La fútil recerca de la felicitat

Un relat de: Elisa Martínez i Alcaina
Poc dura l'alegria a casa dels pobres, deia sovint la meva àvia. És ben cert. Pensava que ell m'estimava i que jo m'havia tornat a enamorar, i de fet me'n havia enamorat. Com vaig poder ser tan ingènua? M'ha deixat sense res! I ara, amb quina cara torno al meu poble? Malparit, més que desgraciat... L'hauria de matar. Com ha estat capaç de desaparèixer així? No m'ho puc creure. M'ha buidat el compte bancari i s'ha esfumat... El paio ho tenia tot ben ordit. Un estafador de la vella escola. Ja no te'n pots refiar de ningú, ni de vells coneguts de la família, ni... Suposo que ni d'una mateixa, va pensar. Li feia pànic haver de regressar al seu poble natal. Això implicava tornar a les escenes dels crims que havia comès i com que s'havia aferrat a la permanent sensació de que tot s'havia resolt, hi persistia en ella en tal mesura que ara no sabia com enfrontar-se amb el retorn a tot allò que volia enterrar, al passat que creuia ensorrat a la memòria. No li va caldre rumiar-s'ho gaire; ja se'n va encarregar el seu veïnat.

En arribar-hi va tancar-se al pis, l'única de les propietats heretades que no va vendre, però intuïa que aviat anirien a demanar-li explicacions. On és, el meu Joanet? És amb tu, oi?, I el meu Tonet? Poca solta, que ets una meuca!, Sembla mentida, una noia com tu..., La carn de la rifa em va fer mal a l'estómac! D'on va sortir, aquella carn?, El teu pare, en glòria sigui, mai de la vida hagués venut el bar!, Què has fet, amb les terres? Ens van a muntar un centre comercial!, Malastrugança ens has portat, com a tots els teus!
Després de donar-li moltes voltes i per molt que hi medités, els dubtes que una determinació tan dràstica va fer que inevitablement li assaltessin, i que a tothom assaltarien en tals circumstàncies, on es decideix el propi destí, la vida o la mort, li impedien decantar-se pel clàssic mètode de la soga al coll o bé pel potser més pragmàtic d'ingerir una sobredosi de psicofàrmacs i adormir-se a la banyera.

Quan la van trobar no la vulgueren soterrar.

Comentaris

  • Hipòcrita. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-04-2023 | Valoració: 10

    M'he quedat bocabadat! Per una part té més aviat sentit de l'humor i per l'altra és un hipòcrita, per a tot el poble. El final és terror total.
    Jo li hauria posat un 100, al relat.
    Enhorabona, Mary Jane.
    A la millor el jurat te'l posa com a finalista, perquè és molt ben compost i amb molta imaginació.
    Que passes un bon dia i bona nit.
    Cordialment.

  • Pressió...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-04-2023

    de tot un poble que li desitjava el mal, i que no va poder suportar. Un tràgic final d'una història molt ben redactada i agradable de llegir.

    Molt bé Mary. Sort.

    Salutacions i Bona Diada de Sant Jordi.

    Rosa.

  • El final del camí[Ofensiu]
    fesolmenut | 21-04-2023 | Valoració: 10

    Bon dia, Mary Jane,

    bon relat redundant en la història que has construït, però ja veient-ne les conseqüències finals (a partir de la malastrugança de la protagonista). Especialment encertades les veus del poble ressonant al cap d'ella i portant-la al desenllaç final. El colofó que no la vulguin enterrar encaixa amb la moral catòlica sobre el suïcidi.

    De nou molt ben portat! Enhorabona.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats