Cercador
EL DILEMA D’ESCRIURE.
Un relat de: jomagi -Penso i dubto... M’ho llegiran si ho escric?
-Potser sí... Però, has pensat si val la pena?
-No ho sé. Sols sé que tinc la necessitat d’escriure-ho!...
-Se’n escriuen tantes i tantes de bajanades...
-Per això mateix...
-Llavors escriu el que et surti dels collons!...
-És el que faré.
-Però... ja saps que pots tenir problemes?...
-Bah!... tant me fot!
-Tu mateix.
-Doncs sí; ara ho escric:
SEGONS ELLS, L’ÚNIC LIMIT A LA LLEI D’AMNISTIA HAURIA DE SER LA PENA DE
MORT...
i l’altre:
QUIN FÀSTIC FOTS ESPANYA!
-Potser sí... Però, has pensat si val la pena?
-No ho sé. Sols sé que tinc la necessitat d’escriure-ho!...
-Se’n escriuen tantes i tantes de bajanades...
-Per això mateix...
-Llavors escriu el que et surti dels collons!...
-És el que faré.
-Però... ja saps que pots tenir problemes?...
-Bah!... tant me fot!
-Tu mateix.
-Doncs sí; ara ho escric:
SEGONS ELLS, L’ÚNIC LIMIT A LA LLEI D’AMNISTIA HAURIA DE SER LA PENA DE
MORT...
i l’altre:
QUIN FÀSTIC FOTS ESPANYA!
Comentaris
-
Totalment d’acord[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-11-2023 | Valoració: 10
Sí noi, les coses s’han de dir tal i com són i tal i com les sentim. Perquè, la veritat, és que aquesta Espanya fa molta pena i molt fàstic veure-la actualment. Adéu Espanya, adéu! Una forta abraçada.
Aleix -
Dilema?[Ofensiu]Prou bé | 06-11-2023
Plaer i descans dir allò què vols!
Amb total cordialitat