LA PERSISTÈNCIA DEL TEMPS

Un relat de: Neus Marín Cupull
No estava convençut d’anar a la trobada d’antics alumnes, però al final, sense gaire entusiasme em vaig trobar enmig d’aquest sarau, entre vestits, corbates, sabates de taló i alguna cirurgia facial que em complicava reconèixer a qui saludava. Així que vaig decidir obrir-me pas cap a la barra del bar que hi era al fons de la sala, no tenia cap més interès que prendre’m un whisky amb gel i maleí la meva decisió d’aquest estúpid esdeveniment, quan ja estava a punt d’endinsar-me en el món d’alcohol, va entrar a la sala qui menys em podia esperar.

L’entrada del Pol va emmudir als assistents que li van fer un passadís com si fos Moisès quan va separar les aigües del mar Roig. La seva extravagància sobrepassava tots els límits. Vestit com un autèntic cowboy: camperes, barret, gavardina i la barba de tres, semblava que sortís d’algun western, no li faltava cap detall, fins i tot el seu caminar era dins del personatge.

Va venir cap a mi, i sense mirar-me va demanar dues cerveses al cambrer. Quant de temps Pol?, li vaig dir, mentre acceptava la cervesa com si fos la pipa de la pau. Sí, fa molt de temps, em va dir amb la mirada fixada en el quadre que hi havia penjat a la paret. Feia vint anys que no en sabia res del millor amic, i ara el tenia aquí disfressat de vaquer i mirant el quadre de Dalí. Per què te’n vas anar?, per què vas vestit així?, li vaig preguntar, però en Pol em va començar a filosofar sobre la pintura. Sabies que aquest quadre representa el temps?, o millor dit la persistència del temps. Dalí era més que un geni, era un físic. Fixa’t bé, amic meu. Fixa’t bé en aquests rellotges, es fonen amb nosaltres, perquè no ens podem desfer del temps. No entenia res de què deia, però abans que digués res, va afegir amb un somriure. Vols una altra cervesa, vell amic?, aleshores vaig descobrir en els ulls d’en Pol que tenia una gran història per explicar-me. D’acord, brindem per la persistència del temps, soc tot orelles amic meu.

Comentaris

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 11-04-2022

    Això mateix és el que pretenia: distreure i divertir. Gràcies!

  • Retrobament[Ofensiu]
    Nil | 09-04-2022

    A voltes et retrobes amb una vella amistat i notes que hi ha un munt de coses per a parlar..., talment com si descapdellesis el fil d'una troca....En aquest cas com teló de fons el d'una afinitat, una energia que vibra en sintonia. M'encanta com has exposat aquesta conducta en el teu relat de agradable lectura. Salut, Ni.

  • Bona nit, Neus: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-04-2022

    Hola, Neus: Hui m'ha recordat de tu. Espere que tot et vaja bé. Bo, que et recomane els dos últims relats que en tinc ja editats. Gràcies per ser una bona amiga virtual i que passe un bon diumenge.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Amistad![Ofensiu]
    Homo insciens | 20-03-2022

    Una bona combinació: Un amic i una cervesa! I les històries surten soles! Quina deu ser la seva?

  • Suposo...[Ofensiu]
    llpages | 19-03-2022 | Valoració: 10

    que hi haurà una segona part, ho dic bé? És el millor senyal de que m'ha agradat la primera, i això ja diu molt a favor de l'autor. Bona feina!

  • el que no s'explica[Ofensiu]
    Atlantis | 19-03-2022

    M'agrada del relat aquesta història que no s'explica i que l'ha dut a arribar fins aquí.

    Interessant relat. Ben escrit.

  • Potència i acte.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-03-2022

    Trobo que l'el·lipsi del final és ben necessària. No importa la història que en Pol pogués explicar, n'hi ha prou que hi hagi una història.
    També trobo que el relat és bastant explícit amb això de la persistència: si eres un sonat en potència, ho seràs en acte així que hagi passat el temps. Ja ho diuen que de porc i de senyor se'n ve de mena. No és el destí, no; és el desenvolupament de les teves capacitats; és la potència de la llavor que acompanyarà sempre l'arbre.

  • Persisteix[Ofensiu]
    Prou bé | 18-03-2022 | Valoració: 10

    Persisteix l'amistat sí és autèntica. Poden passar molts anys, però si hi ha retrobament és com si hagués estat ahir...
    Bon relat! El plantejament i l'extravagància com a xexcusa....

    Sort
    Amb total cordialitat

  • Cowboy [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2022 | Valoració: 10

    Hola, Neus: T'acabe de llegir aquest relat i m'ha agradat com ho planteges.
    Bona extravagància has descrit. Sens dubte que el temps passa per a tots i fins i tot per al Cowboy.
    Amb una persistència que va passant.
    Molt original.
    Enhorabona i sort...
    Abraçades...

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: