Camí d'enlloc?

Un relat de: Nua Dedins
"Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s'acaba la carretera" (J.V. Foix)


Sentia que havia arribat en una via morta i la temptació li empenyia el cap cap enrere.

Asseguda a la taula del menjador, assaboria aquell flam d'ou que havia cuinat el cap de setmana. Era una bona manera per endolcir moments més amargs. Tot trontollava. Portava una bona temporada fent equilibris però hi havia moments en què li semblava que el pont s'esfondrava i que els camins eren dunes que es desdibuixaven pel vent.

-Espero que tinguis seny i no perdis el camí!

Se n'havia fet un tip d'escoltar aquestes paraules al llarg de la seva vida. Com mesurar la importància del camí recorregut? Per la intensitat d'allò viscut, per l'aprenentatge adquirit, per les persones amb qui havia connectat, pels moments viscuts, per l'experiència dels anys, pels records acumulats, pels reconeixements obtinguts, pels entrebancs, pels reptes superats, per la quantitat de somriures, per les llàgrimes ...?

Va apartar el plat. L'havia deixat ben escurat.

-I quin és aquest camí?

Envoltada de les seves plantes i davant de l'Olivetti, va començar a moure els dits amb l'esperança d'endreçar una mica les idees. Encara amb un bon regust de boca, va anar abocant els seus pensaments damunt d'aquell paper. Un full en blanc que podia semblar un camí cap a enlloc, però poc a poc, un mot rere l'altre, anava dibuixant línies que deixaven evidència de tot allò que sentia!

Sí! Tot el que havia viscut tenia un sentit! No eren vies mortes! No importava trobar la mesura de tot, el que era essencial era viure-ho, ara i aquí! A cada moment. Com aquest instant en què marcava rítmicament el teclat d'aquella màquina d'escriure del seu pare i que li havia deixat en herència acompanyada d'una carta. Es va aixecar per recuperar-lo d'aquella capsa on hi guardava els records més preuats. Va agafar el sobre i en va extreure aquell paper doblegat per a la meitat que va llegir mentre els seus ulls desprenien un esclat de llum:

-La vida és el camí, filla. Escriu i deixa la teva petja.

I encara somric i segueixo escrivint.




El 28 de gener de fa 130 anys (1893) naixia el poeta J.V. Foix. Aquest text el dedico a totes les persones que com jo, estem vius, caminem i ens apassiona viure i escriure.

Comentaris

  • Urkc-Eduard | 17-02-2024 | Valoració: 10

    i si no hi haguessin camins…..
    que són ilusoris per la fantasia de l’acció que porta enlloc.
    no hi ha res.
    Sols tú. Aqquest és el secret.
    Ni camins, ni fites, ni déus…..
    Tú la creadora de tot…

    esmola bé el cisell

  • Preciós[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Enhorabona, m'ha agradat molt el teu relat. Saps el que vols expressar, utilitzes molt bé, el mostrar i el dir, i quan vols donar agilitat al text, encares molt bé les frases curtes. De debò, crec que algun dia sentirem a parlar de tu...
    Continua escrivint, per què és un plaer llegir-te.
    Fins aviat
    Neus

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2024

    Bona vesprada, Nua Dedins. Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Cantades del mar". M'alegre que t'haja agradat. Me l'has comentat molt bé amb pèls i senyals.

    Una abraçada…

    Cordialment.

    Perla de vellut

  • Quina tendresa[Ofensiu]
    versos_perduts | 06-02-2024 | Valoració: 10

    Quina manera, d' exposar amb tendresa, els sentiments que ens deixen a vegades massa aclaparats, per poder seguir lluitant.
    Els entrebancs interioritzats, quan els escrius sobre un paper en blanc o els deixes fluir lliurement, ens calmen i ens ajuden a avançar.
    Que bé ho expliques! Quin relat més bonic!
    Gràcies!

  • El sentit[Ofensiu]
    Prou bé | 06-02-2024

    El sentit que dóna el fet d'escriure. El camí de les paraules sobre un paper en blanc, és reflex del camí que fem a la vida.
    Un relat que m'ha arribat molt endins.
    Amb total cordialitat

  • Saber viure i escriure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-02-2024

    La teua ploma ha escrit un relat sentit, perquè emociona de principi a la fi. L'important és saber seguir la vida i així mateix cal deixar la traça que deixa aquest escrit, en memòria dels escriptors. Està dedicat totalment a J. V. Foix.
    Preciós relat, Nua Dedins.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • El camí.[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2024

    Destaca molt l'exercici d'introspecció que fa l'escriptora, el record de son pare l'ajuda a veure clares unes coses que d'altra manera podrien semblar una simple llista desordenada.
    Sobre la metàfora del camí, sempre recordo dos poetes:
    Machado "Se hace camino al andar" i Maragall "tot és camí, tot és drecera".
    La narradora fa molt bé de somriure i continuar escrivint.

  • La petjada d'escriure[Ofensiu]

    Bona tarda i bon febrer, Nua Dedins:

    Un text molt encertat que anima als altres a deixar també la seua petjada al món i sobretot viure per a compartir escrits. Canviar el full en blanc per tal d'abocar-hi idees i com bé dius, viure a cada moment.
    M'ha emocionat.

    Una abraçada,

  • Un bon referent...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-02-2024 | Valoració: 10

    d'un excel.lent poeta. Els teus escrits sempre són profunds i encertats, plens de missatges enriquidors, que desprenen molta sensibilitat. Aprendre del passat, viure el present i confiar en el futur. Escriure és una bona teràpia i llegir el que tu escrius és un gran plaer.

    Una forta abraçada Nua Dedins, i gràcies pels teus bonics comentaris als meus relats.

    Rosa.


Valoració mitja: 10