Panderoles

Un relat de: Elisa Martínez i Alcaina
Van arribar tot just quan, sobtadament, la mola va començar a rodar; el soroll del molí en marxa els va sorprendre en la foscor d'una matinada tan gèlida com el cadàver que transportaven i, espaventats, fugiren llençant la morta entre els matolls, d'on va sortir rebufant, fent un salt brusc, un gat negre i sinuós com el camí que conduïa del poble al molí. Es tractava, ni més ni menys, que del cadàver de la senyora alcaldessa, qui no havia tingut en compte de qui eren les terres que pretenia expropiar.

- Si s'assabentés el tio Nicolau...
- Ens penjaria dels ous.
- Ens esclafaria com a panderoles.
- Això si no ens mata abans la seua filla.
- La seua filla?
- Sí, home, la Virgília!
- Ja sé qui és, però, per què ens hauria de matar?
- Ha ha ha! És que no ho saps?
- Què hauria de saber?
- Eren molt amigues, i es coneix que la tissora no l'empraven per cosir, ha ha!
- Bé. Hem de pensar què fem.
- Amb el cos? Per mi es queda on l'hem tirat. Mai no sospitaran de nosaltres.
- Però...
- Si la soterrem a prop del molí i acaben trobant-la, tot resultarà força retorçat, prou més escabrós. En canvi, així pareixerà que l'ha matat qualsevol guillat. I si algú ens vegés ara, tornant-hi...
- Aixecaríem sospites.
- Exacte.
- Bò. Doncs demà ens vorem.
- Sí. Al bar del tio, com sempre; com si res.

A certa distància, mentre s'acomiadaven fins a l'endemà, el gat els observava impàvid i alhora neguitós, com si els olorés les malèvoles intencions. Tot seguit, va començar a allunyar-se tornant cap al molí i, tan inesperadament com quan es posà a rodar, la mola es va aturar quan ell hi arribava.

- Bon dia, tio. Bon dia, Virgi.
- Bon dia tinguem els pobres.
- Bon dia, Joanet. Et pose el de sempre?
- Sí, reina. I Tonet? No ha aparegut per ací?
- Ha vingut, però ha començat a trobar-se malament i se'n ha anat.
- Xè. A veure què li passa ara, al senyoret.

El gat aguaitava per la porta del bar mentre Joanet bevia d'un glop el cafè; en deu minuts va caure redó a terra.
A Joanet i a Tonet tampoc no els vulgueren soterrar.

Comentaris

  • Un gat amb molt olfacte. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2023 | Valoració: 10

    No ho he entés molt bé, però et pose el que m'ha semblat a mi.
    Tota una història inquietant, que resulta intrigant i a la vegada d'un terror inesperat.
    Més aviat surrealista. Les frases són molt rebuscades i enginyoses a la vegada amb intrigues.
    A Joanet i a Tonet si no el van soterrar on el van posar?
    Que tingues sort amb aquest relat.
    Ja em diràs si t'ho he explicat el millor possible.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Western[Ofensiu]
    Slim Sherman | 04-12-2022

    Hola Mary Jane! Moltes gràcies pels teus comentaris al meu relat...jo també sóc debutant i la veritat és que reconforten i animen molt. Del teu, per aportar alguna cosa diferent del que veig que ja s'ha comentat, en destaco que a mi m'ha recordat al gènere Western que tant m'entusiasma (potser per això hi veig similituds a tot arreu xD). M'ho han fet pensar elements com el transport dels cadàvers, una venjança, un 'sherif' corrupte, la disputa d'uns terrenys, un bar on es dirimeixen els conflictes i, per adobar-ho, la simbologia dels animals. Si substituïm el gat per un corb, ja ho tenim! :)

  • La roda i el gat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-11-2022

    Un relat inquietant, ple d'el·lipsis i metàfores.
    Primer l'he llegit, després he llegit les explicacions que dones als teus comentaristes i l'he tornat a llegir algunes vegades més.
    Gràcies a les explicacions em sembla que l'he entès, sense elles potser no l'hauria pogut seguir.

    Em semblen molt poderoses les metàfores de la roda i el gat, que no formen part de la narració pròpiament dita, però indiquen el to emocional que se segueix.

    Un relat de vida rural, d'interessos i venjances duplicades, de secrets que coneix tothom i de violència continguda que acaba explotant.

    M'agrada que usis el valencià. La paraula "panderoles" no l'havia sentit mai, sempre havia sentit dir "paneroles".

