Veig que has canviat el títol.

El veig diferent, no ho sé, ara m'ha semblat més ben lligat.

I aquest va ser el meu comentari en el repte:
COMENTARI

Si no ho entenc malament, són les reflexions d’un malalt (imaginari potser) que pateix una malaltia aproximada a la hipòxia, i quan rep la visita dels medicalitzats del CAP, canvia d’opinió en observar una de les noies que va en el grup de sanitaris.
Hi ha diverses faltes de tecleig, que segurament es poden corregir en una revisió més acurada, i alguns accents que sobren o altres que no estan correctament ben posats.
Paraules que no entenc:
d’il·luisionosi pot ser un error de tecleig?
malbarant error de tecleig, volies dir malbaratant, oi?
finiquitar-la imagino que deu ser un gir col·loquial, ja que està inserit dins d’un diàleg, perquè no surt en el Diccionari. He mirat la conjugació del verb “finir” però tampoc hi és.
Vigila els “però”, que solen iniciar una frase: és a dir, van darrere d’una coma, d’un punt, o iniciant un paràgraf... etz.
Bé, diria que es nota que és un relat fet amb poc temps i poc revisat, que potser mereix una atenció més acurada, ja que el tema té el seu interès.
Tracta el tema de la restauració? Diria que sí.
Paraules no permeses: Cap


Gràcies per participar en el repte clàssic!

Gràcies per penjar-lo al teu perfil, els reptes han de servir per a treballar coses que després puguis penjar al teu perfil.

El meu comentari en el fòrum deia així:

Un altre relat ple de poesia, amb una correcció estilística de traca i mocador, on ens explica una història de restauració cent per cent genuïna, potser la que més s’acosta a la idea que tinc jo, o que tenia, en proposar el tema.

No he vist res millorable. És un relat cent per cent “brins”. Li veig una volta de clau al seu estil, que aquí se’ns mostra més mesurat i mundà, en la seva accepció positiva, diria que ha fugit de floritures afectives efectistes i has estat més directe en el tracte de la història sòrdida que es pot intuir. Utilitzes paraules molt tendres, per explicar uns fets del passat que ens han dut a aquestes imatges tan poètiques. Per reblar el comentari, em fa tot l’efecte que has escrit des de fora de la teva àrea de confort, sense perdre el teu estil personal. O m’ho sembla.

Cap paraula no permesa.

Un relat a punt per sortir del forn. M’ha agradat força.


Gràcies per participar en el repte clàssic!

Doncs aquest és el meu comentari del fòrum, que mantinc en ferm.

Deia així:
Un altre relat de perfecció estilística, diria que aquí t’has superat. Sembla que et van bé les distàncies curtes, relats rodons en distàncies curtes (de poca llargada) són el teu fort. La veritat és que has descrit un espai molt ben definit, sense dir en cap moment on es troben els protagonistes, podem veure on s’estan, com es mouen, i això sense fer referència a cap moviment físic. Potser m’hauria agradat més veure les seves sensacions amb acotacions al final del diàleg, que ens mostressin la seva mirada d’una manera més directa.

Molt ben triada la visió de la restauració, molt encertada, sí.

No he vist res més que sigui millorable, a banda de les acotacions.

No has fet servir cap paraula no permesa.

M’ha agradat força!



Una abraçada i gràcies per participar en el repte clàssic.

De ciència-ficció és el títol.

No l'he trobat encertat, ja que fas servir un estereotip racialitzat, dient-nos que l'accent és sud-americà, i tota la conversa en castellà, en un relat tan curt, fa que no s'avingui gaire a aquesta pàgina. Gairebé hi ha més lectura en castellà que en català. La gràcia seria que qui parla a l'altre costat de la línia ho fes en català, això sí que hauria estat de ciència-ficció!

Crec que hem de mirar de fer relats en català, i que per reflectir la realitat del carrer, ja tenim altres medis on fer-ho, en aquest cas concret del teu relat i aquí, potser no caldria.

Osti!, és que no sé entendre el títol, potser ens ho hauries d'explicar millor.

Doncs aquest relat te'l trobo més reeixit, també va de somnis,com l'altre,però aquest cop està molt més ben inserit dins d'un microrelat, una història curta però intensa, i a més, té la gràcia que tot i ser previsible el gir final, tal com el narres, no t'ho esperes, i això està bé.

Així doncs, tal com et vaig dir que a l'altre feies trampes en aquest no, l'has fet molt millor el desenllaç. Curt i intens. Aquest cop et felicito, tot s'ha de saber veure.

I contestant-te un comentari teu; els crítics solem ser artistes frustrats, i aquí potser m'hi trobo jo.
No cal emprenyar-s'hi gaire, no trobes?

