APRENDRE A SOMNIAR

Un relat de: Neus Marín Cupull
Era un supervivent, encara que diguessin que era un home d’èxit. Tenia feina, casa, cotxe i un cop l’any presumia d’un viatge exòtic. Era el prefecte, prototip del segle XXI, era organitzat i amb els objectius clars, però tanta perfecció requeria molta concentració i el desgast era evident, fins i tot hi havia qui arribava a la depressió, un malbaratament psicològic que la societat no es podia permetre.

Els més savis van decidir que potser hauríem d’aprendre a respirar per tal de no ofegar-nos o alentir els nostres pensaments en les sales de meditació. El resultat va ser un negoci rodó, i a la llista dels homes d’èxit es va afegir l’art de la meditació entre parets de formigó.

Era evident que anava cap a l’abisme, fins que vaig sentir parlar d’aquell lloc. Deien que trobaria la pau, l’harmonia i em connectaria amb el meu jo profund. Deien que en aquell espai tot era possible que l’inversemblant es convertia en versemblant i l’aire era més pur.

Hi havia tanta demanda per viure-hi que havies de passar per una selecció. Recordo que l’entrevistador em van preguntar què volia ser de petit?, jo li vaig respondre, voldrà dir què vull ser de gran?, l’home va mirar-me de fit a fit , em va preguntar si sabia què eren els somnis. La meva resposta no va agradar, potser vaig ser massa racional.

Estava desesperat que l'home es va compadir de mi i va compartir els seus coneixements. Em va explicar que el secret per aconseguir l’equilibri emocional i la pau interior era tan simple i tan complicat com tornar a somiar. Deia que quan el desig és pur, ho acabes somiant, aleshores el somni agafa la força necessària per a fer-lo realitat. Per tant, havia d’aprendre a somiar. A somiar despert, a somiar adormit, a somiar a tota hora. Perquè els somnis són la font de la innocència, l’essència del nen que duus dins. Aquell era l’espai sagrat de l’èxit de la felicitat.

Comentaris

  • Il·lusionista.[Ofensiu]

    M,'agrada com has enfocat el relat, amb una petita dosi d'intriga i amarat de saviesa... La història és molt transportable als que la llegeixen, perquè en ella ens sentim tots identificats. Personalment jo més que somniador diuen que sóc un il·lusionista. Al capdavall tenir il·lusions a la vida és com somniar, no et sembla?

  • Bona nit Neus Marín. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-03-2022 | Valoració: 10

    Hola, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Un estrany extravagant", on em dius que és totalment cert, que hi ha de tot en una estació de tren.
    Bona nit i una abraçada...

  • Bona nit, Neus. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2022

    Hola, Neus: Hui m'he recordat de tu...
    Quan pugues i tingues temps ja em diràs en la meua pàgina, perquè en tinc un nou relat editat, titulat: Un estranger extravagant.

  • Dues cares.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2022

    Si ho haguessis classificat a l'apartat "política" m'hauria pensat que parlaves del gran A. Ribera, però ja veig que no.
    El que dius és veritat, però per la gent rica; els pobres no podem fer altra cosa que somniar i una millora a la nostra situació econòmica no ens vindria malament per a fer un curset d'aquests on et diuen que has de somniar: si és el que he fet tota la vida, home.
    El relat d'Aleshores es complementa molt bé amb el teu: dues cares d'una mateixa realitat.

  • Trobar la clau mestra[Ofensiu]
    Pallars | 24-02-2022

    Potser sí que cal escoltar els consells dels savis i la clau mestra sigui no deixar de somiar mai si volem apropar-nos a la felicitat.
    Ben trobat!
    Salutacions.

  • Desitjar el que hom es proposa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2022 | Valoració: 10

    I s'ha de somniar sempre, perquè és així, s'ha d'anar en la vida somniant, siga jove o major. Molt ben aconseguir. Encara que es tinga de tot en la vida.
    Enhorabona i sort.
    Una abraçada.

  • Somiem[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-02-2022

    Doncs a somiar tothora, Neus!
    Gràcies pels teus comentaris al meu relat.
    Fins al proper!

  • Somiar[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-02-2022

    A mesura que ens fem grans, substituïm els somnis, la majoria inabastables, per il·lusions més fàcils d'aconseguir. Al teu relat el secret està en somiar de nou. Potser sí.

  • Cert! Però...[Ofensiu]
    llpages | 20-02-2022 | Valoració: 10

    què costa de fer realitat un somni, renoi! Voluntat, molta voluntat per tirar endavant; ser valent i no recular davant de les dificultats del repte; i, sens dubte, un polsim de sort, encara que ens costi de reconèixer (pregunteu a qui va engegar projectes i aparegué la pandèmia). Malgrat tot, els somnis són el motor d'una vida plena, i no hi hem de renunciar-hi mai. Enhorabona per recordar-nos-ho, Neus!

  • Potser sí...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-02-2022 | Valoració: 10

    ... que deixem de somiar massa aviat! M'agrada molt el relat on has exposat una idea que fa pensar! També l'estil planer i que flueix molt bé!
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

34 Relats

369 Comentaris

23059 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.