El bosc ignorat

Un relat de: Ginebreda
La Misèria i l'Oblit feien parella des de sempre. Compartien una caseta en un lloc remot del bosc ignorat.
Ell era arrauxat, de vegades malèfic i, d'altres, magnànim i tendre. La Misèria, seca com l'esca, li pentinava els cabells i L'Oblit es deixava fer, sense recordar el camí per buscar algun camagroc i fer bullir l'olla.
S'havien acostumat a estar junts i gaudien fent l'amor. La Misèria era fèrtil i cada any, en arribar la primavera, s'escarranxava al jaç de pinassa i paria una criatura, sempre femella.
La primera filla la va esquinçar tant que la van batejar Dolors. Era lletja i es tornaria cruel a còpia d'anys. Es nodria amb els calostres de la Misèria que la feien créixer desnerida i sempre afamada. Quan va començar a caminar xuclava la saba de les ortigoles fins a deixar el voltant de l'habitatge erm com un desert.
La següent primavera, un dia que l'Oblit no va saber tornar a casa, nasqué la Soledat. Tenia la pell blavosa, com els pètals més interns de les violetes i els membres coberts d'una pelleringa greixosa. La mare, en veure una criatura de tan poca vida, la volia ofegar al rierol, però un altre dolor la va sotragar i, sobre les falgueres de la riba, eixí la Tristesa.
Era la filla més bonica, blanca com la neu i de cabells com la plata. El seu plor deixava una dolçor que feia venir ganes de fer memòria i de penedir-se.
Passà l'estiu mandrós, la tardor i un hivern gelat com l'absència. En la nova primavera sense part, envoltat de catxaps, de perdius i carregat de carreretes, arribà l'Oblit, alegre i despreocupat, que va explicar que li havien canviat el nom; ara es deia Record, i per això tornava.
Acaronà la dona i les nenes i, com era d'esperar, es quedà al bosc per tal de fer-se vell i escalfar la màrfega de la Misèria les llargues nits sense lluna.
En anys successius nasqueren les altres germanes: la Consol i la Clemència, bones i abnegades, que tingueren cura de la família fins a l'arribada de la Mort que, a poc a poc, se'ls emportà a tots.

Comentaris

  • Brillant![Ofensiu]
    Ness | 05-03-2024 | Valoració: 10

    Quina meravella de relat! Deleix llegir-lo.
    Felicitats!

  • Un bosc encantat[Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2024

    Tan que meravella la seva lectura.
    Ara ja sé que ets finalista i molt merescuda.
    Amb total cordialitat

  • Preciós...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 29-02-2024 | Valoració: 10

    Res més a dir..., mereixedora de ser finalista (en principi).
    Enhorabona, és un relat preciós.
    T'aniré llegint, fins aviat,
    Neus

  • Un relat...[Ofensiu]
    Iona | 29-02-2024 | Valoració: 10

    preciòs.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Com ja tens un altre relat finalista, no cal que tornis a enviar-nos l'autorització.

    Cordialment,
    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

  • Festival[Ofensiu]
    fesolmenut | 20-02-2024 | Valoració: 10

    Quina festa de la paraula i del vocabulari ens has regalat en aquest conte, Ginebreda. Res no hi és sobrer. I ens lligues les emocions a la família i la natura d'una manera orgànica i genial.

    Molt bon conte! Enhorabona i sort al concurs (tot i que crec que no la necessitaràs)!

  • Lectures plaents[Ofensiu]
    Cesca | 13-02-2024

    Un bosc ple d'imaginació i fantasia. Un relat de lectura distreta i molt agradable.
    Enhorabona. Un plaer.
    Sort.

  • He conegut[Ofensiu]
    Prou bé | 10-02-2024

    He conegut un bosc creat amb la imaginació al servei del gaudi.
    Magnífic relat en la forma i en el fons. Bon final. Inevitable.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Bona vesprada Ginebreda. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2024

    Hola, Ginebreda.

    És que he vist que has publicat el relat "Lykos" el dia 5 de febrer i aquest "El bosc ignorat, l'has editat el dia 7 de febrer.
    És qüestió d'allargar dos relats una mica més, perquè així no tindràs més comentaris en l'anterior relat i més lectures.
    I pensar que l'últim poema meu, estic esperant més dies per si de cas, em comenta algun relataire més. És així. Gràcies per comprendre la situació de dos relats consecutius.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Una parella procreativa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2024 | Valoració: 10


    Vaja, m'ha impressionat, com fas aquest relat tan fantàstic. És així, no paren en "el bosc ignorat" de fer més fills per al bosc.
    Sí que li has posat molta fantasia, Ginebreda.
    Enhorabona i que tingues bona sort.
    Una abraçada i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • Un somni[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-02-2024

    Bona idea aquesta de personalitzar les qualitats morals. Tot passa com en un somni, i com en un somni, les coses canvien sobtadament de naturalesa, així Oblit passa a ser Record i això li permet tenir una millor descendència. Sense la Consol i la Clemència, potser faria por la família del bosc.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

34 Relats

153 Comentaris

6830 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL