Nina

Un relat de: ÒscarM
Quan vaig arribar de l’escola la Nina no hi era on acostuma a ser-hi, al seu coixí prop de l’estufa de butà. Vaig preguntar a la mare i em va dir que li semblava que era al soterrani. Vaig sortir al badiu i vaig baixar les escales. Encengué el llum i allà hi era, sobre la cadira de mimbre, reposant sobre la seva pròpia panxa amb el cap cot i els ulls tancats.
La Nina era la nostra gata, la recordo des de sempre, suposo que devia ser a casa d’abans que jo nasqués. M’hi vaig acostar, em vaig ajupir davant seu i li vaig passar la mà per sobre el llom. Va ser com si en aquell moment s’adonés de la meva presència. Va aixecar el cap lentament, va obrir els ulls i em va mirar fixament. LLavors em va dir:
- M’estic morint i vull estar tranquil·la.
No m’ho va dir de paraula, no va emetre cap so. Ni tan sols va fer cap moviment. Però jo ho vaig sentir dins del meu cap talment com si ho hagués escoltat. Vaig fer el que m’havia demanat. En aquell moment no em va sorprendre, ho trovaba natural. Eren els seus últims moments i volia estar tranquil·la. Em vaig aixecar i sense fer soroll vaig anar cap a la porta. Vaig tancar el llum i vaig sortir.
De sobte vaig sentir la veu de la mare:
- Va noi, lleva’t que són les vuit i has d’anar a escola.
Vaig obrir els ulls i vaig veure la mare a la meva habitació. Jo era al llit. La mare va seguir parlant:
- T’he de dir una cosa, ja saps que la Nina era molt velleta. Aquest matí l’hem trobada morta al soterrani. Em sap greu.
Tot plegat només havia estat un somni. O potser no…

Comentaris

  • Sensacions o somnis?[Ofensiu]
    Atlantis | 02-10-2021

    Conec a un noi que tenia una gosseta i al mateix moment que la van trobar atropellada per un cotxe, ell va sentir molt nerviosisme i la necessitat d'anar a casa. M'hi ha fet pensar el teu relat.Potser hi ha senyals que et diuen coses que estan passant.

    Interessant i ben explicat

  • La Nina[Ofensiu]
    Prou bé | 30-09-2021

    Primer vull dir-te benvingut a RC. Hi trobaràs un bon lloc per als teus relats!
    Aquest de la Nina m'ha agradat perquè parla amb sentiment i també amb realisme de com afrontar la mort d'algú que estimes, que, encara que l'esperis, no deixa de ser difícil. El nen ens ensenya una lliçó de vida davant la pèrdua.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ÒscarM

5 Relats

11 Comentaris

429 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00