Sí que et valoro.

Ja cansa tanta història, supera-ho.
Sí, soc un carallot, però tot i que he mirat de ser amable, tu no m'ajudes, ni ajudes a ningú més.

Tens un problema que els altres no hem de pagar. Si no estàs bé, ho sento i no tinc res a dir, però mira de controlar-ho, hi ha moltes maneres de fer salut, si la tens migrada (em dol ser tan poca-soltes, però no et mereixes menys, tot i que no penso entrar en descatalogacions personals que te les mereixes).
T'he demanat si podies demanar disculpes per una cosa que va passar fa dies on tu estaves equivocada. I ara tu em surts amb un estirabot en el meu poema. Ja sé que l'escrit té els seus límits literaris, ja ho sé, no soc cap poeta egòlatra, soc un simple observador de la vida, amb les meves xacres, que miro de no fer pagar als altres.
Normalment, m'agrada donar la meva opinió en els escrits dels altres a coses que jo, amb total humilitat, crec que es poden millorar, o canviar, o com a simple observació.
Si et faig ràbia, et fots, per què tu no me'n fas sols a mi, la llista és més llarga.
Au! que et bombin!

Aquí ens demostres que tens bona mà pels microrelats. Ens expliques un seguit d'històries, a quina més bona, que ens obren històries molt més llargues, i jo crec que aquesta és la gràcia dels microrelats, que en condensació extrema, ens expliquen històries molt més llargues. Et felicito per la bona mostra del teu enginy.

Per cert, en llegir la inicial en fosc dels títols, em pensava que volies enviar-nos un altre microrelat llegint sols les inicials, però no he sabut torbar-hi una lògica, si la té, ja ens la faràs saber.

Et felicito, el món dels microrelats demanen el teu treball publicat!!

Doncs m'agrada el ritme de lectura que imposa aquest poema, ja m'agradaria fer-los com tu, i mira que ho intento i si et soc sincer, algunes vegades miro d'imitar el teu estil, no sé si se'm nota...

Vas fer bé d'esborrar tots dos poemes duplicats. Allò que també estaria bé seria reconèixer que et vas equivocar i demanar disculpes.
En el meu poema "capolls" encara hi ha lloc per a més comentaris, ni que siguin sense valorar, per refer ponts trencats que ara mateix encara couen. A vegades és convenient oblidar, jo ho faria, si ho fas tu també, tancat aquell episodi com una persona adulta.
Et deixo una imatge que, si l'amplies en una altra finestra, et farà recordar. Una abraçada.

Si en aquell planeta no hi ha vida, però ara hi ha unes restes biològiques... és possible que en cent milions d'anys hi visquin unes bèsties que s'assemblin a nosaltres? I si per una casualitat, aquestes bèsties evolucionen cap a una civilització intel·ligent, dins del seu ordre i concepte vital, i un dia ens arriben a la terra, per aquells motius tan peculiars de la casualitat i la causalitat... Envaeixen el planeta mare ignorat i n'eliminen a tota la població... d'això en podríem dir venjança poètica?

Ja tens una segona part... ;-)

T'has plantejat fer un recull i publicar els teus poemes?, o enviar-los a un concurs?


Mira el Marià Manent de Premià, crec, aquest any farà 55 que es va crear, i l'han guanyat alguns relataires coneguts... Jo de tu, m'ho rumiaria.

Quina gràcia l'Antonio! Que vols anar a Noctiluca?

Bon diàleg, i no sé per què, aquesta llengua final l'he vista una mica bífida, com d'una serp, mira, no sé per què.

Molt tendre, Perla, et felicito, el ritme és de cadència calmada, d'un aire de primavera subtil. D'entretemps estacional!
De tota manera, el final,amb dues paraules acabades en "ment" i seguides, no m'agrada tant. Crec que la segona no hauria de fer-ho, i hauries de mirar com queda segons la normativa gramatical on la segona hauria de dir "senzilla"
O bé, posar-ho en dues línies diferents, coses d'estètica visual, potser. Però com l'autor ets tu, tu decideixes, jo sols comento com crec que hauria tancat millor.

Si ens vols dir que en Daniel era un àngel, potser ens caldria una explicació millor en el relat, potser massa críptic, però potser és que jo no soc gaire observador d'aquests detalls.

M'ha agradat el relat.

Encara veig que tens la mania d'autocomentar-te els teus propis relats per respondre, cosa que l'autor que hauria de rebre la resposta, en casos normals, no torna per llegir si li has respost, però ho sabrà si li respons en un relat d'ell.
Dubto que ho facis per augmentar comentaris en el teu calaix de relats, seria absurd i banal pensar això. Però ho és tant com en aquesta pàgina respondre't en el teu propi relat el comentari d'un altre company relataire. L'altre, com ja sap que ho fas per costum, es veu obligat a tornar al teu relat per saber què en penses, cosa també banal, perquè les teves respostes solen ser força buides. I, per altra banda, no és bonic, que vols que et digui.

Ep, no penso pas llegir si m'has respost aquí, no tindràs aquesta sort.

No ens vols dir el motiu, quin neguit! Això no es fa, si més no, saber de què hem de morir!!
Bon relat, ben narrat i escrit. Bona sort, doncs, en el concurs!

Fidel

I mira que fa dies la volto per relats, però l'he trobat d'allò més genial, va directe als meus preferits!!


Feliç 2022!!

Això és com un viatge en el temps en tota regla!!!!

Però en aquesta ocasió o crec necessari. Vull deixar constància que els dos comentaris anteriors de la noia targarina estan fets amb mala llet.

Jo li he comentat que tenia un relat duplicat i ella em contesta que no, i que no és culpa seva si la pàgina li duplica. Quina barra!

Ara ja ha esborrat un dels dos, així pot semblar que dic mentida, per això us penjo aquesta foto on es veu clarament que tenia dos relats iguals a la llista seva, i que ara ja sols hi ha un, ara mateix sí,potser també esborra el que queda.

La foto la podeu ampliar per veure millor com estaven les coses fa una estona.



No vull quedar com mentider.

Ple de ràbia i mal cor. Utilitzes imatges fortes i ben descriptives, i amb poques paraules ens mostres la ferida. Després sempre serem a temps de fer-ne films!, sí, cert, però les farem o faran aquells que quedin vius, als qui hauran mort per una absurda guerra ja no els vindrà d'una pel·lícula més o menys.

Bon poema!


(Tu has tingut sort, a mi m'ha posat un cinc per comentar-li que té un poema duplicat, i bé, ja saps com soc jo, no sempre faig servir les paraules adequades, i plaf! un 5 per a mi!)