Gestoria

Un relat de: llpages
- Aquests són els cupons de la botiga de congelats, em penso que hi són tots, però amb el dos per u i el tres per dos m’he fet un embolic i ja no sé si encara dura la promoció. No els confongui amb els vals de descompte del mercat, els quals, depenent de la parada, n’has d’entregar més o menys, no sé perquè fan tantes distincions, primer te’ls donen segons la despesa, després et diuen que els has de gastar abans d’una data, ho compliquen perquè ens atipem d’anar demanat quants calen per rebaixar-te vint cèntims, un cas de barra, ja li ho dic jo. Però repassi’ls, si us plau, que em penso que l’oferta del mes o ja ha caducat o està a punt de fer-ho, no he estat capaç d’esbrinar-ho perquè la tinta del paper tèrmic s’ha anat esvaint (sembla que ho facin expressament) i quasi no ho llegeixo, vostè que té millor vista ho sabrà. Més coses: aquests números són del sorteig mensual d’una panera de queviures, però per saber si t’ha tocat cal entrar al web dels Amics de la Gent Gran i no hi ha manera de trobar on recoi cal punxar a la pantalla per accedir a la informació del número agraciat, a veure si és capaç de trobar-ho, jo me n’he cansat, cordills d’informàtica. No oblidi els punts del diari, que el del quiosc m’ha dit que ja n’hauria de tenir prous de retallats com per accedir al sorteig d’un obrellaunes, ja em dirà vostè, amb l’artrosi que pateixo, si ja no tinc força ni per moure una maneta de porta què redimonis haig de poder fer anar un obrellaunes, quins acudits… Ah, que no m’oblidi de la cartolina farcida de dibuixos repetits de la fleca, que es veu que te’ls van segellant i quan la completes tens dret a una banya de croissant, sí, sí, no rigui, el que sent; també hi ha l’opció de fer un seguiment per la xarxa, el que passa és que en aquest darrer cas t’has de baixar una aplicació, donar-te d’alta, omplir un qüestionari (i anar tancant la publicitat que va apareixent, són molt pesats) i aleshores et va dient quants en tens d’acumulats, però servidora, que ja té una edat i això de les aplicacions al mòbil li fa una mica d’ànsia, un dia vaig demanar a la dependenta si em feia el favor de mirar-me el saldo i vaig provocar una cua de clients que arribava a la cantonada, mai més pel que em vaig haver de sentir quan vaig sortir de la botiga, mare meva, quina poca paciència que té la gent. Però no s’ho perdi, que l’altre dia em van demanar al supermercat si volia els punts en físic o digitals, i que no calia que em decidís aleshores, que podia passar dels físics a digitals només dient-li a la caixera, tot el dia decidint si això o això altre, n’hi ha per llogar-hi cadires, no li sembla? Jo diria que no em deixo res… ep, sí, que ara m’adono que també he dut els números de loteria que fem els de la colla del centre cívic, des del sorteig d’El Niño fins al de Nadal, passant pel de l’estiu, el de la tardor, el dels cecs… no ho sé, hi ha un fotimer de números perquè som deu al grup, cadascú posa el que li sembla al pot comú, en Venanci perquè és d’idees fixes i sempre compra el mateix dècim, la Rosó, que està mig lireta, en compra compulsivament allà on va, al centre de dia ens en regalen, etc... què li haig d’explicar, ja se’m fa càrrec, oi? Tot plegat un desori, ja em perdonarà, que a aquestes alçades de la vida qui més qui menys fa catúfols. Ara sí, ara ja està tot. Quant sabré l’estat de comptes, senyor gestor?
- La truco en quinze dies, no pateixi – respon d’esma mentre observa la muntanya blanca de paper que s’ha format sobre la seva taula.
- Quinze dies?! Vol dir que no és molt de temps per a quatre paperets?
- Oh, no és pas l’única clienta de la gestoria que atenem, com pot comprendre, hi ha una demanda desorbitada de casos com el seu, li prego que ho entengui - i li somriu mentre ho recull tot en una carpeta.
Resignada, així que s’aixeca i passa la porta, el següent client treu el cap demanant ser atès.
- Vostè dirà – i li assenyala la cadira tot convidant-lo a seure.
- Duc els justificants per fer la declaració de la renda.
- Ah, vaja, no li ha dit res la recepcionista? Ja no en fem, de declaracions de renda.
- Què diu ara! Com pot ser? No és una gestoria, això?
- Sí, però n’hem deixat de fer. Els ordinadors d’Hisenda són tan potents que no s’equivoquen ni al cèntim i la gent acaba per acceptar l’esborrany i oblidar-se del tema, mentre que la població creixent de gent gran, cada cop més envellida, amb menys paciència i atabalada amb els cupons, els vals de descompte, els cartrons per segellar, els punts del supermercat, les ofertes, els sorteigs, les loteries i mil enganyifes més de màrqueting per fidelitzar el client, ens venen a veure per treure’n l’entrellat. Nosaltres, com a bons professionals, els ho fem a gust i ells marxen contents. Cal adaptar-se a les noves generacions!


Comentaris

  • Exhaustiu[Ofensiu]
    Joan Colom | 09-05-2024 | Valoració: 10

    No sé com t'ho fas, per ser tan exhaustiu i aplegar en un relat una quantitat tan gran d'anècdotes que tots hem viscut en un moment o un altre però que havíem oblidat. T'imagino com aquells novel·listes que porten sempre al damunt un petit bloc i llapis per escriure coses viscudes o observades susceptibles de ser material literari.

    L'especialització de les gestories posant ordre en el munt d'ofertes i bonificacions que els beneficiaris grans són incapaços de gestionar ja és la cirereta del pastís. Et superes de relat en relat.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nua Dedins | 05-05-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt escaient, enhorabona 'llpages'!!! És temps de 'gestiories' oi?
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari en el darrer relat 'La nuesa dels intramurs'. Certament, les biblioteques són meravellós refugi. T'agraeixo la teva lectura atenta i els teus comentaris sempre tant generosos. Gràcies! Escriure alimenta l'ànima. Que passis una molt bona setmana!!!

  • Servei [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-05-2024 | Valoració: 10

    Bona i entretinguda història sobre els serveis d'una gestoria. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • He gaudit sincerament. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-04-2024

    De la teua facilitat per a fer-nos passar una bona estona i divertida. Tens un do especial en aquesta gestoria, que impressiona.
    Vaja, amb el teu bon humor, que m'ha fet un bon somriure.

    Enhorabona, llpages.

    Cordialment.

  • Cal gestor.[Ofensiu]

    D'on treus aquest devessall d'imaginació? Jo crec que el teu dia a día és com un relat... De ben segur que et fixes en les petites coses de la gent que t'envolta o que vas trobant-se ací i dellà. Les descripcions que fas són un viu retrat del que veiem o hem viscut. M'agrada reconèixer els teus personatges, que esdevenen entranyables com els descrius amb llurs situacions carregades sempre amb aquest humor fi i nostrat que et fa ésser inconfusible. I sobretots ressaltaria els excel·lents finals de relat que sempre ens deixa amb amb un somriure als llavis pel que dius i com ho dius que transmeten....

  • Quina mania per fidelitzar-nos![Ofensiu]
    Cesca | 22-04-2024 | Valoració: 10

    Com la vida mateixa. Tens una habilitat envejable per convertir el “drama” en humor!!!

    (Va arribar un moment que portava set o vuit targetes de fidelització a la cartera sense saber ben bé que en treia de tot plegat! Un dia les vaig deixar totes al calaix.)

    Un redactat impecable. Un plaer.

  • Ben pensat![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-04-2024

    "dos per u i el tres per dos m’he fet un embolic"... Qui algun cop no ha dubtat? He rigut molt amb el teu relat, i crec que no vas mal encaminat al final necessitarem un gestor, perquè ens aclareixi els cupons o les ofertes.

    Un relat original, divertit i ben pensat, enhorabona.

    PD: gràcies pels teus comentaris.

    Fins aviat,

    Neus

  • Sàtira.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2024

    Quina imaginació, noi...
    La vida moderna dona per a molta sàtira i tu ben bé que ho aprofites. Això de la gestoria per als cupons de la gent gran és fantàstic. Potser m'hauries de dir on és aquesta gestoria.

  • Mare de Déu, [Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-04-2024 | Valoració: 10

    Quina destresa tens per confegir relats amb to d'humor. Ets capaç de crear situacions caòtiques reals i a l'hora inversemblants, i trobar un final realment encertat i original.
    Gràcies per fer-me passar una bona estona.
    Fantàstic i divertit, i com de costum molt ben redactat.
    Fins aviat llpages.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

230 Relats

1024 Comentaris

298317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.