Et desitjo sort en el concurs!

Fidel

L'autocorrecció en escriure és important, si pots llegir, però després no pots transmetre amb un mínim de correcció gramatical, la meitat del discurs es dilueix.
Jo no soc cap filòleg, però cada cop que et llegeixo, em fan mal els ulls.

Tot seguit el teu text passat per un corrector en línia, tens més de nou faltes en poc més de cent paraules, i això, en una persona que fa tant de temps que escriu, com tu, és inadmissible.

Una forma còmoda i entretinguda d'auto comunicació és "llegir" i posteriorment "escriure", el que hem sentit en llegir.
Llegir el diari, una revista, un llibre... nodreix i aporta idees, vivències i en escriure són com una resposta, una expressió reflexiva a quelcom que he sentit en llegir del món exterior i també personal.
La lectura omple, enriqueix i l'escriptura buida, comunica.
En comunicar quelcom, sempre hi ha collita pròpia que enriqueix l'escriptura.
Quan escrivim sobre el que llegim es crea una comunicació personal original i de gran valor.
La lectura i l'escriptura són activitats comunicatives internes i externes. Configuren la personalitat.

T'hauria marcat les errades, però millor les busques tu i així aprens alguna cosa de gramàtica. Per cert, llegeix els posts de la brins, o de la Pilar, t'ajudaran.

No cal que em contestis en el teu relat, no penso tornar a entrar-hi.

que et digui...

M'ha dut fins al teu poema,i imagino que sols ha comparat que els nostres temes tenen punts en comú. Però a banda de parlar de camins i destins, he de reconèixer que el teu poema té molt de fons. La veritat, què fas perdent el temps a relats?, on tens el teu llibre de poemes editat?
Quants premis has guanyat?

Bé, tampoc et passis Fidel!

El teu poema aquest és molt treballat, oi?
M'grada les paraules que utilitzes, les imatges que transmets.
Un bon poema Eduard!
Urck imagino que no fa referència a cap crit troglodita, que la teva poesia no el té aquest vessant.


PS
Si algú diu que he malparlat de tu... ni cas, que no sap de què parla. Eren comparacions enutjoses. Ni cas i una abraçada, POETA!

He dit que et valorava, i m'he oblidat... és que no ho faig mai, per no entrar en polèmiques.

Sí, i m'ha recordat la tieta de la sèrie Peake Blanders, o alguna cosa similar, que va de lladregots anglesos, gitanos ells, d'entre guerres del segle passat. El teu relat és una altra història, ben narrada i sense embolics innecessaris, bé, fas servir el mot "adients" dos cops molts junts, i això és per fer-te notar alguna cosa per criticar.


No tinc per costum valorar, però avui et posaré un 10, no t'ho agafis per costum, eh!

Fidel

PS
Entre aquest tal Urck i jo no hi ha res, de veritat. N'he demanat referències a un amic, vell relataire, i diu que re a veure, i no m'ha volgut explicar res més,però sembla que està pitjor que jo mateix, i això no sé si és una paraula amable, o si m'ha dit a mitges que no estic gaire bé.
Prefereixo no saber-ho.

Si et fas anomenar poeta, coma mínim fes poesia.

Quatre paraules que ens remeten a quatre llocs comuns a tants altres punts en comú.

Si jo em mereixo un "6" segons el tu criteri, que de fet me la bufa, amb aquest teu poema no passes d'un quatre.

Per allò dels quatre punts en comú.

Au! I bon dia, "poeta"

Fidel

...entendre com pot estar llegint l'expedient de la seva pròpia mort, però he de reconèixer que està ben escrit i que és misteriós. Ben narrat i amb un final el·líptic que el fa més un relat de terror o de ciència-ficció, una el·lipsi en l'espai temps?, que no pas de gènere negre, però no deixa de ser negre, tampoc.

Bona lectura.

El punt de vista de la víctima sempre és difícil de copsar, i de narrar, segur que també.
És gènere negre, de ben segur, aquest relat, però no és un tema que es toqui gaire, no és el típic perdedor, ni el comissari brillant, és una víctima, i crec que és això que el fa diferent. Ben narrat, escrit i trobat!

Felicitats per la tria.

Ens expliques una història clàssica del gènere, però ser original en tan poc espai, tampoc no és fàcil. De tota manera és un relat ben resolt, que saps tancar amb un detall clàssic, però ben trobat.
Felicitats per la tria.

Fas passar una mica d'angoixa en aquest relat claustrofòbic. No veig gaire futur per aquesta noia policia.
L'escena està molt ben descrita. El trobo un relat molt efectiu.
M'agrada. Bona tria de finalista.