Gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat, Creixeran noves flors!
Desitjo que la música que l'acompanya t'agradi i et transporti. També el tinc llegit en veu alta al poadcast 'Cuinant relats sentits' si et ve de gust.

Seguim escrivint i llegint-nos. Bona setmana!

Moltes gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat, Creixeran noves flors!

M'ha encuriosit el final del teu comentari: "No sempre soc jo qui et comenta, el meu altra jo també et visita, molt de tant en tant.". Caram!

Agraïda de nou i seguim escrivint, 'a poc a poc' però sense aturar-se! Bona setmana!

Quin poema més bonic
que el converteix en etern quan s'expressa i es tracen paraules, oi?

En destaco aquest vers

"Efímera boira de perfum sublim,
nodreix un somni, tan sols un moment."

que ens recorda que tot és canvi constant, tot roda, tot passa i tot succeeix.

Gràcies per compartir i t'animo a llegir també els els meus darrers relats. Bon final de setmana 'Endevina'm'.

Foc de poema!

"mai he vist
uns ulls tan bonics,
erosionats pel vigor
de qui té el foc a dins."

Preciós sentiment traduït en paraules. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!

Així mateix!

"i s’ ha de deixar sortir ja que és el més preciat
que tenim dins el nostre cor!"

Bonic escrit i certament, així és la vida 'Noia Targarina'. A seguir compartint-los amb nosaltres!

Tastar...
Deixar...
Notar...
Allunyar-se...

Sentir, en definitiva i expressar-ho en paraules amb aquest bonic poema "Migdia". Enhorabona i a seguir compartint "Marblava"!

"Els caragols guarden laments
perquè acompanyen al mar,
en la seua immensa tristesa."

I tot i així, el mar reflecteix la lluna i la lluna li fa llum en l'abraçada. Una amb l'altra, de gran bellesa!

Preciós poema, Rafael. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

I perfomar l'alba de poemes...
cada dia.

Que no parin de ploure poemes!


Preciós, Francesc.

per accedir i bellugar-te amb llibertat pels barris de la teva ciutat... sol costar d'habituar-s'hi. Una bona ironia en tot cas relatada amb molt bona tècnica. Un brindis! (amb una canya o el que faci falta, doncs, per aquests escrits!).

Gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat "Creixeran noves flors", Aleix. Certament, la cançó d'en Llach molt benvinguda, passeu, passeu! I també hi podríem afegir "Totes les flors" de Roger Mas. Belles melodies per abraçar l'ànima de la protagonista del relat.

Agraïda i que acabis de passar una bona setmana!

Moltes gràcies "SrGarcia" pels teus comentaris interpretatius en el meu relat: "Creixeran noves flors" que pots escoltar també llegit en veu alta. És bonic escriure i un cop publicat, deixar volar els relats a mans dels qui, com tu, els preneu, els llegiu, els viviu, els sentiu i els interpreteu. Gràcies i seguim llegint-nos!

Bona tarda de nou, Rafael! Gràcies pels teus comentaris sempre tan encoratjadors! En aquesta ocasió era un relat molt llarg (>9.500 caràcters) i com que l'enregistro en veu alta, el vaig dividir en 4 parts que he volgut respectar també en la part escrita, per això hi ha els 4 fragments.

L'anglès vaig tenir la sort d'una molt bona amiga que em va revisar les frases perquè no hi hagués cap error! Perquè el diàleg el mantenen en anglès. Però ho vaig traduïr perquè així, tothom ho entén!

GRÀCIES! I ens seguim llegint. Jo amb nou relat: 'Creixeran les flors'.

'Avui he vist el mar
com si fos la primera vegada'

I és així, amb la mirada pura,
en les coses senzilles,
que copsem la vida, una autèntica meravella.

Bonic poema Raül. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!

I mira que n'és de tendre i acollidor l'amor, oi?
Enhorabona i ens seguim llegint.

Bona tarda Eloi. Saps? La màgia de tenir veïns tant meravellosos com la noia del 'caldo' que també fumeja i que de ben segur... deixaria un bon regust de boca si l'agraís aquest veí un pèl avergonyit amb tant de fum de tabac! Qui sap si al segon toc de timbre... succeeix el miracle!

Seguim llegint-nos i agraïda novament pel teu comentari al darrer relat 'Creixeran noves flors' que s iet ve de gust, també pots escoltar llegit per a mi en veu alta. Bona tarda de dijous!

Bonic, bonic... i molt reflexiu. Certament, caminem mentre vivim, allò estàtic no existeix. Tot sempre està en moviment i canvi constant...

Em quedo amb aquest fragment tan savi:

"Soc aquí,
avanço amb passa ferma
amb aquella passa ferma
que no mostra el dubte."

Ara i aquí. Gràcies per compartir aquest escrit amb tots nosaltres 'Endevina'm'.