Ens som refugi (3a part)

Capbussat en tots aquells pensaments, no s'havia adonat de l’hora. Les 16:05.

—Que estrany... Sempre és molt puntual.

Ja feia una estona que esperava que s'obrís la càmera de la Margaret. Tenia ganes d'explicar-li l'aventura de l'empadronament d'aquell senyor i li faria una proposta. Cruixia per dins de l’emoció. Va seguir repassant les notícies fins que va llegir aquell titular. Va quedar glaçat. 'Esfondrament d'una presa a l'oest de Kenya'. Va seguir llegint malgrat la mirada li reculava marxa enrere per tornar al punt de partida. 'Esfondrament d'una presa'. 'Kenya'. Sentia un malestar al pit.

—Un mur d'aigua arrasa tot el que es troba pel davant. Més de 42 persones mortes. ‘Ostia’.

Fang, roques, arbres... Va obrir el vídeo que acompanyava la notícia. Fins i tot les arrels d'aquells arbres no havien aguantat. Ja podies cavar ben endins, plantar bé la llavor i regar amb cura cada dia que un cop de mala sort ho esquinça tot! Diuen que tot passa... que res és etern. I aquelles pluges havien rebentat la presa i la vida d'unes quantes persones! Així, de sobte!

Aquella nit no va parar de cargolar-se sota els llençols. No hi trobava refugi i els seus pensaments sobrevolaven pel continent africà. Patia per ella. No s'havia connectat. No li havia pogut explicar el que li rondava pel cap. Què li hauria passat? Tocava esperar fins a la propera sessió. Seria capaç?





(... segueix a la 4a i darrera part)

Aquest relat està estructurat en 4 parts que es poden escoltar, llegides en veu alta per a mi mateixa, al poadcast 'Cuinant relats sentits' de l'Spotify. També els comparteixo a través de Linkedin.