I com ballava...!

Un relat de: filladelvent

Ballava de puntetes, amb els talons aixecats sense tocar ni un moment a terra, els genolls flexionats, el cul enfora movent-se d'una banda a l'altre amb cops secs. Tenia una forma estranya de ballar: agafava tot l'espai amb els peus, feia moviments amb els braços per fer-se un espai vital, una rotllana al seu voltant, per saber que hi havia gent mirant-se-la, sorpresos, sobtats, observant aquella manera exuberant i descarada de moure's. Algunes evitaven mirar-se-la, d'altres s'hi acostaven fascinats i intentaves ballar amb ella, cosa poc difícil. Quan sortia deixava el sentit del ridícul a casa, deia, no la vergonya, sinó el sentit del ridícul.
Era cert. Fins l'endemà no s'adonava de com de ridícula i pomposa arribava a ser a l'hora de ballar. Movent el braços bruscament, aixecant-los desviant la cara, mossegant-se els llavis i tancant els ulls sota els llums de colors de la discoteca.
Era igual amb tot; quan parlava, se sorprenia etzibant insults i dient en veu alta pensaments impurs i fora de lloc. Era austera i basta, ordinària fins i tot. Després en podia ser una altra de molt diferent: la callada, la reservada i misteriosa dona amb passat, que desvia la mirada als desconeguts i que escapa de situacions i converses de les quals no li ve de gust participar.
Aquesta era la que ella buscava desesperada les nits de dissabte però, insistent i salvatge, descarada com era, l'altre cara de la dona que portava a dins apareixia després del primers cubates, la cara més bruta i directa, tornava impassible com el culpable que sempre retorna al lloc del crim.
La millor part arribava quan començava a notar-se maca, seductora com mai. Llavors caminava amb un somriure gran cap al lavabo, es tancava en una de les habitacions de metro quadrat ocupades per un wàter, i encara amb el somriure als llavis es posava les mans sota les faldilles i es treia les calcetes, que anaven a parar arrugades com un drap al bolso.
Llavors se sentia lliure, i el seu somriure era encara més ample que abans. Tornava al lloc on era abans i retornava al seu ball excessiu i exuberant; però ara tot canviava: a poc a poc, notava com s'humitejava al notar els pelets púbics refregant-se-li per entre les cuixes. Els mugrons creixien al contacte de l'estret i escotat vestit (els sostenidors inexistents tampoc haurien pogut dissimular aquelles dues cireretes vermelles i dolces).


A poc a poc, elegantment, es dugué una cama, la seva cama dreta, damunt la cadira sensualment. Mentre, se'l mirà com ell jeia damunt del llit mig nu contemplant-la. Ella, amb aquell posat , s'apujà una mica el vestit que li arribava als genolls fins a veure-se-li el brodat, el començament d'aquelles mitges negres com el vestit. La sabata també negra, lluent, elegant i amb un taló alt i estret, feia de la cama una autèntica obra d'art. Amb les mans agafà cada banda d'aquella mitja i l'anà baixant suaument. Abans d'acabar de treure-se-la, es tragué la vertiginosa sabata. Repetí el procés amb l'altre cama, sense deixar de mirar-lo, a ell, a l'home que jeia en un llit que no era el seu i contemplava una dona que no era la seva.
Ella, ara descalça i amb unes cames fines, sortí de la cambra i tornà a entrar amb dues copes de cava i una música que començava a sonar. Li serví una copa a un noi jove i bru que la mirava amb ulls foscos, ella se la dugué als llavis. La deixà reposar sobre la tauleta de nit, i començà a moure's al ritme del rytm'n'blues. Es posà les mans a les puntes de les faldilles i començà a moure-les, anant-les pujant, pujant el vestit fins que quedà a l'aire primer un pubis resurat, després uns pits que feia estona que no portaven sostenidors. Va quedar completament nua, i continuà ballant, apropant-se al seu mascle de pantalons ja massa estrets.
Ella s'abocà al llit apropant-se-li, lliscant pels llençols fins que va tenir-lo prou a prop com per començar a descordar-li el cinturó mentre el mirava plaent.
Li va abaixar a poc a poc els pantalons amb l'ajuda d'ell, espectador actiu d'aquella dama de la nit. Ella, amb els texans d'ell a les mans i una rialla misteriosa, es posà primer un camall, després l'altre, i s'apujà aquells pantalons ara amples en aquell cos de dona.
I així, nua, només amb uns pantalons d'home que tot i cordats deixaven un bon espai, introduí la seva ma destra i el seu colze aviat començà a moure's amunt, avall. Ell ho admirava fascinat, i com més fascinat ell, més descarada ella: ara doblegava els genolls endavant, movent cul i malucs endavant i enrere al ritme d'un compàs, del compàs de l'instint i la passió, que la interpretar ad libitum el seu cant, el seu gemec, el seu prec a la nit.
Tota l'esquena inclinada enrere, els pits ferms com mai, el coll estirat i els ulls tancats mentre gemia l'últim cant de la solitud, l'orgasme definitiu: quan ella el mirà per fi, ell ja no duia completament res, i es cobria amb una mà bellugadissa el seu membre erecte.
Es tragué finalment uns pantalons xops dels seus humors. Caminà amb pas ferm fins n ell estava assentat, al mig del llit i, simplement, s'assegué cara a cara a ell, amb una penetració directe i total.
Ell l'agafà amb les dues mans per la cintura i l'ajudà amb el vaivé infinit: amunt i avall, ara de pressa, ara lent.

