El bar del tio Nicolau

Un relat de: Elisa Martínez i Alcaina
No hi ha rastre dels cadàvers, tothom ens felicita per la qualitat de la carn i sembla que no estan per investigar massa. Aquestes coses, d'un primer cop, impacten molt, però aviat la gent torna a la normalitat, a la seua rutina, als seus quefers i, tard o d'hora, acaben per oblidar-se'n. No, mai no ens enxamparan. És ben llesta, la meua Virgília. I té la mateixa sang freda que tenia sa mare, en glòria estiga. Si no fos per ella, encara estaríem rumiant com fer amb els morts. I ja em sap greu pel Joanet i el Tonet, però... Tinc una filla que no em la mereixo; amb els guanys de la rifa, ja em puc retirar tranquil. Tancarem el bar i ella, si vol, que obri una perruqueria. No, calla, no voldrà; de segur que se li acudirà muntar una botiga de discs de música o alguna cosa d'eixe estil... Millor deixem el bar tal i com és; ella hi sembla a gust, estant al bar. Mai no s'ha queixat i no serà perquè no va sempre ben enfeinada...
El tio Nicolau passejava i s'hi veia immers en aquests pensaments mentre d'una mà a una altra anava fent botar com un malabarista principiant, inexpert i trompellot, la pedra preciosa que la seua dona feia servir d'amulet i que li va donar al seu marit en un últim gest d'amor, tot just abans de morir.
-Tio Nicolau! Ha vist vosté al meu Joanet?
La pregunta el va sobtar i el robí li caigué a terra. Era la Mercè, l'esposa, ja vídua, de Joanet; li'l va replegar i li'l va allargar sense deixar de parlar.
-No va tornar a dormir a casa, si serà canalla. Despús-anit em va dir que tenia no sé quin assumpte amb Tonet i quan em vaig despertar no hi era. Vosté sap alguna cosa?
-Només sé que quan eixos dos s'ajunten...
-Ai tio, se'n ha anat amb una altra!
-No crec, dona. Ja veuràs com a l'hora del dinar te'l trobes a taula i t'ho explica tot - va dir, sense saber que a l'endemà seria ell qui moriria enverinat a mans de la seua pròpia filla i que el seu benvolgut bar i antiga carnisseria esdevindria, anys després, en un restaurant xinès de plats congelats i rescalfats.

Comentaris

  • Bona nit, Mary Jane: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-04-2023

    Et done la meua enhorabona, sobre aquest relat tan ben compost i amb molta paciència per a acabar-lo amb molta mestria.
    Jo no sé si seria capaç de fer un relat cada mes i després continuar la història seguidament.
    Si et ve de gust, pots llegir-me l'últim relat meu i el penúltim. Espere que t'agraden.
    Això, si tens temps.
    M'alegre molt haver llegit, tots els teus relats que componen un capítol d'una novel·la.
    Tant de bo guanyares el de cada mes.

    Cordialment
    PERLA DE VELLUT

  • Carn d'Olla.[Ofensiu]

    No sóc gaire d'humor negre perquè despres no dormo bé. Però això no treu que no sàpiga passar-m'ho entretingut amb un relat magnífic com aquest. On l'humor és fi i enginyós a més no poguer. Avui precisament llegia la mala notícia de la noia japonesa, model milionària, asesinada i en acabat esquarterada pel seu exmarit, cunyat i sogres! Relats com el teu que fan posar els pèls de punta.

  • Una filla assassina. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-02-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt ben trenat. De principi a la fi m'ha fet tenir un pèl de por i a la vegada d'un somriure. Impressionant tota l'acció fins a arribar a una acció molt inesperada. Les converses estan molt ben desenvolupades. Com si fores una experta en relats.
    M'alegre d'haver-te llegit aquest relat. (Benvinguda i ja et tinc com a preferida).
    Enhorabona, Mary Jane. I sort.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    Slim Sherman | 01-02-2023

    Benvolguda Maria Jane,

    Gràcies pels teus comentaris al meu últim relat i, efectivament, he passat per aquí a llegir aquest nou capítol de la teva saga...on sempre m'hi trobo alguna tragèdia inesperada però amb pinzellades d'humor negre. Enhorabona! M'agrada llegir en valencià, em fa recordar els meus avis! Abraçada

  • Cinisme i gastronomia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2023

    Un altre relat molt bonic; no tinc ni idea de quants en té la sèrie ni de si ja els tens tots escrits o els vas fent.
    Bonic el monòleg interior del tio Nicolau, molt irònic, per al que el llegeix de fora del seu cap: l'home era un cínic, s'enganya el mateix i no acaba d'entendre res de la seva filla. Irònic també el diàleg amb la Maria: el tio Nicolau era un mentider i un espavilat.
    Un final fortet, tot sembla indicar que el tio Nicolau s'ho mereixia. El detall del restaurant xinès acaba de donar el toc d'una ironia macabra, ja sabem que en deien, fa uns anys, de la carn servida a aquests restaurants.

  • El robí que cau, la història continua[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-01-2023 | Valoració: 10

    Bon relat, Mary Jane!

    És ben complicat el que estàs intentant d'anar encadenant una història en microrelats que puguin ser llegits individualment. A mi em costaria molt perquè tens al cap una història, amb un passat, i has d'executar el nou relat lligant-lo amb l'anterior, però que al mateix temps pugui ser comprensible plenament per algú que no hagi seguit el fil de la història. Cada conte l'has de llegir amb ulls nous i antics, ben enrevessat!

    De totes maneres crec que te'n surts plenament: hi apareix l'amulet i ens situes al mig d'una història (amb la venda de carn humana) que no necessita massa prolegòmens. Potser perds el factor sorpresa als que anem seguint la història perquè ja teníem anticipat (com fan els bons novel·listes) que el Tio Nicolau moriria enverinat.

    Sort en el concurs!

  • E. VILADOMS | 18-01-2023

    Ui, el robí! Entenc que és perquè va caure a terra que va deixar de fer efecte.
    Una història macabre d'embolica que fa fort.
    Gràcies per comentar Els cadells.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats