Foto de perfil de Fidel Català

Fidel Català

8 Relats, 37 Comentaris
7228 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Últims relats de Fidel Català

Últims comentaris de l'autor

  • Fidel Català | 24-07-2021

    L'art d'estimar també comporta un aprenentatge, i a vegades calen anys per aprendre'n, i ja veus com són les coses, de menut vaig estar en el cor de l'escola, fins que vaig fer el canvi de veu, i vaig perdre l'estima del professor de música, ja no servia la meva veu, massa forta, destacava en negatiu.
    Però en el teu cas, estic segur que aquella introspecció que et donaven aquelles dues hores de solitud et van ajudar a crear poesies magnífiques, potser no en aquell moment mateix, però era com l'entrenament, com en tot, cal iniciar de ben jove, si pot ser.

    El meu correu és transparent@gmail.com
    estic ansiós per saber amb qui m'emparellés a relataires, ja que sols soc jo mateix, i no tinc cap altre nick a relats, però t'avanço un detall del meu nom real; Francesc.

    Crec que el meu nom es pot trobar per algun lloc, ja que no és el primer cop que ho dic a les xarxes, a relats no ho sé, però crec que el meu primer nick a relats jugava amb el meu nom, però ara et faria fer arqueologia del fòrum.

    Espero el teu correu ansiós, encara que has dit que no el compartiries amb ningú més que jo, em fa gràcia saber a qui m'assemblo.

    Per cert, les vacances m'estan sentant d'allò més bé. Crec que quan torni a estar per aquí més sovint hauré de fer les paus amb alguns relataires, o no, ja ho veurem.

    Eps!, quin missatge més llarg, no? Hauria de posar-lo en el fòrum, oi?

  • Fidel Català | 15-07-2021

    Autocomentar-se és un embolic. Au, espavileu!

  • Fidel Català | 11-07-2021

    Sensibilitat a flor de pell.

    Un poema agradable, potent i amb unes imatges de bonior que complauen el lector.

    Bon estiu, senyor Aleix.

    FC

  • Fidel Català | 27-05-2021

    Que estàs fet una crack en això de rimar i construir poemes amb una gràcia personal molt personal. No sé si mai guanyaries un premi amb aquest estil, però qui ho sap!

    Però no sé per què ho dic això, llegint els teus poemes no dubto que pots tenir una altra vena poètica més inspirada i/o acadèmica, cosa que no seria gens estranya.

    Et felicito xic!

  • Fidel Català | 24-05-2021

    La que tens i encara perds el temps fent autocomentaris que potser mai no veurà qui t'ha comentat abans.

    Bona sort!

  • Fidel Català | 18-05-2021

    Responent aquí a gent que potser mai més llegirà aquest poema i potser no llegirà mai la teva resposta.

    Autocomentar-se és penós, evoluciona fill.

    Per cert, el poema és mot xulo.


    I per cert dos, no cal que em responguis, no tornaré a llegir el poema, ni a mirar si m'has contestat, no soc tan vanitós.

  • Fidel Català | 07-05-2021

    Tot seguit et penjo el teu relat, amb les errades que jo, que no soc filòleg ni mestre en gramàtica, t'he trobat.
    Te l'envio perquè he vist el teu cometari en el fòrum on es felicita els finalistes (cosa que ni tan sols fas, per esportivitat com a mínim). Et comento que el post del kefas era de queixa, però qui el coneix, sap quin és el seu nivell d'ironia. Disculpa si el teu post també ho era, però no m'ho ha semblat.

    El custodi (amb alguna correcció)

    Una corrua llarga va desfilant darrera és "darrere" el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat pel o per al per el seu taüt.
    Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca (és "el burca". En Masculí) no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
    Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrere darrera el fèretre i davant de tota la filera de tan tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
    Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
    Sol per sempre més a menys que... (castellanisme "a no ser que" seria més correcte)
    Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies (abans del "però" va una coma) però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten (error de tecleig, però error) el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
    El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
    El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre (després de "l'altre" falta una coma) ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.



