Inconscientment adaptats

L'has clavat! Boníssim relat i bonissim raonament.
Felicitats pel relat, divertit i original.

Divertit! He vist clarament l avi posant-se ça dentadura postissa. Bona antitesi vellesa/ joventut i tecnologia.

Hola,
Sempre hi ha “ quelcom de real” en allò que escrivim, és impossible evitar-ho.
No puc explicar més del que explico.
Et diré que havia estat advocat i que he vist tota mena de jutges.

M'ha fet riure i alhora reflexionar. Gràcies pel teu relat i gràcies per comentar el meu sobre la felicitat, m'has animat!


Moltes gràcies

Ina Gemstone.

Persona espabilada i fent servir els recursos.
Molt bon Relat. Positiu. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre els Encerts. Ben cert el que dius sobre els desencerts.
Cordialment,

La diferència entre els gadgets que porta el jovent i els que portem els carcamals és que els primers són per ampliar unes facultats més o menys intactes, mentre que els segons intenten substituir-ne les molt deteriorades o ja inexistents.

....m'has fet riure amb aquest paral.lelisme! Cert! Semblava que al mòbil ja teníem de tot i no caldria portar rellotge, agenda ni res més, però noi, finalment, acabarem portant la sala d'estar a sobre! Molt enginyós aquest relat! I gràcies per comentar el meu. Cordialment, Magda.

Clarivident la connexió entre les generacions que pagaran el mateix preu, potser amb moneda tangible altra vegada.
Agraït pels teus comentaris t'he dedicat Sense Tauler.

Molt ben trobat el tema. El contrast de dues generacions de la mateixa família, amb la comparació i el paral·lelisme entre les seves "pròtesis" unes que fan una sensació de decadència, i les altres de futurisme i un cert glamour...

De vegades, els gustos per un determinat cantant, o una menja, o una ciutat... ens agermanen amb altres persones. En aquest cas, avi i net, fan servis els mateixos estris amb petites variacions i amb finalitats diferents, però pel cas és el mateix. Ben vist, com sempre, observador magnífic de la realitat.

Bona i divertida pensada.

Som naturalment artificials. Anem despullats per poder mostrar les formes plastificades recobertes d'una pell homogeneïtzada i acolorida amb làser, ungüents i tints i desproveïda de qualsevol mata de pèl que delati els nostres orígens. No necessitem dents quan abominem de la nostra essència carnívora si no és per poder mostrar un toc de llum al somriure.
El nostre destí es va escriure quan vàrem fer servir la primera arma. Ara ja som un homenatge a l'enginyeria que no necessita cadells que sàpiguen aritmètica ni llegir ni tinguin capacitat reproductiva. Aviat tampoc necessitarem dits per tocar el teclat. Només necessitarem el pensament que agafarà les dades i els processos lògics del reservori que cada dia actualitzaran les intel·ligències del núvol. I tots, naturalment contents.

Tot se sembla....si els joves d'avui dia ja estaran acostumats a les pròtesis!!! Tots duem crosses.

* Per què no participes en els reptes que hi ha en el fòrum.? Tindries molt que aportar.
Dona una volta pel fòrum i animat a participar en el Repte clàssic.

Diuen que les edats primera i última, es toquen! I a més a més s'assemblen tant... Fins i tot amb les pròtesis.
Molt bon relat fruit de l'observació i del bon sentit de l'humor i del saber fer, és clar!
Amb total cordialitat

"exercici", no pas "exercí", és clar.

llpages,

Ja ens has fet somriure! I això és molt d'agrair.

Observador agut, has tret el cantó divertit de realitats que ens són properes. Escriure amb ironia, amb humor o amb picardia és un exerci de tot menys fàcil.

Felicitats, doncs.

Salutacions,

Fidel Gangonells


PD
Per a no repetir els agraïments, ja no em solc referir als comentaris que tu i altres lectors poseu als meus poemes; tanmateix, he de fer un esment al que em vas posar al poema "On l'oreig té gust de música". Plenament satisfet de les teves paraules. Gràcies!

Un relat ben divertit que m'ha fet passar una bona estona. I és ben cert que les següents generacions ja estaràn entrenades per portar tots aquests aparells quan siguin grans.
Salutacions.
Rosa.

Al comentari que em vas fer al poema Hotel Royal, em deies que les meves històries són molt variades. Ara jo et torno la mateixa floreta!, els teus relats no solament ho són també sinó que a més a més sorprenen. Perqué tots ells besllumen originalitat i alhora modernitat coronats sempre per un humor fi, nostrat més no poder, que, segons les meves teòries, només un català de mena com tu pot escriure. Per cert, si ambdós, avi i noi, s'haguessin trobat, posem per cas, en la sauna del club Natió Barcelona, el noi a més de duu tots aquest aparells... I podies haver afegit un estimulador sexual a distància...

M'ha fet riure!
Els he vist ben bé, l'un davant de l'altre, cadascun amb els seus ginys que poden semblar molt diferents, però que en el fons no ho són tant!
Un bon relat!