CRÒNICA ALIENA

«Endevinar una intenció o el significat d'alguna cosa a partir d'uns senyals determinats». Aquesta era l’ordre des de la redacció: Analitzar, observar, interpretar i treure’n conclusions. La missió era simple i clara. L’enviaven telemàticament i només n’havia d’escriure la crònica.

«El destí, atzarós, em va fer aterrar a una plaça encerclada de grades. La zona central era envoltada de fustes pintades de color roig que ressaltaven amb el color de l’arena. S’emplenava d’éssers esvalotats que contemplaven com un d’ells festejava, al centre de la plaça, a un altre ésser diferent, negrós i corpulent, que caminava amb quatre potes. Es miraven fixament mentre a l’entorn s’esvaïa el bullici i només algun agosarat deixava anar gemecs de milhomes.

Esperpèntic! L’ésser fosc s’apropa a una capa roja per festejar-la i de sobte l’ésser dret li clava una espasa. Més éssers com ell que contemplen des de les grades, embogeixen entre esgarips, mocadors que voleien, i fan espetegar les extremitats superiors emetent sorolls estridents. S’acompanya de música de fons prou sincopada, i alegre. Però estrident. Com l’ambient.

Éssers uniformats amb malles estretes, lluentons i barret esquifit, s’esperen com braus per sortir a la plaça on un altre ésser de color negre lluent de quatre grapes, els esquiva o envesteix mentre pot. Els éssers drets esmolen les eines i el van burxant fins que l’ésser negre cau rendit voltat d’un bassal de sang. La gesta és elogiada per un públic que arriba a l’èxtasi quan es talla l’orella i la cua al cadàver. Crònica d’un aquelarre.»

Un escrit ens fa entendre una situació? Que el llegir no ens faci perdre l’escriure…