La brevetat del conte, la brevetat de les intervencions d'uns personatges que semblen titelles de filferro i la rotunditat amb que s'expressa la quotidianitat estan a l'alçada d'aquest ambient pestífer que es respira entre cullerada i cullerada de macarrons.

Bé, noi, primer, t'he de dir que ets en fase seminal. En el doble sentit: incial i en la de tenir una lleteria a dins teu. Ni el sentit de l'humor que introdueixes a la narració amaga que tens unes fantasies brutes brutals. És bo. El que no és tan bo és el teu català. Combines expressions sintàctiques pèssimes (s'adona, ningun ...) amb expressions de telenotícies (van procedir a pujar). Com si un conte a l'underground fos una notícia sobre el judici a un malfactor.

Em sembla un conte literalment resplendent. La idea d'un món que comença a treure el cap (l'avantguarda) i d'un món que s'extingeix (el romanticisme) és perfecta. Més perfecció hi ha en la metàfora de l'estornell que, enjogassat amb les seves coses, es mostra indiferent davant de les tensions culturalistes dels literats. N'hi ha tants d'estornells.

Per què les liteates deixeu la missa a la meitat? Per qüestions del misteri que exigeix la bona literatura o perquè alguna cosa interior us impedeix de seguir avançant fins al moll que és moll?

En el fons tens ganes d'enamorar-te d'un poeta. Però bona poetessa com ets, has de saber que en el fons t'enamoraràs de tu mateixa, Enamora't d'un esteticista, que t'embellirà, a més, les cames i les celles. I sabrà com amorosir-te les galtes del cul, perquè, no sabent de rimes, sabrà de tactes.