No es pot saber per quin motiu el va retirar, perquè fent una petita recerca per la xarxa et trobes aquest pdf de juny 2020
Té un segon premi
on les bases diu que ha de ser inèdit i no publicat el relat, i aquí està publicat. Curiós

Aquí les bases

I encara el va presentar en un altre concurs, aquest paio mereix ser descobert.

Sí que està a assaig, disculpa per aquest detall errat.

I ara que he revisat el teu relat amb correccions d'estil, encara n'he vist més de coses.

Estan bé les teves reflexions, i ja sé que no tens trenta anys per ser més àgil en l'aprenentatge, però si els passes pel corrector, cosa senzilla de realitzar, la comprensió dels teus escrits pujarà de nivell i el teu prestigi també.

Pensa-hi!

Fidel

Mira, la narració hauria d'estar a assaig. Per començar.
Segon; t'he fet una revisió de la cosa escrita, perquè una espècie no és una mena de cosa, i ja per començar, aquesta paraula m'ha fet mal.

Si sols escrius per explicar batalletes, ja estaria bé, però si escrius amb l'ànim de fer-ho millor, si més no, de millorar la forma d'escriure, fes servir u corrector abans de penjar res més a relats.

El teu escrit quedaria més o menys així:

Al damunt portem una mena de vestit molt ample i permanent.
Jo l'anomeno Temps Viscut.
El Temps Viscut és un arxiu emocional irrepetible.
Podem contemplar aquest vestit quan en mirem al mirall de la nostra Vida Personal i descobrim i recordem vivències amb els seus detalls, reaccions, decisions, lligats a valors, decisions, però atenció no són repetibles.
No podem tornar al Temps Viscut, però si enriquir-nos d'aquest recordatori experimentat.
És font de coneixement, tot ajudant a la nostra formació i creixement.
Alerta a no caure en jutjar... és temps viscut i no podem forçar una marxa enrere, però sí que podem remenar i millorar la vivència del nostre temps present.
Una abraçada positiva al nostre temps viscut.

Fa goig llegir els teus pensaments, però també fa mal als ulls, i encara fa més mal la gent que et diu; que bonic!, i no et vol corregir coses tan planeres.

Enhorabona per haver guanyat el X Concurs de microrelats. Ja friso, per poder llegir-lo en el llibre recull del concurs.

Algú ha entrat en el meu perfil, no sé com, i ha posat un comentari que no utilitza el meu vocabulari mai.
Vaig a canviar les dades, no vull que el meu nom quedi tacat per un sonat hacker.

Marca'l com ofensiu sense vergonya, jo no utilitzo aquest llenguatge, i em sona qui pot ser. I sigui qui sigui és una mala persona, jo molesto, puc ser mosca collonera, però no falto mai al respecte de la gent.

Em sap greu el tràngol.

Fidel Català

La meva persona es trobava fent un tomb per les terres del Montseny quan el teu relat m'ha trobat i, com per art de màgia, el meu anus ha implosionat.

La conclusió és que ets un galifardeu i un titafluixa, i que el teu relat és una trista obra literària de pa sucat amb oli, que ofèn a la gent de culte que circula per aquestes xarxes.

Si vols una lliçó d'humiltat, no dubtis visitar el meu perfil i fer una ullada al meu bloc, el bloc de cap altre que Fidel Català (o Transparent, com se'm coneix per aquests racons). També em pots trobar a PornHub, realitzant fel·lacions múltiples a persones d'ètnia africana.

Moltes mercès i que et bombin, tros d'estaquirot.

He cercat aquesta paraula "envoltori" i en cap forma dialectal l'he trobada.

Il·lumina'ns!

No m'esperava veure'ls publicats al teu perfil, però ja que ho has fet, et penjo aquí els comentaris que he escrit en el fòrum.
No t'ho prenguis malament, que ja en parlarem un altre dia.

· La feblesa de l'actor
Incapaç de plantar cara a la vida, quan puja a l'escenari es despulla de totes les mancances.

Explica més que no pas mostra, un altre micro d’escola que demana una revisió. No el llencis, qui sap!

• Actor vital
Era un perfecte camaleó, histriònic i iconoclasta. Però incapaç de ser ell mateix fora del seu paper.

Aquest és com l’anterior, però diferent i m’agrada més, era un dels meus preferits i crec que ha quedat segon. Em sembla bé.


Au! Bon vent i siau!

que jo et vaig veure dissabte a l'entrega de premis, quin pepino de camera de fotos tiu!

el poema es pot millorar, eh que sí!?

En altres llocs he vist Joana, però no importa, la cosa és que el relat és molt bo, o boníssim. El trobo genial. Com deia a l'altre finalista, crec que els tres primers sou igual de guanyadors del premi, perquè heu estat els tres millors. Jo crec que aquest any ha estat de nivell el concurs, que jo el vaig seguit tot l'any i el teu ja el volia comentar abans, però no tinc costum de comentar relats, més aviat de fer bromes al fòrum.

Moltes felicitats Joana!!!

M'ha costat una mica seguir el final, l'he llegit dos cops, i crec que és un digne segon lloc, que bé podria haver estat el primer. Buenu, penso que els tres finalistes sou els guanyadors i que el lloc, o l'odre millor dit, no importa. Felicitats!!

Un relat molt bo, molt feridor, feminista diria, i em sembla que es merexia guanyar. Felicitats!
Diria que a Torello han passat coses similars en aquells dies. Et desitjo el millor Viladoms!

Vam anar al casino i vam perdre; ens vam emborratxar; vam contractar dues putes i vam acabar, ja de matinada


amb tant de "vam" sembla un festival això!! :D

sí fill, tens tota la raó, ja t'he dit alguns cop que sempre m'has agradat, be, no sempre, però tu ja m'entens.

mara meva!