L’ÚLTIMA GENERACIÓ

Un relat de: Neus Marín Cupull
L’olor de flors silvestres li recordava al bosc que hi havia enfront de casa, ara olorava amb força des d’aquella finestra estreta. Havia d’estar agraïda, ja que li havien assignat una habitació amb vistes, això li permetia abocar-se entre els barrots i amb el seu nas petitó i gairebé perfecte aguditzava l’olfacte.

Sense previ avís entren a la cambra. Com ens trobem, avui?, diu la veu clara i forta. És l’infermer, l’únic afable d’aquell lloc. De la manera que es mou per l’habitació, creu que ha de ser un adult, està convençuda que és un home imperfecte, perquè quan l’ajuda a asseure’s a la cadira de rodes, nota les mans molsudes. Queden pocs com ell.

On anem?, pregunta la noia. Avui et faran una campimetria, i si tot va bé, podràs tornar a casa. Així que, has d’estar contenta aviat sortiràs de l’hospital. Li explica l’infermer.
La noia del no-res li pregunta, de quin color té els ulls?, l’infermer sorprès, li diu que són de color d’avellana, però creia que ja ho sabies, afegeix l’home. La noia com si no hagués sentit res, li diu que li agradava el color dels seus ulls...
L’infermer li respon que ara seran de color blau intens, i per a animar-la bromeja i li diu que tindrà uns ulls d’última generació per a un cos de mides perfecte.

No triguen gaire a donar-li els resultats, i tal com s’augurava tot ha sortit bé. El doctor comença a treure-li la bena. I tot comença a fer-se més nítid, més clar, tan clar com els ulls blaus del doctor o com els de l’equip metge, o fins i tot, com els seus.
Per confirmar que tot funciona com cal, el metge li demana que llegeixi en veu alta, una part d’una crònica d’un diari molt antic:

“21 de febrer de 2024
Centenars d’adolescents formen cues en els centres comercials per escanejar el seu IRIS, a canvi de criptomonedes.”

Aixeca la vista, i entre tanta gent amb ulls blaus programats, veu a l’humà d’ulls d’avellana que li pica l‘ullet.

Comentaris

  • Uniformitat[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-03-2024

    Quan en una societat tothom vesteix igual, les diferències entre les persones van desapareixent, i ser diferent és mal vist, segurament es tracta d'una societat de règim totalitari i sense llibertats individuals. Cap aquí anem! Felicitacions i sort!

  • Criptomonedes. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2024 | Valoració: 10

    Hola, bona vesprada, Neus: El relat que descrius és molt original, on li poses molta fantasia de ciència-ficció. La situació dels colors dels ulls, m'ha fet veure en un bon sentit el contingut de tot el relat.
    Vaja, la paraula "campimetria", significa visió ocular. No ho sabia, però és així.
    Gràcies per compartir el teu relat. Que tingues sort amb aquest.

    Gràcies per comentar-me el meu poema "Vas aplegar i et vas quedar" i per dir-me que soc molt elegant.

    Cordialment.

  • Lapsus[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-03-2024

    Dispensa. Volía escriue Neus.
    Salutacions.

  • Olors [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-03-2024 | Valoració: 10

    Les olors també enriqueixen la línia de comunicació.
    Molt bon Relat, Núria.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre L'hora 25.
    Salutacions molt cordials.

  • l'equilibri[Ofensiu]
    Nua Dedins | 13-03-2024

    Un gran tema 'Neus Marín Cupull', el vincle i ponts entre humans i robots. Trobar l'equilibri serà important. Bonic relat.

    T'agraeixo enormament els comentaris que m'has deixat al darrer relat de l'àvia sardanista. Ens seguim llegint i sempre vivint i escrivint! Bona setmana.

  • Ulls blaus[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt original i encertat, que connecta plenanent amb l'atualitat, dins una història de sensibilitat i tendresa.
    M'ha sorprès i agradat.
    Salutacions i sort Neus.

    Rosa.

  • Futur i present.[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2024

    No tenia ni idea de què fos això d'una campimetria, havia arribat a pensar que era una paraula inventada, sort del Google.
    D'això de l'escaneig de l'iris, n'havia sentit parlar, però no n'entenia el motiu.
    De les criptomonedes, millor que ho deixem córrer. Com més grans, més ignorants.
    Un bon relat que uneix un futur utòpic, amb un present que per a alguns és bastant incomprensible.

  • tots del mateix color[Ofensiu]
    Atlantis | 13-03-2024

    Lligar una història de robots amb fets actuals. molt bon final. I els ulls de l'infermer son humans!!!

    M'ha agradat molt.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

34 Relats

369 Comentaris

23241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.