  • El gat aquest...[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-11-2022

    M'ha semblat una barreja d'humor i misteri, d'intriga i gairebé caricaturització dels personatges. Diria que el protagonista és el gat negre, que va lligant totes les escenes. Em pregunto si serà més que un gat, ves a saber, de vegades les lletres ens deixen aquest sabor misteriós als llavis, i així està bé, no calen explicacions per a tot.

  • divertit i inquietant[Ofensiu]
    Homo insciens | 27-11-2022

    M'agrada molt com comença és divertit i inquietant i després et manté enganxada tot el relat pensant a veure què passa. Sort en el concurs!

  • Resposta al teu comentari "Caps per lligar":[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-11-2022

    Jo entenc que la trama argumental d’un microrelat ha de ser senzilla. Si es vol complicar, aleshores cal despullar el text, eliminant tota redundància —minimitzant-la, almenys— i recorrent a les el·lipsis. Però, és clar, això té un límit, que és el de la intel·ligibilitat. També és veritat que el lector és, de fet, un co-autor que omple amb la seva interpretació personal les inevitables escletxes. Si aquestes escletxes són deliberadament amples, ens trobem amb allò que Umberto Eco anomenava obra oberta. On es posa el llistó també depèn del gènere: no és el mateix un poema que una novel·la o un manual.

    No sóc matemàtic. Només sóc un jubilat que de vegades es distreu consultant la Viquipèdia, i santant d’enllaç en enllaç. L’altre dia vaig anar a petar a l’article "Nombre decimal periòdic", i a l’apartat "Fracció generatriu d’un nombre periòdic" vaig descobrir que hi havia un algorisme molt simple per posar en forma fraccionària qualsevol valor periódic. Vaig pensar que això podia podria ser un filó per explotar a Relats en Català, i ara jo sóc el primer sorprés, en veure que "Nombres decimals periòdics curiosos" està més concorregut que Les Rambles... o que la Plaça de l'Ajuntament en migdia de mascletà, ja que veig que escrius en la variant valenciana. Si no ets de la capital suposo que ho entendràs igualment.

  • Interpretacions[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-11-2022

    Gràcies pels teus comentaris, Mary.
    El teu relat també es fa llegir més d'una vegada i queda obert a més d'una interpretació.
    La literatura breu, ja ho té aixó: Suggerir més que dir.

  • El testimoni mut[Ofensiu]
    Prou bé | 24-11-2022

    Mut però fent feina!
    Un llenguatge que et transporta a altres temps, altres llocs i et situacde cop a l'escenari de l'acció! Bon relat
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Caps per lligar[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-11-2022 | Valoració: 9

    El teu relat aconsegueix crear certa inquietud, però queden alguns caps per lligar. La sensació és que forma part d'una narració més àmplia. Si no, no té massa trellat que en un microrelat apareguin elements que no intervenen directament o indirectament en el desenllaç. Acceptem la justificació que dones, en l'autocomentari precedent, a la relació del gat amb la roda del molí, però
    - On pensaven soterrar a l'alcaldessa, Joanet i Tonet?
    - El tio Nicolau té alguna relació amb l'alcaldessa o amb les terres de Joanet i Tonet que aquesta pensava expropiar?
    - La relació lèsbica entre l'alcaldessa i la filla del tio Nicolau incideix d'alguna manera en la trama?
    - Si Virgília ha posat verí en el cafè que serveix primer a Tonet i després a Joanet, és perquè el gat l'ha informada del crim i dels autors? Com?

  • Ara sí[Ofensiu]
    fesolmenut | 22-11-2022 | Valoració: 10

    Mary Jane,

    amb l'explicació sobre la roda de molí / roda de la fortuna el relat s'acaba d'arrodonir. L'analogia m'havia passat completament per alt.

    Bona feina i a continuar lliurant-nos nous relats, que te'n surts molt bé!

  • El gat testimoni[Ofensiu]
    fesolmenut | 21-11-2022 | Valoració: 10

    Molt bon relat, Mary Jane,

    utilitzant un vocabulari acurat que ens transporta a una vida rural i que fa que el ritme del conte sigui molt àgil. El gat com a testimoni dels fets fa de transmissor de la venjança per l'assassinat de l'alcaldessa. La relació del gat negre amb la roda de molí, que para i engega quan apareix i desapareix, se m'ha escapat, però fa el relat també més inquietant.

    Bona feina i sort també!

    PD: gràcies pel comentari!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75