Hem begut oli.

Un relat de: Joan Colom
En altres coses de menjar puc transigir, però a casa l'oli d'amanir ha de ser oli d'oliva verge extra. Últimament ho he de dir amb la boca petita, perquè hi ha qui no pot comprar ni oli de pinyola i ha de recórrer al de soia o gira-sol, i em faria vergonya que es pensés que ho proclamo per presumir i despertar enveja. En realitat, a qui els hauria de caure la cara de vergonya és als intermediaris: com que la UE no permet la regulació governamental del preu de l'oli d'oliva, paguen al pagès una merda i cobren al consumidor un ronyó.

La meva fixació per l'oli d'oliva no sé si serà deguda al seu caràcter de recurs pal·liatu —si no tinc menjar, fer-me pa amb oli i sucre és la solució— o per l'empremta que va deixar en mi, quan era un marrec, una anècdota relacionada amb aquest condiment:

Si la memòria no em traeix, recordo un dijous a la tarda, a mitjans dels anys cinquanta, haver acompanyat la mare pentinant els carrers del barri de Sants, fins a trobar en Collblanc una botiga que encara despatxava oli, i haver tornat a casa triomfants, amb aquell preuat líquid color d'or de trofeu. Havia de ser dijous, perquè els Maristes feien classe dissabte a la tarda i era dijous quan partien la setmana. Hi havia restricció d'oli, com n'hi havia de querosè i de subministrament elèctric, i recordo que ho atribuïen als acaparadors. Pel que fa a les botigues d'Aceites y Jabones, l'oli el venien a granel, com la major part de productes alimentaris, hi havies d'anar amb una botella —usàvem aquelles de gasosa amb tanca tan hermètica— i el servien amb uns èmbols que el feien rajar des del bidó, posant un embut a la boca de l'ampolla.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXVI (tema: VERGONYA) i consta de 300 paraules, entre elles "verge", segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Pa amb oli i sucre...[Ofensiu]
    LlibreEtern | 08-05-2024

    Ha de ser interessant...

  • Pa amb oli.[Ofensiu]

    Aquest relat m'ha fet tornar a la meva minyona quan les llesques de pa , torrades o no a l'estufa de gas, sucades amb un bon raig d'oli i amanides amb una cullerada de sucre era la delícia de molts infants d'aquella època de la TV en blanc i negre sense oblidar pas la presa de xocolata que triturava a la boca i en acabat ho escampa damunt la llesca....Jo no miro pas el preu de l'oli.., el compro i avant! Un relat, el teu, molt entranyable i evocador....

  • Verge...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-05-2024

    l'oli, i verge santa el preu. Quin relat més encertat i actual, si mirem un quants anys enrere, ens en fem creus. Has fet una bona crítica, denúncia, que com sempre els abusos i interessos creats per uns quants, els hem de patir tots. El títol boníssim també.

    Rosa.