L’incident de l’Home A

No fa gaire, per qüestions de feina, vaig conèixer a l’home A, ho diem així, per preservar la intimitat. L’home A, exitós amb els negocis, no per la sort, ni pel frau, sinó per l’exigència de la feina ben feta que qui millor ho sap és la Dona B, és a dir, la secretaria, que pateix aquest perfeccionisme dia a dia, direm Dona B, no per resguardar la identitat, sinó perquè quedi clar, la “B” quina posició ocupa en aquesta història.

Bé, com anava dient, l’Home A té un físic i una edat que van amb concordança amb l’intel·lecte, res d’estranya si tenim en compte quin lloc ocupa. Tanmateix, haurem de valorar la professionalitat de la dona B, sense ella, no podria presumir de l’èxit.

Així doncs, com pertoca l’Home A va conèixer a la Dona A, dues calcomanies que només es diferencien per la biologia. L’explosió d’autoestima va ser elevada al quadrat que els va dur al compromís immediatament. Tots dos van decidir que el millor seria contractar a un home C, li direm així, per respecte a la dona B..., tant se val. Com deia, l’organitzador de casaments, l’home C, va patir la supremacia que desprenia la parella d’enamorats. Tal com us podeu imaginar, tant l’home C com la dona B, van treballar llargues jornades perquè tot sortís com cal.

I així va ser, els dos fidels treballadors van complir amb totes i cadascun dels capricis dels nuvis, fins i tot, cosir una butxaca als vestits de la parella perquè poguessin portar el seu objecte tan apreciat.

Però l’abús de la perfecció va fer ressorgir la imperfecció, per allò del que diuen sobre l’equilibri de l’univers. I dos grans d’arròs tailandès barrejats amb dos pètals de roses del Maresme, van ser la causa de què els nuvis ensopeguessin. La desgràcia no va ser la caiguda, sinó que el mirall que duien a la butxaca es va fer miques. A causa d’aquest accident, ara s’investiga si la parella hauria de baixar de categoria.