Quin perill, quan l'ésser humà insisteix a humanitzar animals que no toquen o potser subestimem massa les actituds dels animals, sigui com sigui, ja en tenim prou de tafaners a les comunitats, no cal afegir als escarabats.
D'altra banda, un relat original i molt ben escrit.
Fins aviat,
Neus

Que important són els sentits!, per arribar a fer sentir allò que volem expressar. Les festes majors o els menjars de germanor, tant se val si venim de la ciutat i compartim en els pobles o ho celebrem en els carrers dels barris, el més important en definitiva és gaudir d'imatges tan quotidianes i fins i tot simples, però que són les que donen sentit a la vida.
Enhorabona, per transmetre-ho amb els sentits.
PD: Gràcies pels teus comentaris
Fins aviat,
Neus

És cert que les gavines amb els anys han perdut el carisma romàntic que desprenien i potser som més realistes i fins i tot són considerades com els voltors del mar. Per això m'agrada que el cor del protagonista no perdi ni la força ni el romanticisme per escriure aquesta carta d'amor.
Enhorabona,
Fins aviat,
Neus

Gràcies, per escriure coses tan boniques i compartir-les amb poetes com Miquel Marí Pol o Montserrat Roig. És tot un luxe
Enhorabona, és un plaer llegir-te.
Fins aviat,
Neus

De vegades el cor no batega per si sol, quan batega per algú ho acostuma a fer amb força.
Un poema molt rítmic, comences a llegir-lo i acabes fent una canterella. Per tant, sents els batecs del cor dins del poema.
Enhorabona,
Fins aviat,
Neus

Em remou tristesa, solitud, acompanyada de la por a fracasar i tot en poques paraules.
Mostra les emocions en un poema d'aquesta manera planera, però intensa, no és fàcil de fer. Per tant, enhorabona i et segueixo llegint. I moltes gràcies pels teus comentaris en el meu relat.
Fins aviat,
Neus

Compartir la vida amb algú és això, que dius, sentir que t'agafen la mà i et fas invencible. Siguin la mare, la parella, l'amic o l'amiga, tant se val, el més important és que qui t'agafa la mà cal recordar que sempre estarà amb tu. Val la pena no oblidar-ho.
Un poema tendre i alhora empoderador.
PD: gràcies per comentar el meu relat.
Fins aviat,
Neus

Compartir la vida amb algú és això, que dius, sentir que t'agafen la mà i et fas invencible. Siguin la mare, la parella, l'amic o l'amiga, tant se val, el més important és que qui t'agafa la mà cal recordar que sempre estarà amb tu. Val la pena no oblidar-ho.
Un poema tendre i alhora empoderador.
PD: gràcies per comentar el meu relat.
Fins aviat,
Neus

Hola, Perla de Vellut,
Primer de tot gràcies pels teus correus. M'alegro que estiguis bé. Jo per la meva part, he necessitat un temps de desconnexió. Però ara, de mica en mica, m'incorporaré, així que espero trobar-nos més sovint en aquest espai.
En segon lloc, felicitar-te. Cal donar-te l'enhorabona pels teus poemes i aquest en particular, m'agradaria ressaltar la fino, la tendresa en escollir les paraules que es barregen amb la passió amb què ho dius. (T'has plantejat de fer un poemari i presentar-lo a les editorials?, jo m'ho pensaria, en el fons no tens res a perdre).
Cuida't i fins aviat,
Neus

Hi ha paraules, les quals hem perdut el significat o s'han convertit en costum lèxic, i per desgràcia. "Gràcies", és una d'elles. Tot i això, de vegades quan l'escoltem amb sentit és una d'aquelles paraules relativament curtes de morfologia, però de gran potència.

Fins aviat,

Neus

Auto-crim o llibertat?, tots som lliures de decidir, encara que hi hagi decisions que no entenguem. El teu personatge va decidir i per a ell crec que per ara, no li va tan malament.

Enhorabona i molta sort,

Fins aviat,

Neus

Els clàssics són els mestres i nosaltres els deixebles, però quan s'ajunten dos lletraferits la cosa es complica o no...

Un relat amb moltíssima imaginació, divertit i entremaliat o poster no...

Fins aviat,

Neus

Lamentablement, és un relat molt encertat pels temps que estem vivim, potser anys enrere haguéssim pogut pensar que aquesta història seria dins del gènere fantàstic. Però avui en dia hi ha països on els botins a les presons s'enfronten directament a qui governa aquell país.

Enhorabona i fins aviat

Neus

Preciós. M'ha agradat molt. Té tots els ingredients amb poques paraules. No sé què més dir, només et diré: no deixis d'escriure així.

Enhorabona i fins aviat,

Neus

Un relat preciós, molt ben exposat: gràcies per dona veu en aquest relat a totes aquelles dones que van viure o sobreviure a una època tan fosca i que tu la detalles molt bé.

Un a punt: jo també soc esquerrana, i aprendre o ensenyar els altres sempre ha sigut una mica complicat o fins i tot confós pels altres, per sort jo no he viscut aquella època, on no tenies la llibertat d'escriure amb la mà esquerra.

Enhorabona, per aquesta història tan ben escrita.

Fins aviat,

Neus