Tres són multitud

Una inesperada visita ho va espatllar tot. Eva feia una plàcida migdiada quan, en obrir els ulls, es va quedar trasbalsada; Adam no hi era. Va sortir corrent esperitada amb l'anhel de trobar-lo i allò que va veure li va glaçar el cor; des de lluny va percebre la seva sil·lueta al costat d'una altra, la de Lilith, que s'havia aproximat a les portes del Paradís. Eva se'ls havia trobat flirtejant. Ai, es penedia, aquesta meuca primer l'abandona i ara torna, i com que no pot entrar a l'Edèn, s'hi apropa i atrau el meu company desprenent feromones!

Va sentir l'impuls de començar a llençar pedres, però el seu seny li va impel·lir a teixir un mètode més elaborat per matar-los. Fent ús del seu coneixement de les herbes va enginyar un compost letal infal·lible que després escamparia per les pomeres. No comptava amb l'omnipresència de Déu, qui pretenia dir-li-ho a Adam i que al darrer moment pensà, quina llàstima que es trenqui una parella així, tan joves, tan sans, tan bells com són, que fa goig veure'ls junts. Déu va optar per prohibir-li que mengés fruits d'aquell arbre i la resta ja la sabeu; Adam va desobeir i van ser expulsats del Paradís abans que pugués fer un mos, i així Déu se'n assegurava que no morís enverinat.

Vagant per la Terra van topar amb Lilith, qui es va acostar a la tremolosa parella i mentre xerraven, Eva, que en ser expulsada de territori diví havia sigut castigada amb el sentit del pudor i, com Adam, ara duia roba, havia anat recollint pedres i guardant-les a la faldilla i començà a llençar'ls-hi-les, embogida, maleint-ho tot fins que no li'n va quedar cap, malgrat que tant Adam com Lilith feia estona que jeien a terra amb els cranis oberts.

No va tardar a aparèixer la cort d'amants de Lilith, entre els quals és ben sabut que s'hi comptaven fins i tot dimonis i bèsties de tota índole, i també va trobar el seu fill, el fraticida Caín. Sembla doncs que no descendim únicament d'una parella heterosexual humana i que, a més dels micos, tenim uns altres ancestres.