    I fins aquí el teu relat.
    Bé, imagino que si vols passar a la final, primer hauries de millorar el teu nivell d'estil, que no naixem ensenyats, ja m'ho deia l'avi. Però alguns naixem estrellats, com jo, per exemple.
    No voldria que em malinterpretessis, però ja fa temps, els del concurs van dir que tindrien en compte les errades ortogràfiques, i el teu relat, si el llegeix un que en sàpiga més que jo, segur et troba més coses d'estil, a banda de les ortogràfiques assenyalades.

    Bon vespre, i salut!

  • Fidel Català | 05-05-2021

    És el teu primer escrit que et llegeixo on la sintaxi és llegible, t'he enxampat un parell d'errades, que més aviat deuen ser de tecleig, coses banals. Em demano si has utilitzat el corrector com sempre t'aconsello, aquests dos errors segur que els correctors d'internet no el detecten.

    Però a banda d'això, m'ha fet gràcia el final, quan parles de la lentitud, associant-ho a fer les coses bé. Mira, jo ho faig tot molt lent (menys quan escric aquí a relats, he!), m'agrada contemplar allò que m'envolta, i faig les coses molt lentament, fins al punt que tinc a la família dels nervis més d'una vegada, i no sempre faig les coses bé, és a dir, segons la meva experiència, anar lent no vol dir fer les coses bé, però t'hi acosta, això sí. Anar lent és una forma de vida que et permet observar, i a voltes, mentre observes, pots ensopegar, i aleshores caus i la cosa no surt bé. Ho veus?

    Aquesta és la meva experiència, està clar!
    Per la resta, sols dir que són punts de vista a tenir en compte.

    Et felicito per la sintaxi de l'escrit, molt millor, però encara li falta. Però crec que així arriba millor el missatge.

  • Fidel Català | 12-04-2021

    Veig que has canviat el títol.

    El veig diferent, no ho sé, ara m'ha semblat més ben lligat.

    I aquest va ser el meu comentari en el repte:
    COMENTARI

    Si no ho entenc malament, són les reflexions d’un malalt (imaginari potser) que pateix una malaltia aproximada a la hipòxia, i quan rep la visita dels medicalitzats del CAP, canvia d’opinió en observar una de les noies que va en el grup de sanitaris.
    Hi ha diverses faltes de tecleig, que segurament es poden corregir en una revisió més acurada, i alguns accents que sobren o altres que no estan correctament ben posats.
    Paraules que no entenc:
    d’il·luisionosi pot ser un error de tecleig?
    malbarant error de tecleig, volies dir malbaratant, oi?
    finiquitar-la imagino que deu ser un gir col·loquial, ja que està inserit dins d’un diàleg, perquè no surt en el Diccionari. He mirat la conjugació del verb “finir” però tampoc hi és.
    Vigila els “però”, que solen iniciar una frase: és a dir, van darrere d’una coma, d’un punt, o iniciant un paràgraf... etz.
    Bé, diria que es nota que és un relat fet amb poc temps i poc revisat, que potser mereix una atenció més acurada, ja que el tema té el seu interès.
    Tracta el tema de la restauració? Diria que sí.
    Paraules no permeses: Cap


    Gràcies per participar en el repte clàssic!

  • Fidel Català | 12-04-2021

    Gràcies per penjar-lo al teu perfil, els reptes han de servir per a treballar coses que després puguis penjar al teu perfil.

    El meu comentari en el fòrum deia així:

    Un altre relat ple de poesia, amb una correcció estilística de traca i mocador, on ens explica una història de restauració cent per cent genuïna, potser la que més s’acosta a la idea que tinc jo, o que tenia, en proposar el tema.

    No he vist res millorable. És un relat cent per cent “brins”. Li veig una volta de clau al seu estil, que aquí se’ns mostra més mesurat i mundà, en la seva accepció positiva, diria que ha fugit de floritures afectives efectistes i has estat més directe en el tracte de la història sòrdida que es pot intuir. Utilitzes paraules molt tendres, per explicar uns fets del passat que ens han dut a aquestes imatges tan poètiques. Per reblar el comentari, em fa tot l’efecte que has escrit des de fora de la teva àrea de confort, sense perdre el teu estil personal. O m’ho sembla.

