Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

19 Relats, 177 Comentaris
11498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.

Últims relats de Neus Marín Cupull

Últims comentaris de l'autor

  • Neus Marín Cupull | 14-10-2021

    Descriure un paisatge pot ser captivador, però descriure un paisatge en la tardor. Es converteix un relat màgic. Els seus colors, les seves olors, etc. Ens fa a afortunats de poder gaudir d'aquest espectacle.
    Gràcies per compartir
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 14-10-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim!, la tendresa amb aquest xic de passió. Una vida feliçment compartida, fins i tot quan arriba la vellesa i ens adonem que estem morint a poc a poc.
    Moltes gràcies per compartir,
    Un relat preciós,
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 14-10-2021

    Si els objectes poguessin parlar, crec que ens enrojaríem del que han vist, han sentit, etc.
    Molt ben desenvolupat, m'ha agradat cap a on anat la història.
    Felicitats!
    Fins aviat
    Neus

  • Neus Marín Cupull | 11-10-2021

    Ben travat. Imagino que hi haurà continuació. Tot i això queda clar, que no hi ha cap civilització, religió, etc. que sigui perfecte. El comportament de l'ésser humà sempre és i serà imprevisible.
    PD: Gràcies per comentar el meu relat,
    Fins aviat,
    Neus

  • Neus Marín Cupull | 11-10-2021

    De vegades crec que es confon l'evolució amb la destrucció (lingüísticament parlant). I el més curiós és que encara que sigui una barbàrie, si té bona fonètica, la paraula o expressió, ja queda instaurada com a registre col·loquial. Bé per quedar-s'hi o fins que aparegui un altre més ben sonat.
    Suposo que és el misteri o maltractament de la llengua, que tots acabem caient .

    Pd. Gràcies per comentar el meu relat.
    Fins aviat,
    Neus

  • Neus Marín Cupull | 08-10-2021

    És un tastet de les coses meravelloses de la tardor. Una estació conflictiva, ja que hi ha qui l'estima, com qui es deprimeix.
    Però jo em quedo "Dansa sobre la palla daurada el follet de la tardor...[...]", això m'ha agradat molt.
    Pd: Gràcies per comentar-me el meu relat, i sí, estic d'acord amb tu. Millor els finals oberts, però en aquest cas, ja és prou esbojarrat el relat que he preferit un final tancat.

    Fins aviat,
    Neus Marín Cupull

  • Neus Marín Cupull | 06-10-2021

    D'ençà que vaig fer el primer relat "El món de les coses insòlites", ja tenia la segona part feta. M'he esperat uns dies, perquè em va sorprendre molt l'actitud d'un relataria.

    Bé, Identitat Inedita, començo des del principi: quan em vas comentar la primera part del relat i vas dir que tu tenies un relat similar amb el mateix tema. Mai hauria pensat que la teva intenció seria entrellaçar el meu relat (agafant fins i tot el títol, els personatges, etc.) i a partir d'aquí vas fer una mena de repte que crec que t'has confós.
    1. Em pensava que sabies llegir entre línies, però el que veig no ha sigut així.
    2. Si vols fer un repte enllaçant els relats dels altres. Tens un espai per fer-ho el "Fòrum". Proposeu i que vulgui que s'apunti, sempre que sigui entre els vostres relats.
    Bé imagino que tot ha sigut un maltès i que no estic confosa amb aquest espai, és a dir, sempre he pensat que REC és un lloc per gaudir dels relats sense cap nena de competició.
    Gràcies,
    Neus Marín Cupull

  • Neus Marín Cupull | 05-10-2021

    A mi m'agrada aquest estil, també és cert que quan s'utilitzen les figures retòriques com les "anàfores" poden passar dues coses:
    1. Tot sigui molt repetitiu i molt pla
    2. Emfatitzar el que vols dir
    I potser m'aventuro a afirmar que val la pena provar, emfatitzar allò que es vol dir, perquè crec que tal com tu escrius, te'n sortiràs.
    Jo t'animo que exploris més aquest terreny.
    Escriure és com cuinar, de vegades descobreixes noves receptes, en tan sols canviant dos ingredients.
    Fins aviat,
    Neus Marín Cupull

  • Neus Marín Cupull | 05-10-2021 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, nostàlgia de rebre i d'escriure aquelles cartes que ben mirat era tot un risc en saber si arribarien al seu destí.
    Com sempre, saps descriure el vols dir i el millor de tot sap duu al lector on vols que estigui.
    Gràcies, per compartir
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 05-10-2021 | Valoració: 10

    Efectivament, cada instant, cada moment, cada dia, a cada decisió si un vol pot ser una oportunitat. Les oportunitats a la vida són un intent rere un intent d'aconseguir o millorar o aprendre allò que un vol que un desitja.
    Si obrim bé els ulls la vida està plenes d'oportunitats,
    Gràcies, com sempre molt encertades les teves paraules
    Neus Marín Cupull

  • Neus Marín Cupull | 05-10-2021

    Molt ben descrit, pas a pas des de l'inici fins al final, l'esclat de riure. Si fóssim conscients que valuós és riure, el món estaria millor.
    Gràcies per compartir aquest poema
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 05-10-2021 | Valoració: 10

    El teu estil és inconfusible i la teva essència també. Tot el que envolta als sentiments té un nom propi, "l'amor" és el gran impulsor al sentiment.
    Gràcies per compartir aquests poemes amb tant sentiment,
    Una abraçada,
    fins aviat
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 04-10-2021

    Has sabut desenvolupar el relat de manera que al principi llegeixes una història, només una història ben descrita, desenvolupada, etc. Però quan arribes al final... Reconec que m'he emocionat, però no sols per la bellesa i la tendresa, la qual ja estic acostumada i per això et llegeixo, sinó pel que no has escrit i alhora ho has dit tot.
    Moltes gràcies, per a aquest relat i per a compartir-lo.
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 04-10-2021

    Uf! Sempre hi és...
    La mort sempre hi és amb nosaltres, encara que de vegades no siguem prou conscients que on hi ha vida hi ha mort.
    Molt bé relat, molt ben descrit.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Neus Marín Cupull | 04-10-2021

    Ha! Ha! Ha!

    M'he sorprès moltíssim que un relataria enllaces un dels meus relats. Crec que tant el Sr. Puig com al Sr. Lopez (al final em quedaré amb Lopez sense accent)..., se'ls ha girat feina.
    Les claus sempre són tot un misteri dins d'una bossa de mà.
    Bé, els meus investigadors del món de les coses insòlites estan a punt de resoldre el seu cas. Tot i això, insisteixo m'ha sorprès el teu relat.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: