Cercador
Quin ensurt!
Un relat de: Prou bé- Compartir:
Aquest cop la "presència" era real. Ningú podria dir-li que la seva imaginació curulla de fantasies li havia jugat una mala passada. No ho explicaria. És clar que potser havien sentit el seu crit en notar una mà que li tustava l'espatlla i un alè tebi al clatell.
Feia dies que sabia que hi havia "algú" a la cambra del Crist, com li deien. Era un recambró al cap d'amunt de l'escala que duia als dormitoris.
Aquell estiu, els pares, havien llogat un casalot, que antigament, era un convent i a molts racons de la casa s'amagaven a l'ombra imatges de diferents alçades de sants i santes. Amb tot la figura principal era aquell Sant Crist a qui podia resar agenollada en un reclinatori entapissat. Tota la família feia broma dient que estaven ben protegits, malgrat que ens falta l'aigua beneïda, deia el pare.
La nena tenia per costum entrar a veure el Crist cada vespre. La cambra només rebia la llum de l'escala i aquella penombra convidava al recolliment. Podia endevinar davant seu aquella imatge que l'emocionava.
Feia dies que notava una presència. No li estranyava que voltessin fantasmes per la casa i era prou valenta per no espantar-se, però això d'avui...
Quan marxava va sentir una rialleta darrere seu. La germana segona li deia: perdona, perdona és una broma. Com que no et feia gens de por notar-me, avui…
No ho diràs als pares, oi?
Relat presentat al RepteClàssic "FANTASMES"
Comentaris
-
Ensurt en la cambra del Crist. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-02-2024 | Valoració: 10
Un relat ben fet, amb pèls i senyals, on es nota l'ensurt en el casalot. A mi m'ha fet tenir un cert terror en els ossos! La rialleta està molt ben encertada.
Enhorabona. Prou bé.
(Això de publicar dos relats seguits no ho fa ningú. T'ho comente perquè això no està, perquè l'últim relat editat tindrà més comentaris i lectures que l'anterior. Espere que no t'enfades, però això no és correcte, publicar dos relats en el mateix dia. Com a mínim has de separar els relats en dues setmanes, així que a tenir-lo en compte).
Una abraçada i fins demà.
Cordialment.
Perla de vellut
-
por[Ofensiu]Atlantis | 17-02-2024
Jo vivia a una casa amb tres pisos i a les golfes a dalt de tot hi guardàvem trastos i també sobrassades penjades, perquè s'assequessin, que el meu pare comerciant ens portava de Mallorca. Quina por que passàvem quan n'havíem d'anar a buscar alguna!!
El teu relat m'ho ha recordat.
Ara no em fan por els fantasmes morts, sinó els vius!!! -
Casalots i penombres...[Ofensiu]llpages | 16-02-2024 | Valoració: 10
conviden a pensar en esperits, no sempre amb bones intencions segons el que barrini el magí en determinades circumstàncies. Una anècdota divertida que molt probablement hem viscut molts de nosaltres (la natura diligent proporciona un germà o germana amb ganes de gresca, hahaha!).
A banda, a mi el que m'ha fet por de veritat és el comentari de qui em precedeix, i ho deixo aquí. -
Una relació...[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-02-2024
de germanes un pel agosarada. Aquesta germana juganera, sembla que se n'ha adonat de la seva imprudència, però gràcies a la complicitat que tenen entre elles, sembla que els pares no ho arribaràn a saber. Potser el San Crist hi té alguna cosa a veure. hahaha Quantas històries guarden les cases antigues.
Bon relat Prou bé.
Rosa. -
La casa[Ofensiu]SrGarcia | 13-02-2024
Això dels casalots sempre fa parlar; les cases dels pagesos antics eren per a unes necessitats molt diferents de les d'ara. Aquesta nena és valenta, tot i que també és impressionable. Sa germana només té ganes de jugar i de riure, encara que sigui a costa d'ella.
Un relat que expressa molt bé el que provoquen les cases antigues a qui no hi està acostumat. Trobo que la casa, encara més que el Sant Crist, és l'autèntic protagonista del conte.
l´Autor
137 Relats
1328 Comentaris
53385 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com