Gràcies , Prou bé, pels teus comentaris,
Fins aviat,
Neus

Gràcies, Perla, pels teus amables comentaris.
Veig que continues experimentant, i això és bo. L'escriptura té un ventall de possibilitats. M'agrada com és introduït l'inici, per continuar amb un diàleg, Molt ben desenvolupat, això sí sempre amb el teu Toc, que no el perdis mai.
La història que et puc dir; Qui no ha fet entremaliadures?, i Ara, com a pares o avis com ho gestionem?
Molt ben relatat,
Fins aviat
Neus Marín.

Gràcies, Homo insciens , pel teu comentari

Esperança, en un món cada cop és més desastrós. De vegades tinc l'esperança que tots anem a una, i som conscients que hem d'estimar i cuidar allò que ens dona vida i ens manté viu, en aquest cas la font d'energia, la natura, si no la cuidem, malament rai...
Fins aviat,
Neus Marín

Com sempre: elegant, planer. I tens raó… tot i tots acabem sent "cendra". Encara que de vegades no vulguem admetreu, si ho féssim potser tot seria més fàcil.
Gràcies, pels teus poemes
Fins aviat
Neus Marín

Una dona avançada al seu temps i que per desgràcia va morir molt jove. Molt ben redactat i ben explicat, molt ben trobat aquest relat,
Salutacions,
Neus Marín

Gràcies pels vostres comentaris a Solsona Bot, Iona, Ness Sr.Garcia i Perla de Vellut.
Fins aviat,

Ais! Si féssim cas els pressentiments, potser tot hauria anat millor. M'ha agradat molt. Un bon relat, ben redactat. Felicitats, i molta sort,
Fins aviat!
PD: Gràcies pel teu comentari en: "L'última pedra"

M'ha agradat molt. Ben redactat. És cert, Catalunya és terra de bruixes. La ignorància i l'interès va fer desaparèixer a dones humils, però de gran saviesa.
Salutacions,
Neus

Gràcies, per fer-ne honor aquelles dona que van patir pel fet només de ser dones.
Salutacions,
Neus

Felicitats. M'ha agradat molt, ben redactat amb un toc d'humor, però en el fons una realitat..., tots en algun moment podem canvia d'opinió, podem fer coses que mai pensaríem que les faríem. Has utilitzat molt bé les metàfores de les estacions.
Fins aviat,
Neus

La vida per si mateixa. És una cursa, només depèn de tu com tu vulguis cursar-la: les diferents maneres de caminar o fins i tot pots anar corrent.
Una abraçada,
Neus

Uf! M'has fet recordar el dolor que vaig sentir i totes les manifestacions que vaig anar-hi que per desgràcia no van servir de res.

Atlantis, M'agrada molt la teva poesia. M'agrada el joc de paraules que utilitzes. D'un objecte o d'una situació simple la converteixes en especial..., sempre jugant amb elegància.
Felicitats, fins aviat
Neus

Preciós!, "són els seus ulls que em miren"... Observats per la lluna, mentre és admirada. M'ha agradat molt, Perla de Vellut,
Una abraçada fins aviat,
Neus