EL PÒSIT DEL TEMPS

Espere que tot et vaja bé, Ness. Ací, et comente que aquest poema et vaig comentar el dia vint-i-tres de maig i estem a trenta-u i encara no m'has dit res en la meua pàgina, encara que siga "les gràcies". Et comente, que quan t'envie un comunicat en el teu Gmail, me'l torna el mateix ordinador. No sé per què! Així que, digues-me alguna cosa, quan pugues i tingues temps.
Bé, salutacions cordials i que passes una bona nit.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

No sé mai has llegit cap poema meu, però et faig avinent que tots parlen de l'experiència de la vida, autobiogràfics tots ells 100,% Quan Miró de recordar les imatges en venen molt nítides,... A mi i el temps l'únic que m'esborra són els moments d'angoixa que hagi pogut passar, quina sort oi? El teu raonament en el poema té la seva raó segons la percepció que cadascú..... I aquesta percepció teva, d'un minimalisme magnífic m'ha encantat. Es podria dir tan en poques paraules...?

temps. Conseqüentment, gaudim del present, el que passa per llegir poesia (entre d'altres activitats). I poesia de la bona, com la que s'empesca Ness. Enhorabona!

que alguns s'esborren i d'altres sempre seràn presents. És cert que el temps ens torna més vulnerables.

Un bell poema Ness.

Cordialment.

Rosa.

Els records són importants per a la persona, així que cal mirar el món per a assaborir-los.
Bon poema i enhorabona.
Vaja, i, vaja, si et ve de gust, pots llegir un nou poema meu. Gràcies. Ja saps que et tinc com a preferida.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT