Captivat per la teva veu

Un relat de: Nua Dedins
Capbussat sota els llençols, el mòbil encès semblava que li feia senyals nocturns, com un far, mentre es deixava emportar per la imaginació. Aquella veu... Li vibrava la pell. Si algú l'hagués vist se n'hauria adonat de seguida! Espurnejava com les llums d'aquella cala de la platja que cada estiu encenia l'amo d'aquell baret. Hi acostumava anar per contemplar la dansa del mar i prendre alguna copeta.

Feia un temps que l'escoltava, just abans d'anar a dormir. Aquella veu li transmetia pau. Era dolça i càlida. Però alhora, deixava entreveure un punt de misteri, una obertura, una pregunta... El mantenia encuriosit i li despertava la set de saber-ne més d'ella.

Aquella nit, després d'escoltar aquell relat va apagar la llum del mòbil, es va treure els cascos i va tancar els ulls decidit a fer un pas més. La vida era incerta i feia temps que sentia que calia viure-la i no deixar perdre oportunitats que intuïa interessants i riques.

L'albada treia tímidament el cap quan va treure el braç de sota aquells llençols que l'havien abraçat tota la nit. Va aixecar el cap d'aquell coixí on hi havia confessat aquell somni i va posar els peus a terra, disposat a fer el primer pas per fer-lo realitat. Després d'aquells cinc minuts de meditació, es va asseure a la taula per assaborir el seu primer cafè del dia. Però aquell matí no va obrir l'aplicació per fer una primera llegida als titulars del dia sinó que es va disposar a buscar el contacte que hi havia darrera d'aquella veu que feia temps que el tenia captivat. Era àgil buscant informació i de seguida va trobar una adreça. Va obrir el Gmail i va començar a escriure.

-Aquest és el meu nom i aquest el meu desig. Fem un cafè per parlar-ne? Et deixo el meu número de mòbil.

Aquell podia ser un nou començament. L'inici d'un trajecte que tenia ganes d'emprendre amb ella si aconseguia fer aquell primer cafè. Minuts després arrancava el motor del cotxe i s'endinsava en el bullici d'aquella ciutat repleta de persones que anaven a treballar, corrents, justos de temps i endormiscats.

Sí, sovint estem adormits. Qui sap si estem programats per fer les mateixes accions cada dia.

Això mateix també pensava ell mentre el cotxe el conduïa com cada matí a la feina. Semàfor vermell. Va donar un cop d'ull a la pantalla i va veure que havia entrat un nou missatge a la safata d'entrada. Va quedar sorprès de llegir-lo.

-Aquesta és la nostra veritat. Gràcies per seguir-nos i escoltar-nos! Sense vosaltres això no seria possible.

Tot ell havia enrogit, estava més roig que el semàfor que tenia al davant i que ara semblava que el mirava de fit a fit! No podia ser possible. Ja havia llegit que hi havia empreses d'audiollibres que estaven creixen al mercat amb una part del seu catàleg de veus cobert gràcies a la intel·ligència artificial. Era magnífic el camp de possibilitats que s'obria, però al mateix temps a ell se li tancava la porta a aquell cafè tant desitjat que s'hauria de posposar... qui sap si en un altre moment, en un altre espai, en un altre temps.





Aquest relat està dedicat a totes les persones que gaudeixen de la lectura, llegint i també escoltant poadcasts, audiollibres o lectura en veu alta en directe.

Un relat que també podeu escoltar al poadcast 'Cuinant relats sentits' (Spotify). Una música per acompanyar musicalment el relat i fer-nos reflexionar sobre aquest món en què dansen els humans i les màquines: Inteligencia artificial, de Guillem Roma (àlbum 'Postureo Real')

"Y cuando nadie sepa
de lo que tu y yo hablamos
No podrán imaginar
que es amor lo que nos damos
No quedarán escritas
las palabras bonitas
que habremos inventado
para decirnos:
te amo" (fragment de la cançó 'Inteligencia artificial' de Guillem Roma)


Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-04-2024

    Bona nit, Nua Dedins: Gràcies per la teua opinió al meu poema "En el centre del meu cor". M'alegre que t'haja agradat.
    Que passes una bona setmana.
    Una abraçada.
    Cordialment.

  • molt interesant el relat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 03-04-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada Nua,

    Un relat molt interesant!

    M' ha captivat , quin fins que l' he llegit fins al final no sabia que oassaria.

    Si farien un café o no! he vist que al final ha desistit !!

    l' he llegit fins al final del relat no sabia que passaria amb el café!!!

    La veritat és que la inteligencia artificial no se si sevirà de gran cosa?? ja ho veurem?

    Gràcies pels teus comentaris als meus relats!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Un argument original [Ofensiu]
    llpages | 31-03-2024 | Valoració: 10

    M'ha agradat la trama del relat, et manté encuriosit i el final no decepciona, molt bé. Una idea molt ben trenada i posada sobre el paper amb ofici. Fins i tot se m'ha escapat un somriure. Enhorabona, Nua Dedins!

  • Una realitat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-03-2024 | Valoració: 10

    confosa, i en part una desil·lusió del protagonista. Certament, un món que avança a una velocitat increïble, i com tots els avenços tenen la seva part bona, però també els seus desavantatges. Humans i robots hem de conviure tant sí com no. Un repte que hem d'assolir de la millor manera possible. Com sempre has sabut explicar molt encertadament, i sense deixar a banda la part sensible tan teva, i fer-nos gaudir d'una bona lectura i un missatge ben actual.

    Una forta abraçada Nua Dedins. I moltíssimes gràcies pels teus bonics comentaris als meus relats.

    Rosa.

  • Programacions seguits, seguits. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-03-2024 | Valoració: 10

    Una ciència-ficció molt pràctica entre persones que van superant-se entre elles.
    La intel·ligència artificial va a més, és així. Els robots, hui en dia es fan com xurros.
    Un relat que m'ha agradat, perquè el planteges amb molt facilitat i amb la relació amb les persones.
    Enhorabona, Nua Dedins.

    Ens continuem llegint.

    Cordialment.

Valoració mitja: 10