HIVERN

Un relat de: Ros Martí
El rau-rau d'un sord dolor desmenjat.
Empeny carena avall les pedres mortes
Ingrat residu de balls i dols d'amor
Estralls d'un món de descreguts canalles

No s'hi val de despenjar-nos
No creguem en bruts presagis
No diguem que tot és fullaraca, no
No ens n'anem mai sense mots de comiat
Car els vells que ens alletaren melosos
No ens esperen ajaguts
No s'ajacen en un núvol
No riuen si ens veuen a prop

Riguem doncs l'últim pas dels nostres peus
Trepitgem fort entre les tombes i els cucs
Disseminem-nos per lleres i arrels
Creixem en les pinyes i en les castanyes
Sempre que arribi l'hivern

Comentaris

  • SORPRESA[Ofensiu]
    Ness | 15-06-2024

    Òndia! Una grata sorpresa descobrir aquest poema.
    No l'havia vist fins ara i l'he trobat brillant!

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

74 Relats

169 Comentaris

21791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...