Real Self

M'agrada el teu relat.

És molt imaginatiu lo d'aquest bar que tothom es camufla amb un vestit i, camuflat amb el vestit, diu tots els seus pecats, per vergonyosos que siguin.

¿És un local real i hi fan això? Costa de creure...

El teu relat és molt, molt original i entretingut. Procuraré tenir-te present per a futures lectures.

Salut, IIpages!!!

Un relat genial, m'he fet un fart de riure! Quina mala bava té el protagonista, però ben divertit! Molt ben narrat, molt bona feina.
Gràcies per comentar "Tres són multitud", me'n alegro que també t'hagi fet riure.
Que tinguis bones festes i bon any! ;)

Les entremaliadures són vitals, ens enforteixen la ment. A mi m’encanta la Pippi Langstrump.
La abraçada que cerques en el teu relat, la vaig trobar al final de “Crim i Càstig” i també, recordo haver rigut malgrat l’extrem dramàtic de les circumstàncies.
El teu relat és molt suggeridor!

Pinya de rosa

Simplement desitjar-te que passis unes bones festes i que la vida et somrigui.

Una abraçada.

Rosa

Relat informatiu i curiós. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

...pel seu atent escrit. Sí ella fou una lluitadora, lliure. feminista, dona i universitària d'aquells foscos anys que molts volen que tornin.... i això potser va ajudar-la a voler marxar serenament amb plenes facultats. Va demanar una cerimònia civil amb una sola música: el lieder IM ABENDROT...
Una abraçada Ilpages

"La boa constrictora, que vigilava arrapada a la pomera, fuig rabent amagada entre els matolls. La primera feina, feta!"

Crec que qui representa la serp de "feines" en deu haver fet un munt en els segles dels segles... Amb tot la temptació al paradís potser sí que va ser la primera...
(I jo no hi crec en el dimoni, però...)
Amb total cordialitat

Disculpa si darrerament trec cap de molt en en tan! Porto uns anys que si pintant, que si estic d'obres... He enderrocat tot el pis i ara l'estan fent nou... Porto uns anys que si pintant, que si em mudo a un altre lloc, que si permís d'obres i ara toca escurar la butxaca, ja que tot está molt car i la Caixa no et perdona la vida. Per això l'altre dia vaig anar a Bronzes per a escampar la f, et dec un relat sobre aquest afer amb final sorpresa per a no dir feliç. Llegint ara Real Self, el teu exquisit real m'has provocat curiositat per anar a viure aquesta experiència que deu ésser única! Perquè tal com magistralment ho narres és difícil que t'abstiguisd'anar-hi

No coneixia l'existència d'aquest REAL SELF (A Human Immersive Experience). Se les empesquen totes. Del teu relat he entès que no has arribat a anar-hi i que totes les vivències que expliques són fruit de la teva inventiva, esperonada pel que t'imagines que poden ser aquestes experiències.

Doncs, si de simples suposicions n'has tret tan rendiment, no puc imaginar què en treuries d'una experiència immersiva real. Des d'aquí proposo una col·lecta entre els relataires perquè puguis anar a REAL SELF i explicar-nos-ho després.

....pels seus amables comentaris. El segueixo amb molt d'interès. Salutacions.

Caram, se les empesquen totes per captar el pensament de les persones! Jo em pensava que això estava reservat els correus electrònics i les trucades comercials no desitjades. M’encanta com treus suc de la vida. Una forta abraçada.
Aleix

No coneixia aquell lloc i sí es ben bé com una confessió. Sempre ens dones a conèixer llocs o situacions interessant.

*aclariment al meu escrit "La creació "

Em va venir la idea de la creació comparant-la amb el moment del naixement d'un fill. Volia fer aquest paral·lelisme però no estic contenta de com ha quedat, fins el punt que vaig esborrar-lo després d'haver-lo enviat. Massa tard, perquè ja l'havien validat .

Sembla que pressuposi la idea d'un Déu i no era això el què volia reflectir..., sinó plasmar la idea de la creació i l'acte de parir com un acte genuí i creatiu . Per això acabo amb "Una onada de felicitat ho impregnà tot."

Gràcies per comentar-me sempre.

..el teu relat dies enrere vaig veure anunciat a un bus aquesta "experiència" i la vaig relacionar ràpid amb el teu escrit. Gràcies per donar-ho a conèixer de manera irònica i original! Els éssers humans no deixaran mai de sorprendre'ns oi? Cordialment, Magda.

Bon Relat informatiu. Tota una aventura ben distreta. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Llpages, enhorabona pe no aturar-te i seguir fent aquests relats tant originals!!! I agraïr-te també que facis lectura dels que vaig publicant i en diguis aquestes paraules que són tant d'agrair. Que passis un molt bon cap de setmana!!!

...que tot està inventat descobreixes que la imaginació, a l'hora de crear Star Ups Business, quan s'aprofiten de la condició humana és infinita...

Bon relat

Amb total cordialitat

que no el coneixia de res, ho he buscat a internet, i entre el que tu has explicat, i el que he llegit, ara sé una mica de què va. Segur que ha de ser una bona experiència, si més no ben innovadora. Com sempre, has confegit un relat amè, entretingut i ric en detalls.
M'ha agradat llpages.

Rosa.

...sabia això de Real Self. És com anar a confesar-se, però sense capellà i acompanyat d'altres pecadors. Ara, el protagonista del relat ho té difícil, ja ho diu ell, per poder trobar algú a la seva alçada, Quin pinta!

Sobre el meu relat "El fred".
Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...