Cercador
... i els canons deixaren de cridar
Un relat de: rautortor- Compartir:
Pintura d’Oswaldo Guayasamin
... i els canons deixaren de cridar
El mar és fosc perquè la nit l’amaga.
Ni la lluna ha aconseguit deturar
la marea enterbolida de les massacres.
És tanta la tristesa i l’esgarrifor
que els ulls innocents de les criatures
només ploren llàgrimes de sang.
La natura tota, del mar al cel,
de les ciutats als pobles isolats,
està suplicant clemència i mesura.
Però els monstres apocalíptics
necessiten sang, foc i destrucció.
I fou llavors que en el llenç de la nit
aparegué la imatge de la madona.
Ella, ulls clucs, plens a vessar d’amor,
aixoplugant en el recer dels seus braços
un infant, esglaiada de por la mirada.
De continent, els il·lesos i els malferits
miraren cara a cara els anihiladors
i els convidaren a creure en la tendresa.
De cop sobte els canons deixaren de cridar.
Comentaris
-
De vessar d'amor. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-03-2024 | Valoració: 10
Un poema digne de ser emmarcat amb tot el seu sentit amb una corona de llorer. Ets un fenomen, fem poema d'aquest estil, que ressalta pel seu bon sentit.
Enhorabona, Rautortor.
Cordialment.
Perla de vellut
l´Autor
232 Relats
800 Comentaris
153744 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Caminar
- A l’ombra d’un lledoner
- Silenci al camp de gira-sols
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut