Vaig llegir aquest relat després que em comentessis que n'hi havia un de "clavat" i el cert és que no estava segur si era aquest o no ja que clavat, clavat no és; si que hi ha molta similitud però també forces diferències per no trobar encertada la utilització de la paraula "clavat", hagués estat més correcte utilitzar la paraula "semblant" potser.

Gràcies per l'aclariment.

Un relat poètic i bonic, una història d'esforç i amor, l'art en l'aparellament i en el niu, m'ha agradat.

Per cert, no es pot respondre directament al comentari oi? Intentava fer-ho al comentari teu del meu relat però no ho he sabut fer i he contestat amb un comentari al relat.

Salut,

Enric

Gràcies pel comentari, de fet aquest relat el vaig idear fa cosa de dos anys enrere en una competició en què l'art era la temàtica, sempre em venen el cap més d'un relat i al final aquest no va ser el triat. Aquesta vegada l'he agafat, l'he rellegit i modificat les vegades que ha fet falta fins a considerar-lo apte (dins les meves possibilitats) per presentar-lo.

Alguns llibres sobre escriptura que he llegit ja diuen que s'ha de llegir molt per no caure en el tòpic o el plagi, així i tot és molt fàcil que diferents relats s'assemblin molt ja que després de cents d'anys d'escriptura, i més avui dia que a causa de l'Internet hi ha tants escriptors publicant microrelats, és molt difícil crear originalitat, l'originalitat ve més donada pel punt de vista o la forma d'enfocar el tema potser. M'agradaria saber quin és aquest relat que tant sembla al meu, si pot ser.

Salut!

Bon relat, un títol ben pensat, una història senzilla i emotiva amb un final que culmina fent rodó el relat.

Bon relat, divertit i critic alhora, intrigant i emocionant. La temptació de fer servir el xiulet és molt gran.

a vegades no fan falta moltes paraules per fer un bon relat i aquest és el cas, um relat divertit i original, assassinada amb delicadesa es podria dir degut a l'arma fina, haurem d'esperar que algun altre lector de nobeles policíaques vingui a resoldre el cas...

m'agrada la literatura de terror i està molt bé aquest relat, et situa perfectament en l'ambient, podria estar una mica més polit en algunes coses com quan diu "els següent, i el següent", suposo que falta una s però tampoc acabo d'entendre la frase, tampoc entenc bé això d'estrangular la nina, no l'havia matat ja amb l'agulla al cor? Bé, a vegades no entenc coses i quan ho expliquen exclames "aaah és clar" A part d'aquestes petites cosetes el relat està molt bé.

Sabia que seria una cosa lògica això de la muntanya però no hi vaig caure, a vegades no arribo, ara que ho entenc veig un gran final, un molt bon relat i està bé experimentar, un experiment difícil lo de combinar les dues persones. Perdona la confiança de la meva humil persona, només intento ser sincer i dir el que penso com m'agradaria que siguin amb mi. Salut!

Un relat clàssic, real i cru que segur que ha passat a les millors cases. Un bon relat.

No anaven pas malencaminats la familia, aquest és el millor mètode diuen per guanyar més, o millor dit perdre-hi menys i si s'està de sort guanyar-hi un bon pessic, però sembla ser que aquests no en tenien gaire de sort.

Bon relat, es llegeix molt bé i està ben pensat. M'hi he sentit una mica identificat ja que fa temps que no treballo i he passat temporades així però no tinc cap problema en trobar temes de conversa als dinars en familia. També m'ha recordat la meva àvia que em va ajudar en un moment així, ai les iaies...

Quin trauma amb les llenties, sort que vas descobrir que tenien gust a felicitat, un relat curiós i divertit.

Quin pessimisme, la història no sempre ha set dolenta, també hi ha hagut millores, descobriments bons, solidaritat i encara que avui dia ens hem tornat més individualistes, cosa que volen els que ens fan ballar, hi ha gent bona. M'aferro a posar el meu gra de sorra i no abandonar, amb l'esperança que algun dia les coses canviïn. No s'ha de generalitzar tampoc, si que tots errem però de tot se n'apren, si errem llavors no tenim la raó sempre.

Gràcies pel comentari, al relat volia expressar el poder de la ment i ho he fet amb un tema delicat com són les anomenades pseudociencies i d'elles, les flors de Bach perquè es basen principalment amb la fe. No sóc catòlic, més aviat ateu. Salut!

Un relat divertit i alhora crític amb la religió. Aquest afany de poder i control de la humanitat, en aquest cas a través de les esglésies i la religió, resulta que tot i la reticència a creure del protagonista que fa dubtar al propi totpoderós, aquest si que existia doncs es volatilitza.

Està bé el relat, el que passa és que aquests canvis constants entre la tercera persona (ell) i la segona persona (tu) em maregen una mica. El final també em desconcerta, no acabo de veure'n el significat, però és una bona història.