Mediocritat

Va entrar a l’església i va buscar la Verge dels Impossibles per tot el temple. Era agnòstic, però en una situació desesperada com la seva no podia descartar l’últim recurs que li quedava.
La va trobar en una capella lateral. Es va agenollar davant de la figura, va unir les mans en senyal de pregària i va començar la seva petició:
—Ave Maria puríssima —va dir senyant-se—. Porto tota la vida intentant escriure un llibre que valgui la pena de llegir. He renunciat a llaços familiars i a amistats per dedicar-me a l’escriptura sense reserves ni condicionants, però no me n’he sortit. I ara que s’acosta el meu final, tinc la urgència de deixar una obra publicada que transcendeixi la meva persona. Si us plau, presta’m socors en aquesta meva necessitat literària.
Al matí següent, com sempre, es va asseure a esperar la visita de les muses davant d’un full en blanc. Al cap d’una estona, en va fer una bola i la va llençar a la paperera amb una indiferència total. La necessitat d’escriure se li havia esvaït per complet.