    Cap paraula no permesa.

    Un relat a punt per sortir del forn. M’ha agradat força.


    Gràcies per participar en el repte clàssic!

  • Fidel Català | 12-04-2021

    Doncs aquest és el meu comentari del fòrum, que mantinc en ferm.

    Deia així:
    Un altre relat de perfecció estilística, diria que aquí t’has superat. Sembla que et van bé les distàncies curtes, relats rodons en distàncies curtes (de poca llargada) són el teu fort. La veritat és que has descrit un espai molt ben definit, sense dir en cap moment on es troben els protagonistes, podem veure on s’estan, com es mouen, i això sense fer referència a cap moviment físic. Potser m’hauria agradat més veure les seves sensacions amb acotacions al final del diàleg, que ens mostressin la seva mirada d’una manera més directa.

    Molt ben triada la visió de la restauració, molt encertada, sí.

    No he vist res més que sigui millorable, a banda de les acotacions.

    No has fet servir cap paraula no permesa.

    M’ha agradat força!



    Una abraçada i gràcies per participar en el repte clàssic.

  • Fidel Català | 30-03-2021

    De ciència-ficció és el títol.

    No l'he trobat encertat, ja que fas servir un estereotip racialitzat, dient-nos que l'accent és sud-americà, i tota la conversa en castellà, en un relat tan curt, fa que no s'avingui gaire a aquesta pàgina. Gairebé hi ha més lectura en castellà que en català. La gràcia seria que qui parla a l'altre costat de la línia ho fes en català, això sí que hauria estat de ciència-ficció!

    Crec que hem de mirar de fer relats en català, i que per reflectir la realitat del carrer, ja tenim altres medis on fer-ho, en aquest cas concret del teu relat i aquí, potser no caldria.

    Osti!, és que no sé entendre el títol, potser ens ho hauries d'explicar millor.

  • Fidel Català | 26-03-2021

    Doncs aquest relat te'l trobo més reeixit, també va de somnis,com l'altre,però aquest cop està molt més ben inserit dins d'un microrelat, una història curta però intensa, i a més, té la gràcia que tot i ser previsible el gir final, tal com el narres, no t'ho esperes, i això està bé.

    Així doncs, tal com et vaig dir que a l'altre feies trampes en aquest no, l'has fet molt millor el desenllaç. Curt i intens. Aquest cop et felicito, tot s'ha de saber veure.

    I contestant-te un comentari teu; els crítics solem ser artistes frustrats, i aquí potser m'hi trobo jo.
    No cal emprenyar-s'hi gaire, no trobes?

    Et desitjo sort en el concurs!

    Fidel

  • Fidel Català | 16-03-2021

    L'autocorrecció en escriure és important, si pots llegir, però després no pots transmetre amb un mínim de correcció gramatical, la meitat del discurs es dilueix.
    Jo no soc cap filòleg, però cada cop que et llegeixo, em fan mal els ulls.

    Tot seguit el teu text passat per un corrector en línia, tens més de nou faltes en poc més de cent paraules, i això, en una persona que fa tant de temps que escriu, com tu, és inadmissible.

    Una forma còmoda i entretinguda d'auto comunicació és "llegir" i posteriorment "escriure", el que hem sentit en llegir.
    Llegir el diari, una revista, un llibre... nodreix i aporta idees, vivències i en escriure són com una resposta, una expressió reflexiva a quelcom que he sentit en llegir del món exterior i també personal.
    La lectura omple, enriqueix i l'escriptura buida, comunica.
    En comunicar quelcom, sempre hi ha collita pròpia que enriqueix l'escriptura.
    Quan escrivim sobre el que llegim es crea una comunicació personal original i de gran valor.
    La lectura i l'escriptura són activitats comunicatives internes i externes. Configuren la personalitat.


    T'hauria marcat les errades, però millor les busques tu i així aprens alguna cosa de gramàtica. Per cert, llegeix els posts de la brins, o de la Pilar, t'ajudaran.

    No cal que em contestis en el teu relat, no penso tornar a entrar-hi.

  • Fidel Català | 14-03-2021

    que et digui...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: