ESPERANT UN AMIC PER A MI

Un relat de: Cesca
L’últim dia del 2031 acaba de saltar d’aquest calendari tan modern que tinc penjat a la cuina. El primer del 2032 apareix carregat d’informació, prement el botonet de l’esquerra, canta previsions de tota mena. És tan perfecte que segur que ni s’equivoca. Tanmateix, enyoro arrancar, un mes rere l'altre, aquell full de paper que deixava a la vista un grapat de dies per encetar. Dies d’un futur que ara s’amaga rere una pantalla. “Futur”, una paraula carregada d’experiències inèdites en un temps que ja no serà meu. És per això que, ja fa temps, vaig substituir “futur” per “demà”.

Aquests últims deu anys els he dedicat a fer amistat amb el fantasma de la “dependència”. Primer va ser un maluc: “Això no és res pare, quatre dies i com nou!” Els fills han de ser optimistes, necessiten ser-ho, i tu et quedes xiuxiuejant un “ja veurem” més realista que esperançat. Després les cataractes, el calvari del dentista, els genolls, la soledat...
Agafo, de sobre la taula, el catàleg —en paper!— de “Robots domèstics” i recordo aquella pel·lícula de fa vint anys que tant em va agradar, la del vell rondinaire i el robot: Un amic per a en Frank. Ja m’hi veia! Però no, no s’ha arribat tan lluny. Llàstima!
—A sopar!
—Vaig!
De moment, ens hem de conformar amb petits artefactes com aquest “Dispensador d’aliments automàtic” que m’han encolomat. No està malament, encara que al plat hi trobo més sovint bledes que macarrons. La meva filla és qui s’encarrega de programar-lo. El meu fill seria més compassiu.
—Va, homeee, que fred no val reees...
La veu de l’estimada Remei m’arriba amb aquella cadència suau que vestia d’agradable monotonia la nostra convivència. Suposo que li han posat per mirar d’alterar el mínim la meva percepció de canvi. Com si fos tan fàcil; com si fos possible; com si...
—Vaaa!
—Ja viiinc, Remei, ja viiinc.

Comentaris

  • L'etern retorn[Ofensiu]

    Molt bon relat, Cesca. Hi ha molta filosofia nietzscheana, a la teua narració. A més, el personatge té profunditat psicològica, està molt ben perfilat. Enhorabona!

    Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional", me n'alegra que t'hagi agradat. Voldria demanar-te, si ho tens a bé, si et va de gust i si tens temps, que em diguessis en quin aspecte trobes que podria millorar la meua narració. M'agradaria molt saber-ho per tal de prendre nota, sempre és bo aprendre.

    Ens anem llegint. Salutacions!

  • Present i demà[Ofensiu]
    Solsona Bot | 20-03-2024

    Diuen que entre cada avenç tecnològic cada cop passa menys temps. Tot s'accelera. Hem vist aparèixer el fax, el telèfon mòbil, internet i ara la domòtica, la robòtica i la intel·ligència artificial. Tot va molt de pressa. Les persones viuen més anys, i també estan més soles. Has escrit un bon relat per descriure el present, i un futur tan proper que ja és demà. Felicitacions i sort!

  • Futur plausible...[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-03-2024 | Valoració: 10

    ...el que ens mostres en aquest conte. Res no ens és aliè, i ho veiem com evolucions ben factibles del que ja tenim. Aquelles petites millores que ens venen que ens faran millor l'existència tot i que oblidin, probablement, que les facilitats no ho són tot. Que perdem el caliu de la imperfecció els que ens hem estimat.

    Molt bon conte, Cesca. Sort al concurs!

  • Futur... o present?[Ofensiu]
    llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Per als que arriben a l'edat en la qual el cos comença a desfer-se a trossos (que no són tots, cal dir-ho), haver de lidiar amb un robot/minyona és un ingredient més a les dents postisses, els audiòfons, les ulleres, les pròtesis, etc. Al Japó ja hi ha exemples actuals de convivència d'humans amb robots, o sigui que de futur, res de res. El relat ho reflecteix amb un punt d'humor que el torna deliciós. He passat una bona estona, gràcies, Cesca!

  • Caram[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-03-2024 | Valoració: 10

    Tant parlar del 10 i me l'oblido.

  • Deshumanització ?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-03-2024

    doncs malauradament penso que sí. La llibertat controlada fins aquest nivell, no és llibertat. Els avenços són importants i tenen la seva part bona, però com tot, també té la seva negativa, i en aquest cas, pesa molt. Aquesta deshumanització és depriment.

    Pel que fa al relat, un 10 per què hi ha nota més alta. Excel·lent.

    Una abraçada Cesca.

    Sort.

    Rosa.

  • Com ens tens acostumats[Ofensiu]
    marialluïsa | 15-03-2024


    un molt bon relat sobre un futur cada dia més proper i solitari.
    La imatge d'un " tot sota control" però en solitud és una mica deseperençadora i del tot
    probable. I encara bo que amb els records tangibles d'una veu coneguda. A veure quan hi arribem com ens ho organitzen.

  • sempre l'ara i aquí[Ofensiu]
    Nua Dedins | 15-03-2024 | Valoració: 10

    Interessant relat 'Cesca'. En destaco aquest fragment:

    Dies d’un futur que ara s’amaga rere una pantalla. “Futur”, una paraula carregada d’experiències inèdites en un temps que ja no serà meu. És per això que, ja fa temps, vaig substituir “futur” per “demà”.

    Res és per sempre, ni segur, per curt que sigui... ni el futur, ni tampoc el demà. Però en l'ara i aquí que t'escric, enhorabona per aquest relat i segueix escrivint i somniant! Que de vida només n'hi ha una. I és aquesta!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cesca

Cesca

25 Relats

199 Comentaris

8587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
M'agrada molt llegir i escriure, i per això intento aprendre a llegir i a escriure.
Ho faig amb més dedicació d'ençà que soc, més o menys, mestressa del meu temps.

solde12@gmail.com