Esquerdes

Bleixos de llum irisada fiblen foscor eternes,
són esquerdes en la nit dels segles, leviten
entre ombres de fum i cendra esvanides.
Rius de notes s'afonen en oïdes assedegades,
llisquen àlgides, corren apressades cercant
l'espai límit mentre el temps s'escola - auster -
i un univers brolla en cercles de colors ingràvids.
Lleus camins trasbalsen sentiments colgats endins
d'ànimes captives que arreceren la por de la bellesa,
del so lliure i de les formes etèries que flueixen
enfora del seu origen, sensiblement humà.
Són bombolles efímeres d'un instant que passa,
magnètiques - encara senceres - però finites
es desarrelen, cauen, s'esclafen suaument,
deixant pas a futurs que portaran nous destins.
Notes pentinen les tecles d'un piano, fan vibrar
llunyanies d'un món de somni, que per un moment
ens penetra els intersticis i ens transporta allà on no
hi ha dolor, ni desencís, ni cap indici de desori.


gypsy