Nus, assentats al capçal del llit fumant-se un cigarret, amb les copes de cava buides i restes de nata damunt del pits d'ella.
De sobte, ell posà cara d'incertesa, arrugà el front i es girà cap a ella.
- Com m'has dit que et deies... ?

Comentaris

  • un bon intent[Ofensiu]
    foster | 13-11-2005

    que destaca sobretot per la caracterització de la prota, suposo que en tens informació de primera mà, hehe.
    Sí, el "retrat" funciona i te la imagines...ballant embogida, treient-se les calces, tothora entremaliada amb ella mateixa i amb la resta del món, d'on sorgeix una "víctima" que al final resulta ser alhora caçador...
    Bé, el relat es llegeix força bé, però hi ha problemes d'estructura, paràgrafs de descripció de la noia una mica repetitius i desproporcionats respecte dels que haurien de descriure l"espai" narratiu per situar l'acció en un marc concret i definit i fer-lo més verossímil.

    Tens tocs originals, s'intueix un esperit seductor i sensual en els teus relats eròtics, una manera personal de descriure i escriure l'experiència sexual en les seves distintes expressions.

    foster

  • la femme fatale a 3 ritmes[Ofensiu]
    Gica Casamare | 19-10-2005 | Valoració: 10

    Serenament genial. Aquesta part brillant:
    "Amb les mans agafà cada banda d'aquella mitja i l'anà baixant suaument. Abans d'acabar de treure-se-la, es tragué la vertiginosa sabata. Repetí el procés amb l'altre cama, sense deixar de mirar-lo, a ell, a l'home que jeia en un llit que no era el seu i contemplava una dona que no era la seva. "
    M'agrada els tres ritmes de la teva narració.
    La primera al ritme del cul balladís, fins que es treu les calces i tot va a ritme de Ritm'n Blues, per acabar amb el ritme de l'exhalació de la nicotina postcoital...

  • encara que soni lleig[Ofensiu]
    Ainoa | 21-07-2005

    totes hauríem d'apendre a ser una mica com ella, a ser lliures, sentir-nos boniques, segures i que ens dones igual el que penssesin els demes.

    petons

  • recorda[Ofensiu]
    apendreaplorar | 11-07-2005

    recorda que nomes són opinions (comentari anterior)

  • una paraula o una frase[Ofensiu]
    apendreaplorar | 11-07-2005 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt, tot i que havent llegit tots els teus altres relats se que amb tan sols una paraula o una frase, segurament final, a part de la pregunta, aconseguiries un toc més propi de tu, sense donar una clarividencia del que esta passant.
    De totes maneres, ets molt bona, segueix escribint però no et presionis perque no sapigues com seguir alguna cosa ja comensada, ja ho trobaras.
    Felicitats!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: