"Quan el Joan s’assabentava que passaria a prop d’aquesta població, enviava un telegrama a la Lola i tal com havien quedat, aquesta s’apropava al riu fins a un punt on podia veure perfectament el tren travessar el pont de ferro sobre el Fluvià."

Quin relat més preciós, fa olor d'amor i conservar aquest record és un autèntic tresor. Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres Montserrat!

Ens seguim llegint. Bona Setmana Santa!

Reflexionar ens fa savis i escriure, també!

A seguir escrivint Joan! I bona Setmana Santa!

S'apropa Sant Jordi i amb aquest poema, l'olor amorós d'aquestes dates, de la primavera i del renéixer de la natura.

Que bonic, a seguir escrivint Prou bé!

La poesia pot esdevenir màgica i transmetre sensacions a qui la llegeix. No cal entendre el que ens ha volgut dir el poeta. Però és evocadora.

Ressalto aquests versos Perla de Vellut:

"Jo davant de tu. I tu eixint
desenredant la pluja!

Però sé que tu m'esperes.
Deu de ser que van eixint les gotes
dels teus ulls
des de dins,
per a veure els meus..."

Que van exint les gotes dels teus ulls... per a veure els meus.

Un poema preciós. Hi percebo enyorança i ganes de retrobament. L'amor és màgic i ho mou tot. I hi ha un amor més enllà de la vida que ens espera.

Bona Setmana Santa!

Millorar és energia per seguir avançant, construïnt, aprenent, descobrint. Millorar és motor de canvis. Millorar és afinar o escolpir. Millorar és el desig que et porta a aixecar-te al matí i agraïr la oportunitat d'un nou dia ple de camins per viure.

Bonica reflexió la teva, Joan G. Pons.

Bon diumenge de Rams!

Desitjo que la sort sempre t'acompanyi ales de foc.
Escriure-ho és una bonica manera de donar les gràcies a la vida!

Bon diumenge de Rams!

Així és Noia Targarina. La vida s'ha de viure, com bé dius! Ara i aquí. Sentir-la, respirar-la, notar-la, ballar-la, estimar-la! Només n'hi ha una.

Bon diumenge de Rams!

"Mirall de nuesa
llum del despertar"

Preciós. Pur. Net. Transparent. Simple. Tot i res.
Així és l'ànima. Surant, sobrevolant, omplint... com el vent potser?

Preciós poema Rosa Gubau.

Agraïda de tot cor de les teves paraules i el comentari que fas en el relat "El vol de volar molt alt". Ets molt generosa. Molt.

Agraïda de la teva reflexió compartida amb els qui heu llegit "El preu de volar molt alt". Certament, som vulnerables.

He llegit també el teu relat. I sí, com diu algun altre lector, som persones i l'amor, el desig o el que hi hagi darrera d'aquesta relació acostuma a no entendre de títols i posicions... o hauria. És la única manera de trobar-hi la puresa.

Bon diumenge de Rams!

Enhorabona SrGarcia, tens una imaginació desbordant!

També aprofito per agraïr-te les teves paraules i el compartir la teva reflexió en el darrer relat "El preu de volar molt alt". Gràcies de tot cor.

Quin cabàs de records, Montserrat Agulló!
Moments que amb el temps guanyen valor i quan els recordes, la seva essència t'apropa a reviure-ho.
Que bonic ho expliques! Visca els cabassos de vímet!

I aprofito per agraïr-te els teus comentaris al text "El preu de volar molt alt". De tot cor.

Gràcies Urkc-Eduard per compartir la teva reflexió en el relat "El preu de volar molt alt". Que bé aquest poema que fas per aquest poble que certament, és acollidor. En tenim bones amistats al País Valencià. Gràcies per donar vida i veu a la llengua d'una manera poètica!

Gràcies Rosa pels teus comentaris sempre tant amables dels relats, per l'estona que hi dediques i per les bones paraules. Que bonic també el que escrius, els infants són puresa i font d'inspiració i musicat, sempre és millor! A casa tenim una cançó que els cantem que es diu "Lluna de pa d'àngel".

Aquesta cançó del Sol d'hivern n'hi ha de diferents autors, la que vaig posar en el meu relat és del grup Celobert.

Bona setmana Rosa Gubau!!!

Caram! Quin reportatge més exclusiu 'Kefas'!

Visca la imaginació infinita, Marina Márquez!!!

Enhorabona i bona descoberta la teva, ens anirem llegint.

Gràcies de tot cor pels teus comentaris al meu darrer relat NINES RETALLABLES. Certament, records nostàlgics oi?