El repte de la neteja hauria de començar per foragitar, fermament i d’una vegada per totes, els amants ignorants de la ciència de la passió, els amants que no ho són, i que permeten, embotits d’egocentrisme, mirades perdudes d’avorriment que no van enlloc, pensaments allunyats de la joia del plaer que no hi ha. Encara com no va tenir temps de fer-se la manicura.

Records que dibuixen les aromes arrelades de la felicitat innocent, la grandesa senzilla d’una herència de caliu, l’amor per una terra de natura. Escrius i es pot sentir. Insuperable final.

Ual·la! Aquesta no me l’esperava de la Mun, i ben amunt que era. Estic encuriosit per saber si el corb (potser sent femella seria una corba, sense especificar si oberta o tancada), marxa a la recerca de l’amant del mai més, a trobar en Pasolini o en Hitchcock, o es fa dir Archie i emprenya directament en Rod. El missatger per excel·lència, riu-te’n dels d’avui, de pensament i memòria nòrdica, camí del Valhalla, ja saquejava, transfigurat, les velles Roma i Delfos, era Sanzuwu representant el Sol a la Xina, sota l’atenta mirada d’en Chánchú el gripau representant de la lluna i totes dues bestioles amb tres potes per arrodonir la mitja dotzena del yin-yang. Al Japó Yatagarasu, a Corea Samjok-o i a les nits boges dels jovent sense criteri l’etiqueta d’un tequila. Quasi res.

Estimada Marina, hem llegit el seu relat amb molta cura i voldríem conèixer si estaria interessada en publicar-lo a la nostra revista d’horticultura Avant, ens ha agradat aquesta mena de nutrients naturals i som atents en aportar noves al sector. Atentament, Carme Argent

Sra. Marina Márquez i Pla, missatge de la UCDI, li preguem es presenti en breu a la comissaria més propera dels Mossos d’Esquadra per prestar declaració arrel de la publicació del seu relat. Tanmateix li ordenem que retiri el relat Nutrient amb tota celeritat, sota pena de denúncia. Signat, Sergent Major Vellut

Sra. Marina Márquez, ens ha agradat molt el relat publicat a la xarxa i ens agradaria de comentar-ho. Som de l’editorial Espanta-nens, especialistes en contes i rondalles d’arreu per atemorir els infants i que desenvolupin l’insomni quan abans millor per tal d’acostumar-se, i ens ha impactat la primera lectura. Gràcies, Sr.Butoni-redacció.

Mrs. Marina, We are from Irish society, scones for a better life, and we were hurt by the participation of our sweet bun in such a short story, although we wish they were really good. Cordially, Mrs. Kerrygold

En el regne animal els mascles progenitors sovint es mengen els seus cadells. En Cronos també ho feia amb els seus fills fins que Rea, la seva esposa i germana, li ho va impedir amb un truc innocent que el va deixar de pedra. Així els Déus de l’Olimp, Hestia, Posidó, Zeus, Hera, Demèter i Hades van subsistir i regnar a les llegendes de la mitologia. Làmia també segrestava infants per cruspir-se’ls. N’hi ha un grapat d’exemples de canibalisme.
Jo podria entendre menjar-se la mare a petons, menjar-se-la amb la mirada...però si el vailet menja com un pardalet i no li fa el pes res més, ja coneixem on pot arribar el sacrifici d’una Mare, i jo podria entendre l’ocell.

Bon dia, sí, l'havia llegit i és una de les meves pàgines de referència. Degut a la meva cinefília, addicció familiar heretada, en els meus relats i escrits, utilitzo molt la cinematografia (el darrer En Joseph, parent d'en Bobby potser) i on la memòria no arriba, ho fa la xarxa. Em diverteix construir una mena de jeroglífics que mariden noms d'actors, actrius, directors, personatges, títols...per escriure un relat amb sentit, el meu.
D'altre banda aclarir el teu desconcert sobre Alpinisme Imaginari.
No anaves mal encaminat, tota la imaginació era escriure el relat sobre la fotografia que tinc al salvapantalles!

Podrien haver estat cent-cinquanta-mil nanoocurrències sobre la màgia del cinema i me les hagués llegit, però ja n’he tingut prou de veure com algú vola, potser empès pel cognom, per l’enciclopèdia del setè art.

La Caputxeta, educada a l'escola dels contes, li parla de vostè i recorda la llegenda menys dràstica que li explicava la seva àvia. Una mica pervertida sí que ho és.

Buidar el pap amb totes les de la llei, és un exercici catàrtic en tot el seu esplendor justificat. Un al·legat fonamentat en la raó i vomitat sense embuts, que hauria d’esquitxar al personal. Malauradament la honestedat popular brilla per absència i s’escolta a l’entorn. Encara bo que la teva còlera no és la infecciosa, i segurament no ets del poble gironí, sinó tindries el tres en un altre mot.

Noia, aquest parell de galifardeus han provocat l’anul·lació de reserves al restaurant i a sobre em pregunten on és aquesta Festa Major, i si hi ha una altra sessió de matinada. L’espectacle de degustació, immers a la cuina dels sentits, no deixa indiferent als que, capbussats en la recerca dels plaers que omplen l’esperit, valoren la bellesa de les paraules jugant entre dos mons. Un menú de mèrit per arraconar un sopar popular.

Doncs que la força us acompanyi per molt de temps i que sobretot el fets corroborin les boniques paraules.

He gaudit, en els anys de jovent, de la caixa de la mort moltes volades i malgrat les oposicions i l'assegurança d'enterrament pagada des d'aquells dies, encara voldria trobar a la bellesa que descrius. Voldria quatre paraules amb ella i la flor que li regalaria seria d'un altre color.

Em penso que l’entrant ja és un fidel retrat d’aquest sentiment tan íntim que, malauradament, sovint no es llegeix en la mateixa llengua i genera confusions. Potser l’idil·li amb el desconegut no comporta desencís, però el plaer desmesurat del tast, també signa aquest bell poema.

Llegir aquestes lletres i trobar-s’hi és un clar indicatiu d’estar ben escrit. Llegir i retrobar en la memòria un record, entre les algues atlàntiques i el fred, és d’agrair. Llegir i veure a la Mare en aquesta situació és sentir. Les lletres retraten i el sentiment escriu. Aprofitar i gaudir d’un espai idíl·lic, abans no es corrompi, és un plaer enguany i sempre, amb sabó o sense.

A la casa del sol naixent, la Mare ens amenaçava en posar un cadenat a la nevera potser per evitar aquest moment. Jo també escolto aquest so, però no vull alimentar la nevera. M'ha agradat molt.