Cercador
El bosc ignorat
Un relat de: GinebredaEll era arrauxat, de vegades malèfic i, d'altres, magnànim i tendre. La Misèria, seca com l'esca, li pentinava els cabells i L'Oblit es deixava fer, sense recordar el camí per buscar algun camagroc i fer bullir l'olla.
S'havien acostumat a estar junts i gaudien fent l'amor. La Misèria era fèrtil i cada any, en arribar la primavera, s'escarranxava al jaç de pinassa i paria una criatura, sempre femella.
La primera filla la va esquinçar tant que la van batejar Dolors. Era lletja i es tornaria cruel a còpia d'anys. Es nodria amb els calostres de la Misèria que la feien créixer desnerida i sempre afamada. Quan va començar a caminar xuclava la saba de les ortigoles fins a deixar el voltant de l'habitatge erm com un desert.
La següent primavera, un dia que l'Oblit no va saber tornar a casa, nasqué la Soledat. Tenia la pell blavosa, com els pètals més interns de les violetes i els membres coberts d'una pelleringa greixosa. La mare, en veure una criatura de tan poca vida, la volia ofegar al rierol, però un altre dolor la va sotragar i, sobre les falgueres de la riba, eixí la Tristesa.
Era la filla més bonica, blanca com la neu i de cabells com la plata. El seu plor deixava una dolçor que feia venir ganes de fer memòria i de penedir-se.
Passà l'estiu mandrós, la tardor i un hivern gelat com l'absència. En la nova primavera sense part, envoltat de catxaps, de perdius i carregat de carreretes, arribà l'Oblit, alegre i despreocupat, que va explicar que li havien canviat el nom; ara es deia Record, i per això tornava.
Acaronà la dona i les nenes i, com era d'esperar, es quedà al bosc per tal de fer-se vell i escalfar la màrfega de la Misèria les llargues nits sense lluna.
En anys successius nasqueren les altres germanes: la Consol i la Clemència, bones i abnegades, que tingueren cura de la família fins a l'arribada de la Mort que, a poc a poc, se'ls emportà a tots.
Comentaris
-
El premi ens ha fet feliços.[Ofensiu]kefas | 29-10-2024
A tu, pel reconeixement de l'obra ben feta i a mi, per la mateixa raó, el gaudi de la lectura i el triomf del sentit de l'humor.
Quan el vaig llegir, temps ha, em va semblar un relat-rierol, lleuger i selvàtic per la proliferació d'adjectius i substantius en forma de lianes que transporten el lector de forma alegre i confiada pel frondós sentit de l'humor de l'autora. Tornar-lo a llegir em confirma aquesta impressió. Enhorabona, Ginebreda. -
Enhorabona[Ofensiu]Relataires.Validadores | 28-10-2024
Ets la guanyadora del Primer Premi del XIV Concurs ARC de microrelats.
Motes felicitats!!!! -
Brillant![Ofensiu]Ness | 05-03-2024 | Valoració: 10
Quina meravella de relat! Deleix llegir-lo.
Felicitats! -
Un bosc encantat[Ofensiu]Prou bé | 02-03-2024
Tan que meravella la seva lectura.
Ara ja sé que ets finalista i molt merescuda.
Amb total cordialitat -
Un relat...[Ofensiu]Iona | 29-02-2024 | Valoració: 10
preciòs.
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 29-02-2024
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
Com ja tens un altre relat finalista, no cal que tornis a enviar-nos l'autorització.
Cordialment,
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats -
Festival[Ofensiu]fesolmenut | 20-02-2024 | Valoració: 10
Quina festa de la paraula i del vocabulari ens has regalat en aquest conte, Ginebreda. Res no hi és sobrer. I ens lligues les emocions a la família i la natura d'una manera orgànica i genial.
Molt bon conte! Enhorabona i sort al concurs (tot i que crec que no la necessitaràs)! -
Lectures plaents[Ofensiu]Cesca | 13-02-2024
Un bosc ple d'imaginació i fantasia. Un relat de lectura distreta i molt agradable.
Enhorabona. Un plaer.
Sort.
-
He conegut[Ofensiu]Prou bé | 10-02-2024
He conegut un bosc creat amb la imaginació al servei del gaudi.
Magnífic relat en la forma i en el fons. Bon final. Inevitable.
Sort
Amb total cordialitat
-
Una parella procreativa. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-02-2024 | Valoració: 10
Vaja, m'ha impressionat, com fas aquest relat tan fantàstic. És així, no paren en "el bosc ignorat" de fer més fills per al bosc.
Sí que li has posat molta fantasia, Ginebreda.
Enhorabona i que tingues bona sort.
Una abraçada i fins a l'altra.
Perla de vellut
-
Un somni[Ofensiu]SrGarcia | 07-02-2024
Bona idea aquesta de personalitzar les qualitats morals. Tot passa com en un somni, i com en un somni, les coses canvien sobtadament de naturalesa, així Oblit passa a ser Record i això li permet tenir una millor descendència. Sense la Consol i la Clemència, potser faria por la família del bosc.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
Valoració mitja: 10
l´Autor

39 Relats
192 Comentaris
14485 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL