pel dret la protagonista.
Un microrelat digne de la setmana de novel·la negra!
Sort
Amb total cordialitat
Mirall trencat.[Ofensiu]
Nil de Castell-Ruf | 07-02-2023
Hi ha molts homes que acaben que prenen l'actitut d'anar capcot per la vida en situacions d'infidelitat com aquesta. Fóra el mateix si en comptes de si la seva dona entendre's am una dona ho hagués estat am un home? Aquest gat negre reflectit al mirall badat és un mal presagi per a com acabarà la vida conjugal del matrimoni. Un relat que'ha tingut, mentre el llegia, intrigat. Nil
Final... i punt[Ofensiu]
llpages | 06-02-2023
No m'esperava el final del relat, però haig de dir que m'ha enganxat des de la primera línia. Ben trenat, fresc i que flueix molt bé, he passat una bona estona. Agraït, Mary Jane Steinburg!
Relat rebut[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 06-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats