OBRIM VOTACIONS DEL REPTE POÈTIC VISUAL 333: CEL POÈTIC

Ja podeu votar els dos poemes que més us hagin agradat posant l'ordre de preferència.
Moltes gràcies per la participació!

Aquí teniu els poemes que hi participen:

1. Esperança

Feia temps que esperava l’aurora
i avui el seu color
m’ha fet una ferida a les pupil•les.

A dins del forat negre
de la meva impotència
he albirat la llum
que potser neix per esborrar
l’amargura del nostre món atziac
..........

2. Etèria riuada turquesa

Etèria riuada turquesa,
et silencia admirada el crit
de bigarrada llum estesa,
abocada pel zèfir a la nit.

No és pas a l'albor,
és ombra lluent dins l'aurora,
profetitzant-nos alhora
la coexistència de la foscor.

Vibren amagatalls del cor,
en estimballs distants,
llàgrimes del nord,
maragda riuada etèria, constant.
.........

3. Amb els pinzells de l’arc de Sant Martí

Amb els pinzells de l’arc de Sant Martí
les mans de la nit em marquen el rastre
d’un camí de retorn cap a una altra albada.

Transito, mig embadalit, per cels i mars,
mentre contemplo l’atzur en els llenços
que l’albada em brinda enllà de la finestra.

Em malfio del groc de tant que m’enlluerna,
autor i botxí dels colors que duen els núvols,
orfebre ocult dels ardits de la frívola lluna.

M’adelito amb els verds de cada primavera
i també amb el vermell dels fruits del cirerer
i amb el reguitzell multicolor de cada flor.

I ja al captard, des de qualsevol banc solitari,
em plau contemplar entremig dels records
tota la gamma indulgent dels morats de l’adeu.
...........

4. L'Espectacle

A l’escenari d’una nit tota foscor
milers d’ estels es creuen ser els que brillen més.
Surten a escena les aurores boreals,
la màgia del color impregna d’emoció
els ulls i el sentiments de cada espectador.

Fora d’escena l’astre rei no es deixa veure,
darrera del teló ara fa d’apuntador,
encara que ara el color es protagonista,
el sol sap que ell és la estrella de la funció.
..............

5. Compartir carn i aurora

Compartir carn i aurora
barrejar el color inquietant de mart
amb l'amable rosa pàl•lid del ventre
i preguntar a la sempre fugissera curiositat
perquè tant li plau
la superfície canviant de les coses.
La profunda quietud de l'abisme
està reservada als submarinistes.
Una gernació d'ulls cansats
mai veurà el que li viu a les parpelles.
.....................

6. Una màgia que passa

Captes aquell moment, i el deixes
que reposi fred i volàtil.
L'acomiades i aquell instant reviu
en la memòria de la retina.

Una imatge ideal de colors
que naveguen per l'espai,
com ànimes perdudes
ignorants del seu poder.

Voldries deixar aquest record
en la retina memorística
i marxar en un sospir
com ens deixa l'aurora.

Una màgia
un instant, que quan passa
ja no és.