Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets

De lluny semblaven quatre pedres i un terreny abandonat, on no hi havia més vida que la de quatre formigues traient el nas després d’aquell plugim. Però quan t'hi apropaves, s'observava una via ample, com un camí, i uns rocs sobreposats en forma de quadrats, petites llars d'un poblat romà.

A dins, un tros de terra rogenc i circular, testimoni arqueològic d’un foc que donava escalf als qui hi vivien al 120 aC. M'imaginava com mentre espurnejava feien un mossec a un tros de pa negre i el fum s'escapolia per aquell rec que baixava fins al camí principal d'aquell poblat.

La pega de prendre consciència d’un lloc et condueix a la descoberta. Els ulls van clavar-se damunt d'aquells ossos diminuts.

- Són les restes d'un petit nadó.

Aquell estudiant universitari d'arqueologia ens deia que als menors de 5 anys la llei romana els etiquetava com a 'mobles' en construcció... Quina bestialitat enmig de tanta vulnerabilitat! I d'aquella minúscula fossa plena de restes d’un infant indefens, que costa d'empassar-se que entre els seus potser encara duia el nom de 'ningú', em va saludar un bonic gallaret que qui sap en quin moment de la seva vida, també curta i efímera, hauria esclatat per mostrar fervorosament aquella vermellor! Notava el batec del cor, galopant, com el d'aquell infant que notes dins teu refugiat entre les aigües d'una mare dubtosa de si en sabrà de fer créixer i d'estimar. Però amb el temps, tot es transforma, creix, pren relleu i esdevé un esclat de gallarets impactant com el que he vist amb el meu fill. I ha començat a ploure i hem desplegat els braços, extensió d'aquestes ales que tenim sota la pell, que es palpen i ens permeten somiar mentre ens abracem. I tan se val si no és perfecte. Sabem que ens estimem fins a la lluna i més enllà, fins a tant lluny que no en veiem el final.

Un cop a casa, he agafat llapis i paper per deixar traça d'aquest moment. Possiblement esdevindrà cendra i el record fumegi quan ja no hi siguin, però l'haurem viscut i sentit amb l’ànima.