Virgília

Un relat de: Elisa Martínez i Alcaina
D'ençà que va morir el seu marit, Virgília no descansa bé. Massa jove, s'ha mort massa d'hora, deien a la vetlla; però no és això el que ara li lleva el son. La prematuritat en enviduar li va permetre descobrir altra forma d'amar que li feia l'efecte de més profunda, més pura i alhora més perversa per il·lícita i oculta. La clandestinitat de la seua relació amb Montse l'havia alliberat de més d'una por, d'eixes pors atàviques i arrelades a l'inconscient que mai afloren si l'esdevenir de la vida no les posa en confrontació amb el nostre ego i amb els seus límits i limitacions. Tanta era la por que havia perdut que, en assabentar-se del seu assassinat, no va sentir cap mena d'escrúpol en caçar als caçadors.
-Pare, ens hem de desfer dels cadàvers. I en traurem profit.
-No estaràs pensant...
-Això mateix.
Virgília no pensa consentir més que son pare la tinga dia i nit al seu servei. De paciència, li'n queda poca; vol viure ben lluny de tant d'infortuni. Sempre havia estat una jove alienada, poruga, mesurada en extrem, i havia pres la seriosa determinació de deixar de ser-ho.
-Bé. Podem emprar els ganivets de l'antiga carnisseria de ta mare.
-I organitzarem una rifa. Lots de vint quilos de carn variada; a vint euros el bitllet, ja et pots figurar si traurem diners.
-No ho veig gens clar.
-M'ho deus, amb tant de disgust. Era molt amiga meua.
-Els vaig dir que l'espantessin una mica, no que la matessin. No els hauries d'haver enverinat, ja m'anava a encarregar de que paguessin la malifeta.
-Malifeta? L'han assassinat! Jo l'estimava més que a Tomàs!
-Què dius!
-Vas a ajudar-me o vols que...?
Tot va sortir com Virgília havia planejat; es van embutxacar uns bons calers. Prenent vi per celebrar l'èxit de l'operació, Virgília li va etzibar al pare que se'n anava de casa, que calia repartir els beneficis perquè mai més hi tornaria.
-Seràs capaç! M'abandones?
-Ui, i tant, i vaig a vendre les terres.
-Això sí que no!
El tio Nicolau ploriquejava quan el va sobtar un mareig i va caure redó a terra.

Comentaris

  • Caçar al caçadors. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2023 | Valoració: 10

    Aquest relat fa una bona continuació a l'anterior i la posterior, Panderoles. Estan ben conjunyits.
    Virgília es va quedar amb tots els diners. El terror està a flor de pell. No hi havia escrúpols en tot l'assassinat!
    Quina barreja d'humor i terror!
    Enhorabona, per tals relats. I a poc a poc, a veure qui és el guanyador d'aquest mes.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Intertextualitat[Ofensiu]
    fesolmenut | 20-01-2023

    Bon dia, Mary Jane,

    no soc gens teòric, jo, i per això el tema de la intertextualitat (que he sentit algun cop al presentador de Ciutat Maragda) l'he hagut de cercar per acabar de saber a què feia referència exactament, tot i que en tingués una idea vaga.

    Pel que fa al gènere de la micronovel·la, no et sabria dir si no entra en contradicció en la mateixa definició de novel·la, però què coi, és una forma d'expressió i les etiquetes probablement hi sobren. Tira pel dret.

    Ens anem llegint!

  • Delicatessen[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-01-2023 | Valoració: 10

    Bon dia Mary Jane Steinburg,

    un bon relat que m'ha fet pensar en una pel·lícula del director d'Amelie, que es va fer prou famosa pels 90, Delicatessen. Si no recordo malament, també s'hi servia carn humana, en aquella carnisseria.

    Veig que la Virgília ho té tot ben apamat i té bona traça amb els verins per acabar sortint-se'n. Una dona forta que no renuncia a la venjança.

    Molt bona feina!

    PD: gràcies per les felicitacions al primer relat de la sèrie i pels comentaris.

  • Macabre[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-01-2023

    Macabre, macabre
    Passo a llegir la continuació.

  • La vida.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-01-2023

    Molt ben descrit el personatge de la Virgília, que passa per un arc vital realment difícil en un poble. Tot el relat respira crueltat i anhels ferotges, dins la tradició de novel·la rural més salvatge.
    M'agrada que els personatges siguin els del teu relat anterior i que, de certa manera, en sigui una continuació.
    Pel meu compte, hauria posat article davant dels noms, "la Virgília", "la Montse"..., però tinc entès que a València ho feu així, doncs ja està bé.

  • Un darrere l'altre anaven caient[Ofensiu]
    Slim Sherman | 30-12-2022

    Hola Mary Jane! Veig que tens predilecció pel gènere negre, i es nota perquè se't dona especialment bé! M'ha agradat perquè, més enllà dels fets que s'hi donen, hi ha tota una història d'acceptació, superació i alliberament personal... i com no pot ser d'altra manera, una venjança molt ben traçada. Enhorabona i sort!

  • I potser la cosa no acabarà aquí...[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-12-2022

    Una rifa diferent, en que els agraciats potser acabaran amb mal de ventre de menjar carn enverinada, però potser això ja entra dins els plans de la protagonista, que es veu que ha passat d'un extrem a l'altre, de ser submisa a tirar pel dret.
    Segona part del relat "Panderoles", ja s'advertia en aquest primer relat que la Virgília faria de les seves... I no m'estranya, li han matat l'estimada.
    Em pregunto si això continuarà... Estaré atenta.

  • Una rifa [Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2022

    Un relat negre com negre és la nit de la partida!
    Tan ben explicat que fa esgarrifor!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Què és s la sort?[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2022

    Un relat negre com negre és la nit de la partida!
    Tan ben explicat que fa esgarrifor!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.



    Gràcies per participar.



    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats