ARRELADES A LA TERRA

Un relat de: Neus Marín Cupull
Res feia pensar que passaria alguna cosa especial en aquell bosc frondós, quan els rajos de sol es feien pas entre les branques, mentre una xemeneia fumejava, els ocells piulaven, les fulles ballaven al compàs de la brisa i una cascada queia damunt d’un petit gorg on el so de l’aigua era la banda sonora d’un indret encantat.

Però la veritat era que havia arribat el moment i només ho sabia l’àvia de la Gisela. Amb ulls cansats va despertar-la i li va ordenar que baixés a la cuina a esmorzar. La Gisela va obeir una mica desconcertada.

Ja a taula, l’àvia sense mirar-la als ulls, va començar a parlar molt de pressa, deia frases sense sentit que la Gisela no entenia. Repetia que s’estimava el bosc, també es justificava de la mort de sa mare, però un pacte era un pacte i el preu era elevat quan es tractava de complaure a la natura. Aleshores, li va dir que la mort vindria avui, que no patís, només seria una metamorfosi de la vida. Un dolor li va néixer a l’estómac i la sang se li va gelar, no entenia res, però l’àvia no deixava de parlar, li explicava que tres generacions havien viscut per protegir aquell indret. I ara, de mica en mica les tres generacions tornarien al seu lloc, per donar pas a les següents.

Van sortir de la cabana i van caminar per un corriol que les endinsava en el bosc, l’àvia deia que la van escollir per ser la gran i tenia l’obligació d’acompanyar-la fins al final. Quan van arribar al petit gorg, amb cautela va ajudar a la Gisela asseure’s a la vora de l’aigua, tal com ho havia fet amb la filla i ara ho faria amb la neta, perquè després ho hauria de fer sola. La Gisela molt adolorida va mirar-la als ulls i li va preguntar: què som?, l’àvia va respondre amb orgull que eren les protectores, criatures de la natura, i mentre la bressolava amb tendresa, els peus de la Gisela s’arrelaven a la molsa, a la terra i el seu cos es fonia fins a convertir-se en aigua.

Comentaris

  • Agraïda [Ofensiu]
    Nua Dedins | 19-01-2024

    Neus, moltíssimes gràcies per les teves paraules en el relat 'La pobresa de l'ànima'. Desitjo que ens anem descobrint i llegint. Tenim tant per dir, tant per sentir, tant per aprendre! Gràcies i bon cap de setmana!

  • Un pacte[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2024

    M'agradaria saber en quin mite t'has inspirat per escriure un relat magnífic en la trama i en la descripció.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Les protectores. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-01-2024 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha captivat pel seu desembolic, de principi a la fi. Té el seu mèrit, fantasia que li has posat. La protagonista La Gisela és fonamental per a tot el relat.
    Molt ben plantejat, Neus.
    Enhorabona per tal relat i que tingues sort.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • La màgia de la natura[Ofensiu]
    Nua Dedins | 14-01-2024

    Un relat que poc a poc t'atrapa i et converteix en riu que flueix avall buscant el seu refugi on reposar. Enhorabona Neus Marín Cupull i molta sort!

  • Molins i natura[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-01-2024

    La natura exerceix de deessa i arriba a un acord amb una dona i les generacions que la seguiran. Tot té un preu, fins i tot mantenir un espai i paisatge idíl·lic. Em fa pensar, en un sentit totalment oposat, en els nous molins eòlics que es planten en indrets solitaris ben macos, per donar energia verda en ciutats contaminants. Bon relat. Felicitacions i sort!

  • Gràcies, Neus, per la bona sensibilitat per la terra i, de pas, per la figura de la mare[Ofensiu]
    Lluis Barberà i Guillem | 14-01-2024 | Valoració: 8

    Gràcies, Neus, i bon dia,

    Prendré l'escrit per a un estudi que faig sobre el matriarcalisme dels catalanoparlants, sobretot, dels nascuts abans de 1920 (https://malandia.cat).

    Avant les atxes i amb la teua facilitat per a la literatura.

    Una forta abraçada.

  • Els origens[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-01-2024 | Valoració: 10

    Un relat curòs al voltant de la vida i la natura, amb una riquesa i imaginació extraordinàries. Sensibilitat, emoció, tendresa...
    M'ha encantat Neus.
    Enhorabona i sort.
    Rosa.

  • Gisela.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-01-2024

    Trobo que aquest relat té una extraordinària força mítica: hi surten els temes del ritual de sacrifici, de la cega obediència, de la identificació amb la naturalesa, de la tornada a l'origen.
    No he trobat cap Gisela a cap mitologia, així que he de suposar que el mite és de collita pròpia. Si és així, enhorabona, és un tipus d'escriptura que parla directament a les emocions.

  • M'agradaria...[Ofensiu]
    llpages | 14-01-2024 | Valoració: 10

    tornar a la terra com es descriu al relat, sense taüt ni nínxol, només fusionant-te amb la natura com ho fa la Gisela. Un text senzill que et manté encuriosit fins al final. Enhorabona, Neus!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.5