Ara que ve el fred

Quan vaig nèixer, jo ja hi era d'abans. L'esclafit aquell em va donar a llum, però el cas és que jo ja existia a priori. És complicat d'entendre, en sóc conscient, d'això, però més difícil resulta encara d'explicar, perquè, com dimonis es pot existir abans d'haver nascut, oi? Bo, d'això en diuen Déu, nostre senyor, pare celestial, però clar, jo no sóc cap déu ni res que se li assembli. També en diuen Univers, però òbviament tampoc no ho sóc, jo, d'univers; a tot estirar se'm podria comparar amb un petit planeta desconegut, amb un imperceptible estel d'aquells que per grans que puguir ser les seves dimensions, als nostres ulls són només minúscules taquetes lluminoses que poblen el cel. Per a vosaltres, els humans, nosaltres som encara més insignificants, malgrat que us servim de més profit que no pas les estrelles del firmament i us duguem avantatge en la forma de desenvolupar-nos a aquest món, perquè el coneixem des d'abans que vosaltres; dins d'una closca, sense veure-hi més enllà de la matèria calcària que ens embolcalla, sí, però ja hi som, al món, mentre que vosaltres no hi sou fins que no sortiu del cos de la vostra mare i això ho trobo força primitiu, vull dir, us resultaria prou més còmode, tant als que naixeu com a les que es parteixen per la meitat per parir-vos, fer-ho mitjançant ous, que són càpsules incubadores ben sofisticades.
Ara us he de deixar; fins aquí arriba la meva història. M'espera una olla amb aigua bullint, però abans, i tal i com han fet amb tots els meus parents, amb tots els meus avantpassats i, en definitiva, amb tots els meus iguals, em plomaran, però clar, d'això ja no me'n assabentaré, no en seré conscient perquè, primer, m'hauran tallat el coll. Ja sabeu, ara que va venint el fred allò que més us abelleix i més us va de gust paladejar és una escudella ben calenta i substanciosa i, com així sou els humans, amb tot el sadisme que sou capaços d'executar, ens hi obligueu a formar-ne part, de la vostra macabra orgia gastronòmica.