Magdalenes, Lioneses i Merenga

Aquest matí, com cada matí, el despertador del mòbil ha sonat. No he recordat que ningú estiraria els llençols fins que no he sentit el rellotge del menjador tocar les set. Un quart de vuit. Dos quarts. Deixa'm dormir un minut més...
M'he posat a plorar com una criatureta de pit quan m'he decidit a alçar-me i he obert l'armari. Al costat de les meves corbates, encara hi ha el teu paraigua verd... Te'l vaig regalar quan feia dos mesos que sortíem, i quan vam venir a viure junts em va sorprendre que el guardessis... Està trencat i ja no cobreix de la pluja, però el vas dur...
M'he vestit, m'he pentinat (sempre m'has dit que semblo un executiu de sèrie... avui m'he adonat que sempre has tingut raó), i he esmorzat ràpid, mentre el rellotge dels teus pares entonava les vuit. Cafè sol i una magdalena de les que vas fer abans d'ahir. Ja començen a ser dures però segueixen bones...
He ancat la porta just quan el rellotge clamava un quart de nou. He perdut el metro i ho he maleït tot: la teva imatge que m'engavanya, els teus petons descobridors, primaris, les passejades per Vilassar, la timidesa dels setze anys... De sobte, m'he adonat que, perdut entre els meus somnis, havia perdut un altre metro.
He arribat tard a la feina però no se n'han adonat. N'he sortit a les vuit del vespre, i content que ja fos estiu i que encara hi hagués llum, he aprofitat per passar per la pastisseria per comprar lioneses. No n'hi havia, de crema, i les he comprades de nata. També he volgut comprar merenga, però m'han dit que estava reservat.
De sobte, m'ha envaït la melanga i m'he sentit sobrer. He sentit, per un moment, com l'ànima se n'anava lluny de mi, cap a tu, però els crits de la pastissera (aquella noia tan xerraire i xafardera que el teu amic anglès, rient, va anomenar "cosey baker") m'han despertat. He reaccionat, però un cop al metro m'he quedat absort pensant en tu.
M'he despertat a l'última parada. Uns nois del barri ( no sé gaire quin ) m'han robat la cartera, la corbata, i m'han tirat les lioneses per terra. Content de no haver comprat merenga, m'he canviat d'andana i he refet un tros de túnel fins arribar a casa.
Quan he entrat, he dit que havia comprat lioneses, però que m'havien caigut. Ningú ha contestat.
Quan al cap d'una hora he sentit l'ascensor, les passes fermes al replà i les claus al pany, m'he penedit d'haver-me oblidat de fer el sopar. Has vingut, m'has fet un petó, i m'has dit que havies comprat lioneses. Les volies de nata, però no en tenien i les has hagudes de comprar de crema.
Hem sopat lioneses de crema, i un refiló color de fang s'ha resistit a fugir del teu mentó. T'he fet un petó, i me l'he menjat.
Demà al matí, m'has dit, esmorzarem merenga.