Ens som refugi (2a part)

Un relat de: Nua Dedins
—Ostres!

S'havia endinsat tant en els seus pensaments que la galeta 'Núria' que es menjava acabava de submergir-se dins de la tassa! Amb una mà va intentar rescatar-la abans no s'estovés! Amb l'altra damunt del mòbil, navegava enmig d'aquell mar de titulars com si busqués l'illa del tresor. Eren les 15.50h. Exprimia els 10 minuts que li quedaven un cop dinat i abans no es connectés amb la Margaret. Ja feia més d'un any que l'havia trobat per aquella plataforma ucraïnesa repleta de professors que els calia un sobresou. Com ella. Quan la va veure a la foto va pensar que semblava una persona agradable. El preu a l'hora era prou assequible i va activar el botó per programar una classe de prova. Va anar molt bé. Ella li va explicar que era kenyana i que vivia a un poble costaner. Mombasa. No n'atenia masses de Kenyans a l'oficina, aprendria coses conversant-hi! La possibilitat de connectar-se amb algú que viu a un altre continent era d'agrair i enriquidor. Un avantatge indiscutible de la revolució tecnològica, malgrat pensés que d'altres coses eren imprescindibles! És per això que feia una temporada que s'havia desintal·lat les xarxes socials. Li prenien massa temps. No li havia costat gaire de decantar la balança cap a la música. Omplir les poques hores lliures que li deixava el seu fill amb ritmes, notes i melodies el feien sentir viu. Tenia set de moments com aquells on es tancava al petit estudi domèstic que s'havia anat arranjant poc a poc. Aquella primavera estava immers en la gravació d'un disc. Li havia comentat a la Margaret. Solien explicar-se el seu dia a dia. Ella li havia compartit que li apassionava escriure. No havia pogut anar a la universitat però s'havia espavilat per rapinyar llibres d'on podia. El nivell de vida en aquell poble no era comparable al que tenia ell a la capital d'Osona i es feia evident en les seves converses. Tot i així, intercanviaven temàtiques com la preocupació pel canvi climàtic. A cada classe parlaven del temps!

—I never miss the weather program! It doesn't matter what time it is! (No em perdo mai el programa del temps! Sigui l'hora que sigui!)

Setmanes enrere ella li havia compartit la preocupació per les pluges torrencials que patien a Kenya, un alarmant contrast després d'haver enregistrat feia poc el rècord de sequera extrema de les darreres quatre dècades!

—We're still having a lot of torrential rain! (Aquí seguim amb moltes pluges torrencials!)

A Catalunya mesos enrere també havien patit una temporada crítica. No queia ni una sola gota d'aigua. Sequera extrema tant a fora com a dins de casa. Recordava el dia que li havia mostrat algunes fotografies de la família d'una sortida al Pantà de Sau.

—Look! We visited this place last December. It's called Pantà de Sau. (Mira! Vam visitar aquest lloc el desembre passat. Es diu Pantà de Sau.)

—Wow... It's incredible! (Ostres. És increïble!)

Gairebé no hi havia aigua. El terra estava esquerdat de tanta aridesa, com la relació amb la seva dona. Mentre li mostrava les imatges, quatre llàgrimes van lliscar galta avall. Li havia confessat que portaven un temps un pèl esquinçat, buscant la manera de sorgir aquells trossos esparracats de la relació.

Ella, prenent el relleu, també es va despullar per dins i li va confessar aquell moment tant difícil. Preguntant-se si tenia sentit que aquella llavor creixés dins seu. Aquell home no l'estimava. Es notava encadenada a un port que no era el seu. Saber-se embarassada no l'havia ajudat. Hauria omplert un pantà amb tanta tristesa. Però cada nova albada era una nova oportunitat i calia seguir remant. Llevaria l'àncora d'aquell indret si la vida li brindava un cop de sort! Havia hagut de remoure molta merda per treure els peus del fang on havia anat a parar després d'uns anys d'orfandat. No havia tingut una vida fàcil. Aquell homenot l'havia anat encongint amb l'excusa d'una vida millor i havia quedat atrapada en una via que semblava morta. Sovint s'escapolia en aquella cala del far vermell, s'estirava damunt de la sorra blanca i es deixava bressolar una estona pel mar. Guaitava aquella llum en silenci, i a poc a poc, com les saxífragues, es deia a si mateixa que trobaria l'escletxa per sortir del pedregar. Durant el dia, si ell no hi era, aprofitava per llegir i escriure i s'havia donat d'alta en aquella plataforma per impartir classes d'anglès. Ja feia una bona temporada que en feia! Volia recollir els diners suficients per un bitllet de tren a Nairobi. Aquella via fèrria podia ser la seva salvació. Era allò o ofegar-se en aquell mar de llàgrimes.

Capbussat en tots aquells pensaments, no s'havia adonat de l’hora. Les 16:05.

—Que estrany... Sempre és molt puntual.

Ja feia una estona que esperava que s'obrís la càmera de la Margaret. Tenia ganes d'explicar-li l'aventura de l'empadronament d'aquell senyor i li faria una proposta. Cruixia per dins de l’emoció. Va seguir repassant les notícies fins que va llegir aquell titular. Va quedar glaçat. 'Esfondrament d'una presa a l'oest de Kenya'. Va seguir llegint malgrat la mirada li reculava marxa enrere per tornar al punt de partida. 'Esfondrament d'una presa'. 'Kenya'. Sentia un malestar al pit.

—Un mur d'aigua arrasa tot el que es troba pel davant. Més de 42 persones mortes. ‘Ostia’.

Fang, roques, arbres... Va obrir el vídeo que acompanyava la notícia. Fins i tot les arrels d'aquells arbres no havien aguantat. Ja podies cavar ben endins, plantar bé la llavor i regar amb cura cada dia que un cop de mala sort ho esquinça tot! Diuen que tot passa... que res és etern. I aquelles pluges havien rebentat la presa i la vida d'unes quantes persones! Així, de sobte!

Aquella nit no va parar de cargolar-se sota els llençols. No hi trobava refugi i els seus pensaments sobrevolaven pel continent africà. Patia per ella. No s'havia connectat. No li havia pogut explicar el que li rondava pel cap. Què li hauria passat? Tocava esperar fins a la propera sessió. Seria capaç?



(... segueix a la 3a part)

Aquest relat està estructurat en 4 parts que es poden escoltar, llegides en veu alta per a mi mateixa, al poadcast 'Cuinant relats sentits' de l'Spotify. També els comparteixo a través de Linkedin.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer