EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE

Aquell merdós ens ha mirat d’una manera tan execrable i repugnant que fins i tot el meu núvol negre enfurismat i ple d’ira d’un salt s’ha col·locat damunt d’ell com si fos l’espasa de Dàmocles a l’aguait per si fugis...

I ha passat el que havia de passar. El núvol prenyat a rebentar de mala llet a deixat anar una infernal tempesta seca de llamps i trons d’aquells on la sentor de sofre i baquelita cremada dura dies deixant carbonitzat aquell fastigós que s’arriscà mirar-nos tan perversament...

Per això quan algun bròfec ens mira malament passa el que passa. Ni el meu núvol ni jo ho podem suportar...